Manel Cunill i Llenas

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 28 de novembre de 2017) La ciutat moderna va rebentar les muralles i la nova ciutat va fluir ocupant l'entorn més immediat. Salvant les distàncies, les noves muralles d'avui són les infraestructures, siguin autopistes, carreteres o vies de ferrocarril. Aquestes ensivellen les ciutats i pobles limitant o afavorint l'explosió de l'artefacte urbà. L'observació dels perímetres de les ciutats, i les barreres que les delimiten és una excel·lent tècnica per conèixer l'autoestima d'una vila i la seva identitat. Ronda Oest de Sabadell (ICGC, 2015) Al segle XIX el traçat del ferrocarril pel llevant de la ciutat va esdevenir una "muralla" contemporània. Més tard substituïda per la Gran Via. És cert que la permeabilitat d'una via de ferrocarril és molt menor que no pas una carretera. Sovint les infraestructures viàries es doten d'entrades i sortides que les fan més accessibles. Probablement aquesta és la

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 21 de novembre de 2017) El temps atmosfèric forma part de la nostra agenda diària, sigui pel canvi climàtic o per viure en una contrada on la meteorologia esdevé una passió col·lectiva. A més, dirimir si plou o fa massa fred és la tècnica més emprada per trencar el gel a l’hora d’empatitzar entre saludats i coneguts. I si es tracta de les dones i homes del camp ho podem considerar com una de les preocupacions més rellevants. Al cap i a la fi, els sembrats i les collites depenen de la pluja que cau dels núvols. Les Refardes Actualment les dades avalen certs escenaris de canvi motivats per les conseqüències de l’alteració del clima i de la meteorologia impredictible. Aquesta incertesa també la noten les plantes conreades que estan sotmeses a episodis que les persones els titllem d’anormals. És cert que els darrers anys les tardors esdevenen suaus, els hiverns les temperatures baixes es concentren en pocs dies i a la sortida de la primavera

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 14 de novembre de 2017) La presentació sistemàtica de recursos d’inconstitucionalitat en contra de tot allò que legislava el Govern electe de Catalunya per part de l’Estat ha estat constant des de fa una colla d’anys. La litúrgia politicojurídica de la constitucionalitat desvela que les decisions i arguments són més aviat polítics i no pas jurídics. És possible, com apuntava l’exministre grec Gianis Varufakis aquesta setmana a Barcelona, que la pèrdua de poder de l’Estat espanyol a favor de la troica europea s’hagi somatitzat amb una recentralització i intervenció directa de les competències dels governs locals i territorials. Tot plegat amb l’objectiu de mantenir l’estatus de poder econòmic de la metròpoli. De fet, un canvi del marc constitucional per la política dels fets consumats. I el 155 és la prova de càrrec d’aquesta alteració pactada entre Socialistes i Populars amb la crossa de Ciutadans. Precisament en aquesta processó d’involució po

(Article publicat al Diari de Sabadell, dimarts 7 de novembre de 2017) --> Els drets i deures de qualsevol comunitat només es poden exercir en un marc de pau, llibertat i respecte a la diversitat ideològica i social. L’empresonament arbitrari d’una part del Govern electe de Catalunya és una evidència més que l’Estat de dret s’ha substituït, de facto, per l’Estat d’excepció. Aquests dies planyo als juristes que veuen com el Govern espanyol desdibuixa tot allò que fins ara configurava les bases de l’Estat de dret. L’aplicació de l’article 155 i els empresonaments són fets que avalen aquesta deriva de l’Estat espanyol. Malauradament el conglomerat de poder a Europa, format per l’Estat-nació i les corporacions econòmic-financeres, toleren aquesta vulneració dels drets polítics i humans. Només la resposta de la ciutadania europea i llur acció fraternal obrirà la porta a un nou ordre econòmic i sociopolític a Europa, més equitatiu, respectuós amb la diversitat i cooperatiu. Inst