Transitorietat ambiental
(Article publicat al Diari de Sabadell, dimarts 7 de novembre de 2017)
--> Els drets i deures de qualsevol comunitat només es poden exercir en un marc de pau, llibertat i respecte a la diversitat ideològica i social. L’empresonament arbitrari d’una part del Govern electe de Catalunya és una evidència més que l’Estat de dret s’ha substituït, de facto, per l’Estat d’excepció. Aquests dies planyo als juristes que veuen com el Govern espanyol desdibuixa tot allò que fins ara configurava les bases de l’Estat de dret. L’aplicació de l’article 155 i els empresonaments són fets que avalen aquesta deriva de l’Estat espanyol. Malauradament el conglomerat de poder a Europa, format per l’Estat-nació i les corporacions econòmic-financeres, toleren aquesta vulneració dels drets polítics i humans. Només la resposta de la ciutadania europea i llur acció fraternal obrirà la porta a un nou ordre econòmic i sociopolític a Europa, més equitatiu, respectuós amb la diversitat i cooperatiu. Instal·lats en aquest espai d’esperança, la ciutadania intenta fer vida normal on sigui compatible la mobilització pels drets civils i la llibertat dels presos polítics amb tirar endavant el país.
En aquest camí de la transitorietat cap a un nou projecte comunitari s’hauria d’evitar que els afers ambientals, com d’altres, se’n vagin pel pedregar. Tal vegada en aquest àmbit hi ha dos reptes importants, per una banda evitar la involució de les polítiques ambiental i, per l’altra, garantir-ne de noves que ens condueixin a una societat més sostenible.
Tristament, divendres passat el Consell de Ministres espanyol va aprovar la presentació d’un recurs d’inconstitucionalitat en contra de la Llei catalana de canvi climàtic. Precisament una llei que es va aprovar amb 122 vots favorables i 11 abstencions, aquestes a càrrec dels parlamentaris del PP. Un gerro d’aigua freda o una evidència que l’acció del Govern espanyol està encaminada a laminar la sobirania dels parlamentaris catalans. I en aquest cas, perjudicar les polítiques ambientals de progrés adreçades a millorar el benestar de les persones. Tot plegat, en el marc d’una estratègia d’assetjament a les institucions catalanes d’autogovern.
Aquesta política d’embat de l’Estat espanyol també ha comportat i comportarà conseqüències en diferents mesures de caràcter ambiental que s’estaven debatent en el Parlament de Catalunya. En concret, la paralització dels dos projectes de llei que es tramitaven en relació a la creació de l’Agència de la natura de Catalunya i la Llei d’espais agraris. Dues eines llargament reivindicades pel sector i necessàries per garantir, per una banda, la conservació i gestió dels espais naturals i, per l’altra, l’estabilitat de l’activitat agrària. L’actual normativa parlamentària autonòmica obligarà de nou a iniciar els tràmits quan es constitueixi el Govern, si finalment se celebren eleccions el 21 de desembre. També s’ha quedat a les portes del Parlament el projecte de Llei de Territori, un nou text que ordenaria els usos dels espais urbans i ambientals del conjunt del país. De la mateixa manera, dol que l’esperat projecte de Llei de Biodiversitat romangui encallat des de fa anys.
A banda dels afers pendents, hi ha àmbits que requereixen un nou ordre polític que permeti la plena sobirania ambiental del conjunt dels sistemes fluvials i aigües dolces, com també del medi marítim i del litoral de Catalunya. La gestió integral d’aquests ecosistemes és bàsica per la coherència i salut ambiental del territori. Segurament el dret a l’autogeneració d’energia elèctrica d’origen renovable facilitaria la reducció de la dependència del carbó. Tot plegat, mesures per viure millor i més lliures!
Sabadell, 4 de novembre de 2017
--> Els drets i deures de qualsevol comunitat només es poden exercir en un marc de pau, llibertat i respecte a la diversitat ideològica i social. L’empresonament arbitrari d’una part del Govern electe de Catalunya és una evidència més que l’Estat de dret s’ha substituït, de facto, per l’Estat d’excepció. Aquests dies planyo als juristes que veuen com el Govern espanyol desdibuixa tot allò que fins ara configurava les bases de l’Estat de dret. L’aplicació de l’article 155 i els empresonaments són fets que avalen aquesta deriva de l’Estat espanyol. Malauradament el conglomerat de poder a Europa, format per l’Estat-nació i les corporacions econòmic-financeres, toleren aquesta vulneració dels drets polítics i humans. Només la resposta de la ciutadania europea i llur acció fraternal obrirà la porta a un nou ordre econòmic i sociopolític a Europa, més equitatiu, respectuós amb la diversitat i cooperatiu. Instal·lats en aquest espai d’esperança, la ciutadania intenta fer vida normal on sigui compatible la mobilització pels drets civils i la llibertat dels presos polítics amb tirar endavant el país.
En aquest camí de la transitorietat cap a un nou projecte comunitari s’hauria d’evitar que els afers ambientals, com d’altres, se’n vagin pel pedregar. Tal vegada en aquest àmbit hi ha dos reptes importants, per una banda evitar la involució de les polítiques ambiental i, per l’altra, garantir-ne de noves que ens condueixin a una societat més sostenible.
Tristament, divendres passat el Consell de Ministres espanyol va aprovar la presentació d’un recurs d’inconstitucionalitat en contra de la Llei catalana de canvi climàtic. Precisament una llei que es va aprovar amb 122 vots favorables i 11 abstencions, aquestes a càrrec dels parlamentaris del PP. Un gerro d’aigua freda o una evidència que l’acció del Govern espanyol està encaminada a laminar la sobirania dels parlamentaris catalans. I en aquest cas, perjudicar les polítiques ambientals de progrés adreçades a millorar el benestar de les persones. Tot plegat, en el marc d’una estratègia d’assetjament a les institucions catalanes d’autogovern.
Aquesta política d’embat de l’Estat espanyol també ha comportat i comportarà conseqüències en diferents mesures de caràcter ambiental que s’estaven debatent en el Parlament de Catalunya. En concret, la paralització dels dos projectes de llei que es tramitaven en relació a la creació de l’Agència de la natura de Catalunya i la Llei d’espais agraris. Dues eines llargament reivindicades pel sector i necessàries per garantir, per una banda, la conservació i gestió dels espais naturals i, per l’altra, l’estabilitat de l’activitat agrària. L’actual normativa parlamentària autonòmica obligarà de nou a iniciar els tràmits quan es constitueixi el Govern, si finalment se celebren eleccions el 21 de desembre. També s’ha quedat a les portes del Parlament el projecte de Llei de Territori, un nou text que ordenaria els usos dels espais urbans i ambientals del conjunt del país. De la mateixa manera, dol que l’esperat projecte de Llei de Biodiversitat romangui encallat des de fa anys.
A banda dels afers pendents, hi ha àmbits que requereixen un nou ordre polític que permeti la plena sobirania ambiental del conjunt dels sistemes fluvials i aigües dolces, com també del medi marítim i del litoral de Catalunya. La gestió integral d’aquests ecosistemes és bàsica per la coherència i salut ambiental del territori. Segurament el dret a l’autogeneració d’energia elèctrica d’origen renovable facilitaria la reducció de la dependència del carbó. Tot plegat, mesures per viure millor i més lliures!
Sabadell, 4 de novembre de 2017
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada