Manel Cunill i Llenas

(Article publicat a la revista "L'Agró Negre" 1/2006 editada per DEPANA) En el circ, la xarxa col·locada sota els aparells com el trapezi serveix per a amortir la possible caiguda de l'acròbata. L’existència d’aquesta mesura de seguretat és del tot inqüestionable, que no vol dir suficient. Això mateix ens passa a l’hora de definir quina ha de ser la xarxa d’espais naturals a Catalunya. Malgrat que tots sabem que una política ambiental i territorial innovadora i compromesa passa per consolidar una extensa xarxa d’espais naturals protegits i representatius, a l’hora de definir-la se’n traça un abast insuficient. Massa acrobàcia per garantir la biodiversitat del nostre país. Aquesta disfunció entre el que s’ha de protegir i el que finalment es protegeix ens ha conduït a un retard notable pel que fa a la delimitació definitiva dels espais inclosos a la xarxa natura 2000. El que consistia en definir uns espais naturals d’acord amb els requisits objectius de les Directives

(Publicat al Diari de Sabadell, dissabte 4 de març de 2006) L’autopista C-58 és una de les principals autopistes de Catalunya, tant pel nombre de vehicles que hi circulen diàriament com pel territori al que dóna servei o accessibilitat. Aquesta rellevància, però, no l’exclou de ser una infraestructura poc amable i d’elevada incidència ambiental i social a bona part de la comarca. Un exemple d’aquesta incomoditat és l’elevat impacte al seu pas per Cerdanyola i Ripollet, on l’autopista esdevé una desagradable banda sonora i visual per un nombre important de ciutadans del barri Can Tiana-Pont Vell. Per sort de tots plegats, ja fa més de deu anys que una bona colla de ciutadans de procedència política i social diversa es varen aplegar en el Fòrum Soterrem l’Autopista amb l’objectiu que aquesta infraestructura, al seu pas per les esmentades poblacions, deixés de ser allò que és: un nyap. Després d’una campanya constant i proteica varen aconseguir despertar l’atenció de l’administració local