Manel Cunill i Llenas

(Publicat al Diari de Sabadell , 28 de febrer de 2017) Aquesta darrera setmana el president del Consell Comarcal del Vallès Occidental, acompanyat del seu homònim de l’Oriental, manifestava que de la fusió de les dues comarques administratives del Vallès, res de res . La contundència de les declaracions delataven certa impotència per explicar els motius pels quals no era oportú la fusió dels dos Consells Comarcals. És cert que parlar de fusió sense un projecte reflexionat és del tot gratuït. Ara bé, el que potser ens convé és la dissolució dels Consells Comarcals per constituir una nova governança al servei de la ciutadania del Vallès, des del Llobregat a la Tordera. Una organització més pensada en clau metropolitana i col·laborativa, i no tant amb el model de les comarques del segle passat. Aquestes declaracions del president del Consell Comarcal del Vallès Occidental es produïen en el marc d’un consell d’alcaldes i alcaldesses de l’Occidental on precisament es presentava l’estudi

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 21 de febrer de 2017) Pressupost participatiu 2017 Malgrat que els catalans al segle XVIII varen apostar per l’Arxiduc Carles com a successor de la monarquia hispànica, la nostra cultura política és molt afrancesada i poc d’anglosaxona. Supeditats, i alguns emmirallats, per la cultura de la “grandeur” francòfona vivim en un Estat on el centre de tot plegat recau en una tot poderosa administració, sigui local, regional o nacional. Segurament aquesta cultura política és l’essència que priva a l’administració de ser més oberta, que no vol dir transparent, i permeable a la participació de la ciutadania. Una participació que hauria d’anar més enllà de votar representants al ple municipal, al Parlament o escollir un projecte dels pressupostos participatius. Avui, el benestar de la comunitat passa per la implicació efectiva de la ciutadania en l’exercici del govern. Els nous reptes i paradigmes requereixen superar l’etapa de súbdits i tributado

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 14 de febrer de 2017) Acte de presentació al Museu de Granollers (febrer, 2017) La setmana passada es presentaven al Museu de Granollers les galerades del treball de Neus Monllor, “Granollers, ciutat agropolitana”. Un projecte premiat el 2014 per la borsa d’estudis del Memorial Joan Camps del Centre d’Estudis de Granollers. Aquesta iniciativa, com d’altres que es convoquen a la comarca, esdevenen pràctiques i interessants per fer emergir nous reptes socials i esperonar debats a escala de Vallès. L’esforç d’aquestes entitats aconsellaria dispensar més suport econòmic per part dels ciutadans o dels fons provinents dels tributs que recapta l’administració de les persones i les empreses. Sense un teixit social fort i proteic esdevindrà més dificultós superar els reptes de la societat postindustrial. Avui, de fet, moltes de les entitats del tercer sector són autèntiques “start-up” que ajuden a la societat a innovar sociopolíticament. Tard o d’h

(Publicat al Diari de Sabadell , Dimarts 7 de febrer de 2017) Fa poques setmanes el plenipotenciari Tribunal Constitucional (TC) espanyol, per la gràcia del Partit Popular, feia pública una nova sentència en contra de les argúcies del govern de l’Estat per repartir els recursos provinents del 0,7% de l’IRPF per finalitats socials. Aquesta dotzena sentència es referia a la convocatòria del 2016 on l’Estat pretenia de nou vulnerar les sentències anteriors i menystenir el rol atorgat i reconegut a la Generalitat. S’ha de reconèixer la constància i paciència del Govern català i les entitats del tercer sector en recorre cada any les convocatòries per repartir els diners provinents de la casella del 0,7%. Una feina ben feta, però que sempre ha topat amb el govern espanyol de torn, sigui del PP o del PSOE, per assolir un sistema acordat i més equitatiu pel conjunt d’entitats del tercer sector, ja sigui social, ambiental o de cooperació, del país. Aquest historial de greuges del 0,7% és un e