Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2017

91 incompliments europeus

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 19 de desembre de 2017) Informe de la UE (juliol, 2016) Retornar de nit, i sense parar de ploure, des de la capital administrativa de l’Europa de l’establishment dona per reflexionar de com ens van les coses a tots plegats. I si es pot rematar amb un parell de dies de descans a la vila occitana d’Avinyó, és un bàlsam immillorable. Una contrada per recuperar i renovar forces per traçar aquest viarany llarg que ens conduirà a una nova governança al servei del benestar i la fraternitat dels pobles d’Europa. Amb tot, aquest nou escenari que anhelem més ambiental i social requerirà un espai jurídic, que de ben segur no agradarà a les organitzacions avesades als interessos a curt termini. Les normes son allò que les persones ens hem dotat per regir la nostra relació dins de la comunitat i amb altres comunitats. I com no podria ser de cap altra manera aquest pacte social no pot esdevenir mai un dogma. La llei sempre haurà d’estar sotmesa als dr

L’aigua del Roine

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 12 de desembre de 2017) El riu Roine al seu pas per Avinyó (2017) Travessar mitja Europa resseguint part de riu Roine t’evoca a la memòria molts dels reptes ambientals que el país no ha resolt al llarg d’aquests anys. I més si el destí és la ciutat de Brussel·les, capital de les institucions i l’establishment economicofinancer de la Unió Europea. Potser ens equivoquem quan pensem que Europa precisament és aquest conglomerat d’Estats representats a les institucions de la Unió Europea i no pas els pobles que la configuren. L’Europa de les persones en contraposició a l’Europa de les corporacions? Transitem tímidament de l’Europa dels Estats-nació a l’Europa de les ciutats i regions? Aquesta darrera, una realitat reivindicada fa anys pels Presidents Pujol i Maragall, amb visions divergents, però ambdues més properes a la realitat cultural i social de l’Europa dels pobles. Si els Tractats de París (1951) i de Roma (1957) varen fixar les bases d’

Els límits del creixement

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 5 de desembre de 2017) Editat pel Club de Roma, 1972 L’anhel de créixer il·limitadament deriva de certa doctrina econòmic-financera, avui hegemònica a les economies d’arreu del món. De fet, el consum i l’obsolescència, programada o no, són el motor del creixement d’aquesta mena d’economies. És obvi que el creixement de qualsevol organisme viu o projecte empresarial no són eterns. Per tant, tot té un límit. Ara bé, saber quan i de quina manera es manifestarà aquesta caducitat, ja són figues d’un altre paner. L’any 1972 el Club de Roma editava el cèlebre informe “Els límits del creixement”. Aquest al·legat exposava amb dades científiques, a partir d’un model de computació, la inviabilitat del creixement continu, fins llavors inqüestionable. I alertava de la petjada ecològica que comportava la frenètica activitat industrial, especialment promoguda pels països econòmics capdavanters. L’informe era un estudi pioner coordinat per Dennis Meadows

Desconstruir la ronda oest

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 28 de novembre de 2017) La ciutat moderna va rebentar les muralles i la nova ciutat va fluir ocupant l'entorn més immediat. Salvant les distàncies, les noves muralles d'avui són les infraestructures, siguin autopistes, carreteres o vies de ferrocarril. Aquestes ensivellen les ciutats i pobles limitant o afavorint l'explosió de l'artefacte urbà. L'observació dels perímetres de les ciutats, i les barreres que les delimiten és una excel·lent tècnica per conèixer l'autoestima d'una vila i la seva identitat. Ronda Oest de Sabadell (ICGC, 2015) Al segle XIX el traçat del ferrocarril pel llevant de la ciutat va esdevenir una "muralla" contemporània. Més tard substituïda per la Gran Via. És cert que la permeabilitat d'una via de ferrocarril és molt menor que no pas una carretera. Sovint les infraestructures viàries es doten d'entrades i sortides que les fan més accessibles. Probablement aquesta és la

Biodiversitat cultivada

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 21 de novembre de 2017) El temps atmosfèric forma part de la nostra agenda diària, sigui pel canvi climàtic o per viure en una contrada on la meteorologia esdevé una passió col·lectiva. A més, dirimir si plou o fa massa fred és la tècnica més emprada per trencar el gel a l’hora d’empatitzar entre saludats i coneguts. I si es tracta de les dones i homes del camp ho podem considerar com una de les preocupacions més rellevants. Al cap i a la fi, els sembrats i les collites depenen de la pluja que cau dels núvols. Les Refardes Actualment les dades avalen certs escenaris de canvi motivats per les conseqüències de l’alteració del clima i de la meteorologia impredictible. Aquesta incertesa també la noten les plantes conreades que estan sotmeses a episodis que les persones els titllem d’anormals. És cert que els darrers anys les tardors esdevenen suaus, els hiverns les temperatures baixes es concentren en pocs dies i a la sortida de la primavera

