Manel Cunill i Llenas

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 30 de maig de 2017) Aquesta setmana passada l'equip polític de territori de l'Ajuntament de Sabadell visitava i enraonava amb els representants del Consorci Besòs-Tordera. Segurament un dels únics organismes de caràcter públic que té visió de Vallès. De fet, agrupa les dues conques fluvials que han vertebrat el Vallès a partir de la industrialització. Els rius i rieres són les venes i artèries que fan bategar aquest territori orgànic que és el Vallès. Font: ICGC La incorporació de l'Ajuntament de Sabadell i de Terrassa en aquest organisme seria una excel·lent notícia en el context de dissenyar, compartir i fermar polítiques de dimensió vallesana. S'esperaria que una possible incorporació del consistori sabadellenc sigui qüestió de poques setmanes i al mateix temps esperoni a altres municipis vallesans a fer-ho, especialment de l'occidental. En aquest context, també seria important que l'Ajuntament de Terrassa fes

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 23 de maig de 2017) La capacitat de lideratge de les persones i de les organitzacions no és cap “desvirtut” ni cap pràctica que calgui eradicar. Tot el contrari, és bo que existeixin lideratges i que aquests s'exerceixin. Una altra cosa és dirimir si qualsevol lideratge és vàlid i adequat a l'hora de governar una comunitat o gestionar una empresa. Potser val la pena parar atenció a l'origen d'aquesta paraula. Lideratge que ve de líder, etimològicament prové de l'anglès “to lead”. I que vindria a traduir-se com liderar o conduir en una direcció. Imputar-li només el significat de cap o dirigent, com habitualment fem a casa nostra, és una visió parcial i esbiaixada de la seva definició. És cert que de lideratges n'hi ha de tota mena, i per tant hi ha bons o mals lideratges, lideratges individuals o col·lectius o bé persones amb més o menys capacitat de liderar. I lògicament lideratges més femenins i altres més masculins. P

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 16 de maig de 2017) Des de fa uns anys, les plataformes de crowfunding o de micromecenatge, sovint amb recompensa, com ara Verkami, Goteo o totSuma entre d’altres, han fet forat entre el món associatiu i emprenedor. Una recompensa que no només és material sinó també emocional. Aquestes eines que neixen a partir de les tecnologies de la informació faciliten el contacte entre els creadors i promotors de projectes amb els donants amb l’objectiu de compartir idees i facilitar el suport econòmic suficient per realitzar-les. Això fa que el model vagi més enllà d’una donació per se i pivoti en la filiació o compromís amb la idea o projecte. Per exemple, la plataforma mataronina Verkami, d’ençà de la seva constitució el 2010, ha aconseguit finançament popular per l’execució de prop de 5.100 projectes. Aquest fenomen que apareix i s’expandeix a casa nostra en plena crisi del sector financer, i de retruc del sector públic, ha permès que milers d’euros

(Article publicat al Diari de Sabadell , dimarts 9 de maig de 2017) Fa poc dies l’Ajuntament de Sabadell manifestava el seu suport al projecte de crear el Parc de la Grípia-Ribatallada promogut per l’ADENC, GPENAT (grup per la protecció dels espais naturals de Terrassa) i la secció natura de la UES, amb l’objectiu de conservar aquest espai natural. L’aliança entre les entitats del tercer sector ambiental i els governs municipals és una excel·lent pràctica per garantir les iniciatives ambientals d’interès públic, com ara la conservació i protecció dels espais naturals del Vallès. L’impuls de la societat civil amb vocació de servei públic i la legitimitat democràtica dels governs electes és una fórmula sensata i reeixida per aprofitar el talent i tenacitat del ric teixit associatiu del nostre territori. La Via Verda des de La Mola Preservar i garantir l’activitat agrària de les prop de 20.000 hectàrees d’espais agrícoles que encara queden al Vallès és un objectiu polític de prim

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 2 de maig de 2017) Aquesta és una por força estesa entre aquells que tenen vertigen quan alguna cosa es mou en el seu medi quotidià. Les persones, empreses o entitats procuren adaptar-se a un entorn que els evoqui la sensació de benestar i esdevingui la seva àrea de confort. Tot i així, l’entorn és canviant i requereix transitar a altres escenaris per continuar el camí vital. Aquests canvis impliquen abandonar la comoditat del present per endinsar-se en altres viaranys incerts pendents de viure. I això pot passar tant a l’entorn professional, familiar, social, polític com a molts d’altres. Educats en aquesta por al canvi sempre es busca que la transició, si és que cal canviar, sigui la menys traumàtica possible. Tal vegada, fer aflorar en les persones aquest sentiment d’incertesa per evitar canvis és força efectiu. Per exemple, atiar la por per la insolvència del sistema públic de pensions de l’Estat és un excel·lent reclam per determinades en