Inconstitucionalitat climàtica

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 14 de novembre de 2017) La presentació sistemàtica de recursos d’inconstitucionalitat en contra de tot allò que legislava el Govern electe de Catalunya per part de l’Estat ha estat constant des de fa una colla d’anys. La litúrgia politicojurídica de la constitucionalitat desvela que les decisions i arguments són més aviat polítics i no pas jurídics. És possible, com apuntava l’exministre grec Gianis Varufakis aquesta setmana a Barcelona, que la pèrdua de poder de l’Estat espanyol a favor de la troica europea s’hagi somatitzat amb una recentralització i intervenció directa de les competències dels governs locals i territorials. Tot plegat amb l’objectiu de mantenir l’estatus de poder econòmic de la metròpoli. De fet, un canvi del marc constitucional per la política dels fets consumats. I el 155 és la prova de càrrec d’aquesta alteració pactada entre Socialistes i Populars amb la crossa de Ciutadans. Precisament en aquesta processó d’involució po

Transitorietat ambiental

(Article publicat al Diari de Sabadell, dimarts 7 de novembre de 2017) --> Els drets i deures de qualsevol comunitat només es poden exercir en un marc de pau, llibertat i respecte a la diversitat ideològica i social. L’empresonament arbitrari d’una part del Govern electe de Catalunya és una evidència més que l’Estat de dret s’ha substituït, de facto, per l’Estat d’excepció. Aquests dies planyo als juristes que veuen com el Govern espanyol desdibuixa tot allò que fins ara configurava les bases de l’Estat de dret. L’aplicació de l’article 155 i els empresonaments són fets que avalen aquesta deriva de l’Estat espanyol. Malauradament el conglomerat de poder a Europa, format per l’Estat-nació i les corporacions econòmic-financeres, toleren aquesta vulneració dels drets polítics i humans. Només la resposta de la ciutadania europea i llur acció fraternal obrirà la porta a un nou ordre econòmic i sociopolític a Europa, més equitatiu, respectuós amb la diversitat i cooperatiu. Inst

Exercir la sobirania

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 31 d'octubre de 2017) És obvi que el país està més que remogut. Cada setmana que passa, l’actualitat ens inunda de notícies de tota mena, però les relacionades amb el procés impacten amb certa contundència, ja sigui per un nou embat de l’Estat, una decisió del Parlament o un acord del Govern català. També és cert que la dimensió de les decisions i llurs conseqüències ens empenyen a un tobogan d’emocions que d’alguna manera ens reformaten massa sovint l’estat d’ànim fins a assolir un nou equilibri. Són les coses de viure moments històrics. La virtut del procés català és que no té precedents en cap altre indret d’Europa, i per aquest motiu qualsevol comparació amb altres casos esdevé desencertada. Lògicament es pot aprendre d’altres processos d’emancipació nacional succeïts en les darreres dècades, però el que avui passa a Catalunya és del tot inèdit. Aquesta realitat divergent amb d’altres fa molt difícil poder aventurar que passarà, i espe

Fertilitat associativa

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 24 d'octubre de 2017) La natura ens ensenya que les espècies biòtiques, així com el seu entorn abiòtic, conviuen amb un cert equilibri dinàmic, a vegades alterat per certes pertorbacions. I gràcies a aquests fenòmens fa que les coses evolucionin fins a arribar a un nou equilibri. Val a dir que quan ens situem en un entorn social, les coses no són tan diferents. Aquesta mena de pertorbacions “naturals” les provoquen les persones, habitualment associades i agrupades en entitats. De fet, és el que estem vivint intensament aquests dies d’ençà del referèndum de l’1 d’octubre. Tot i les detencions arbitràries d’en Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, l’onada de canvi demostra que és imparable. Massa energia cinètica i potencial per aturar-la amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola. Tot i l’actitud reaccionària i repressiva del Govern espanyol, amb el suport incondicional i galdós dels Socialistes i Ciutadans, es fa difícil imaginar

Un país més ferm

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 17 d'octubre de 2017) Aquests dies d’atzucacs és fàcil recórrer a certs paral·lelismes, ja siguin els fets d’octubre de 1934 o els convulsos anys setanta, tot just desprès de la mort del cabdill espanyol al llit, per aventurar la incertesa dels pròxims dies o setmanes. El tòpic apel·la que la història es repeteix, però la “carpeta catalana” fa centúries que existeix. Els esdeveniments històrics no sempre han estat els mateixos i, encara menys, els protagonistes i llur context sociopolític. Aquesta dimensió en el temps i la realitat social del país fa que l'esdevenir sigui del tot incert. Girona (octubre, 2017) Per aquells que enguany ens hem incorporat a la versió 5.0 de la vida, és palès que la presència i l’actuació d’aquests dies de la Policia Nacional o la Guàrdia Civil als carrers de les ciutats i viles del país ens han obert les finestres de la memòria. A mitjans dels anys setanta, molts encara recordaran els autobusos i “la

Erupció de canvi

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 10 d'octubre de 2017) Sant Julià de Ramis, diumenge 1 d'octubre de 2017 Per a molts aquesta ha estat una setmana arrítmica i dificultosa per recuperar la normalitat quotidiana. Un dia sí i l'altre també, els canvis de l’estat d’ànim estaven a l’ordre del dia. És evident que l’exercici de la força per part de l’Estat espanyol a les portes dels col·legis electorals ens ha afligit, a tots plegats; un dol que portarem amb nosaltres durant molt de temps. Hi ha coses que ens marquen per tota la vida i aquesta és la conseqüència quan esdevens víctima de la violència. Aprendrem a conviure-hi, però rarament oblidarem. En el context d’una societat democràtica és inacceptable pensar que les coses es resolen per la força de les porres o de les armes. I en aquest debat sobre la violència no és admissible mantenir posicions equidistants. Per això, la ciutadania, i especialment les organitzacions polítiques, han de reivindicar la pau i llurs v

La força cívica

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 3 d'octubre de 2017) Aquest mes de setembre no ha estat gaire ordinari. L’embat del govern de l’Estat en contra dels drets civils i humans ha estat de traca i mocador. De ben segur que ja tindrem temps per disseccionar i valorar el què ha passat aquest diumenge i què ens depararà tot plegat. Ara bé, l’element clau de l’actual procés i de les mobilitzacions d’aquests temps ha estat el protagonisme de milers i milers de dones i homes. Sense la implicació i el compromís de les persones les societats no avancen. I no parlarem de persones anònimes sinó de centenars de milers de ciutadans que conviuen en aquest país i que tenen nom i cognom. Personalment potser no ens coneixem tots, però com s’explica sovint, si amb la intermediació de sis coneixences pots arribar a conèixer el president dels EUA, potser amb menys, ens coneixeríem tots plegats. Una evidència que les relacions que es teixeixen entre les persones a través de multitud d’afers quotid

La força d'Estat

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell, 26 de setembre de 2017) Font: Greenpeace New Zealand (juliol 1985) Font. Greenpeace New Zealand (Juliol 1985) Quan el govern d'un Estat perd els papers només li queda recórrer a la força amb la qual s'ha dotat per imposar el seu ordre. Malauradament passa aquí i a altres països del nostre entorn. Les comunitats més amables i feminitzades resolen les desavinences amb altres mètodes, però aquesta no sempre és la divisa que circula per la vella Europa. Avui, encara agrada massa recórrer als estats-fronteres, com per exemple és el cas de Turquia, Grècia o Espanya, per amagar les seves vergonyes ètiques i la vulneració dels drets humans. Només recordant el paper galdós d'aquests estats amb els refugiats, sigui a Ceuta, Melilla o l'Illa de Lesbos, és suficient per comprovar-ho. L'exercici de la força per imposar l'anomenada "raó d'estat" porta associada la pràctica de la violència sobre algú. Per aquest motiu,

L’imperi de la llei

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 19 de setembre de 2017) Hi ha frases que destil·len la identitat de les diverses opcions polítiques i de pensament que aquests dies de setembre es propaguen per les xarxes socials i els mitjans de comunicació. El batibull mediàtic i les estratègies de desinformació estan a l’ordre del dia. És notori que el govern de l’Estat amb el suport explícit de Ciutadans i el PSOE han decidit atemorir als partidaris de celebrar el referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Això sí, dotats de les forces coercitives que es financen amb els tributs dels ciutadans. En poques paraules: presenciem l’exercici de la força contra la deliberació parlamentària. Als que ens trobem confortables en un entorn liberal d’esquerres i partidaris de la sobirania popular ens enutja aquest mantra de “l’imperi de la de llei” al qual apel·len diàriament certes forces polítiques de l’Estat contràries a la celebració del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre. És obvi

Asimetries de ciutat

(Article publicat al Diari de Sabadell, dimarts 12 de setembre de 2017) Les ciutats i viles del Vallès no són uniformes. Responen a l'esdevenir de la seva història i llurs circumstàncies, bé per motius propis o aliens. Si una virtut té el coneixement, és que ens permet interpretar quines de les decisions han estat més fecundes o bé quines han generat conseqüències no volgudes. I en aquest context convida a reflexionar l'impacte que ha comportat per a moltes viles les asimetries del territori. Un dels exemples clàssics al Vallès han estat les asimetries fluvials. Per exemple, a tocar de casa ho podem comprovar amb el que ha succeït a llevant del riu Ripoll. Tot el que és urbà, que agrupa els districtes segon i setè com és el cas de Torre-Romeu, el Poble Nou, el Raval d'Amàlia o el polígon de Can Roqueta, desprèn una identitat pròpia i diferenciada de la resta de la trama urbana de la ciutat. Ni millor ni pitjor, diferent. Aquesta diversitat pot aportar elements positius i

Menys accidents, menys col·lapses

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell, Dimarts 5 de setembre de 2017) Bici Aquests dies, bona part de la ciutadania acostumem a voltar amb el nostre vehicle per indrets poc habituals. Això ens permet observar i experimentar com circulem tots plegats i quin ús fem de la xarxa viària d'alta capacitat o de les carreteres comarcals. Els dies de vacances moltes viles d'estiueig experimenten rècords d'ocupació dels diferents serveis que ofereixen. Històricament, al mes d'agost l'autopista AP-7 és quan més cotxes hi circulen i quan el nombre de camions disminueix de l'ordre d'un 25%. Avui encara podríem dir que aquesta via de pagament encara és de turistes. Independentment de les dades estivals, és evident que un dels reptes més importants que té el Vallès és gestionar la xarxa d'autovies i autopistes que hi passen i el connecten tant amb Barcelona com amb la Selva i el Penedès. A banda de la xarxa d'alta capacitat, també és bàsic refer la xarxa capil·lar

Plaça de Sabadell-Estació

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 29 d'agost de 2017) Font: http://coneix.sabadell.cat/nomenclator (agost, 2017) En plena voràgine del nomenclàtor també va surar la denúncia estiuenca de la suposada infrautilització de l'aparcament de l'antiga parada de Sabadell-Estació de la línia dels ferrocarrils de la Generalitat. I tot seguit la demanda a la Generalitat que en lloc de l'aparcament es recuperés l'espai públic i enjardinat a semblança de la primogènita estació del 1922. Es fa difícil pensar que les dades d'ocupació de l'actual aparcament en ple mes d'agost siguin gaire rigoroses per afirmar la seva baixa ocupació. Ens agradi o no, els aparcaments en aquestes ubicacions tendeixen a ocupar-se i esdevenen útils per a molts ciutadans, i especialment per aquells que tenen mobilitat reduïda. De ben segur que les polítiques de promoció de l'empresa de l'elèctric facilitarà ràpidament el seu ús. Aprofitant que encara estem a l'agost,

Machado com a símptoma

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 22 d'agost de 2017) El foc d’encenalls provocat pel polèmic informe sobre la revisió del nomenclàtor ha estat espectacular. Fins i tot ha transcendit les fronteres locals i nacionals amb escreix. Tot un rècord. Davant d’aquest impacte comunicatiu és fàcil etiquetar-ho com una polèmica interessada, estival i atiada per certs mitjans d’àmbit espanyol. Justificar-ho per aquest motiu també delata poca autocrítica per part de l’equip de Govern, especialment entre les files dels republicans i afins. Aquesta era una polèmica coneguda, ja que a principis del mes de juliol ja va transcendir als mitjans locals el contingut de l’informe encarregat per l’Ajuntament. Per tant, el que ha passat aquest mes d’agost no hauria d’estranyar en absolut a les autoritats municipals. Probablement, l’actual cultura instal·lada a la casa gran de “qui dia passa, any empeny” i de no incomodar les propostes dels socis de govern va facilitar que l’informe continués el

Mossegada a la República

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 1 d'agost de 2017) L'obertura a principis el segle XX de la Via Laietana a Barcelona va originar un canvi substancial. L'obertura i l'accés al port com l'estructuració de la ciutat vella i emmurallada va ser determinant. Una proposta formulada cinquanta anys abans de la seva execució pel polifacètic, Ildefons Cerdà. A escala local, l'obertura de la Plaça Major podria tenir un cert paral·lelisme amb la construcció de la Via Laietana barcelonina, però segurament la implantació de la Gran Via, gràcies al soterrament de la línia de Renfe, ha estat la més rellevant. Tot i canviar la barrera física del ferrocarril per la de l'automòbil la ciutat va evolucionar a un nou metabolisme. L'obertura d'un vial paral·lel a l'eix de la Rambla / Via Massagué / Onze de Setembre seria un projecte fàcil de dibuixar, el paper ho aguanta tot, però difícil d'executar. L'afectació al veïnat i la intensificació de la cir

Arbrar la ciutat

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 25 de juliol de 2017) El Passeig sense alzines (juliol, 2017) No fa falta cap estudi precís per comprovar que la ciutat té una elevada capacitat de captar i retenir calor. Tan sols estenent el palmell de la mà a la paret exterior de casa al capvespre, podreu comprovar com desprèn la calor acumulada durant el dia. I més en aquestes èpoques estivals quan els termòmetres competeixen, arreu del país, per veure quin ha estat l'indret més calorós de la jornada. Aquesta capacitat de retenir calor dins de les ciutats és el que s'anomena "illa de calor". Precisament aquest fenomen posa en relleu que al vespre la temperatura en les àrees urbanes pot arribar a ser entre 2 i 8 graus centígrads superiors en comparació amb els espais naturals que les envolten. Aquesta pertorbació tèrmica no es distribueix uniformement per tots els racons de la ciutat. Probablement els barris i veïnats més propers als espais naturals i lliures d'edif

Passeig o bus?

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell , 18 de juliol de 2017) Exposició actuacions al Passeig (juliol, 2017) S’apropen dies de calor i de vacances merescudes per a tothom. Un excel·lent període per reflexionar i posicionar idees al voltant de tot plegat. En aquesta llista infinita de nous propòsits per a després del descans estival, de ben segur que hi haurà entre d’altres, què s’ha de fer al Passeig de la plaça Major. Temps hi haurà per escriure i reescriure el que convé a aquest espai que fa més de dues dècades d’eterna provisionalitat. Els flamants tendals que aixopluguen les lones explicatives de què es vol fer i el context històric del Passeig són d’interès i oportunes. També és cert que les condicions ambientals no són les més propícies per llegir amb atenció els continguts dels materials exposats. A banda de la confortabilitat de l’espai, potser esdevé una mica exagerat fixar l’any 1940 com l’inici de l’empitjorament de l’espai central. Malgrat que la devoció per l’automòbil ab

Participant a l’orbital-40

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 11 de juliol de 2017) Sessió de participació del PEMV (Sabadell, juny 2017)  Fa unes setmanes al recinte firal de Sabadell es va celebrar la sessió de participació ciutadana del Pla específic de mobilitat del Vallès (PEMV) . Dies més tard, es va repetir la sessió a Granollers. Dues sessions de format idèntic amb l'ànim de completar l'expedient d'escoltar a la ciutadania. Un procés segurament insuficient per la dimensió i transcendència de què es pretén fer: endreçar i resoldre la mobilitat del Vallès. Per ara, el més sorprenent és que els ciutadans de Terrassa s'han quedat sense sessió de participació tot i que inicialment estava prevista. Aquest canvi en el procés de participació aventura dues hipòtesis. La primera és considerar que els ciutadans de Terrassa no tenen cap mena d'interès a opinar en el procés participatiu del pla de mobilitat del Vallès. L'altra suposició és que no els cal discutir el traçat de la B-

La llei de territori

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 4 de juliol de 2017) Habitatge buits a Rubí, El Vallès (juny 2017) Una visió urbanocèntrica de país ens porta a interpretar el territori com l'espai a ocupar per l'espècie humana. Un anhel recurrent de totes les civilitzacions: dominar la natura. Probablement aquesta és la utopia que emana amb força des de l'inici de la industrialització a Europa, fa més de 200 anys. Condicionats per aquest marc ideològic, el govern ha sotmès a informació pública l'avantprojecte de llei de territori fins al 14 de juliol amb l'objectiu d'aprovar aquesta iniciativa quan més aviat millor. Els 270 articles de l’avantprojecte de llei regularan i especificaran tot allò que es podrà fer al territori. S'ha de reconèixer una tímida actualització dels conceptes fina ara vigents, però es continua obviant la conservació i protecció dels béns i serveis que ofereixen els ecosistemes naturals. D'altra banda, es perpetua el concepte d