Manel Cunill i Llenas

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 28 de juny de 2016) Som una societat entossudida a buscar mantres per dipositar les nostres mancances per alliberar-nos. Els darrers anys el canvi climàtic ha esdevingut un d'ells. Des de caps de govern, dirigents de l'establishment fins a la ciutadania apel·len dia sí, i dia també, a aquesta conseqüència de cremar milions de tones de combustibles d'origen fòssil. Fins i tot les referències quotidianes al canvi climàtic han deixat en segon terme el problema real: l'energia. Lògicament, com a comunitat, estem preocupats per l'impacte del canvi climàtic en el nostre benestar i en els ecosistemes que ens acullen. I en aquest àmbit és on s'inscriuen les diverses iniciatives com la futura llei catalana de canvi climàtic o les conferències internacionals. Propostes distintes i necessàries, però insuficients per resoldre aquest afer vital. Aparcament i parc fotovoltaic, França Un dels principals reptes socioambientals qu

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 21 de juny de 2016) 26 de juny de 2016, eleccions a Corts espanyoles Els ciutadans cada vegada que exercim el vot ho fem d’una forma generosa. Pocs són els que es llegeixen els programes electorals de les diferents opcions polítiques per tal de decidir el vot. Hi ha qui escull el seu vot a partir d'una filiació a un perfil ideològic, independentment de qui sigui el candidat/a. Altres ho fan precisament per l'afinitat i simpatia amb el qui va al capdavant de la llista. També és cert que a vegades es vota a forces emergents o renovadores per facilitar un canvi en el govern amb aquell esperit que el meu vot serveixi per decidir les eleccions. Per sort, els motius a l'hora de decidir la papereta que hom introduirà a l'urna són diversos. I això permet constatar que els vots no són patrimoni de cap partit o coalició sinó de les persones que generosament els cedeixen i els retiren en virtut del que creuen oportú en cada elecció. A

(Article publicat al Diari de Sabadell , dimarts 10 de juny de 2016) Collita d'ordi 2015-16, plana del Vallès Aquest dilluns va fer 31 anys que el Parlament de Catalunya va aprovar la llei d'espais naturals. Una norma necessària i oportuna en el context de la restauració de les institucions catalanes, i amb l'objectiu d'afrontar el repte de la conservació i protecció del patrimoni natural. La lectura del preàmbul és una glossa de l'estat de la qüestió en aquella època de construcció d'una nova administració al servei dels catalans. Malauradament des de fa anys que s'espera una actualització d'aquesta llei mitjançant el projecte de l lei de la Biodiversitat i el patrimoni natural , però que mai arriba. Un termòmetre precís del poc interès dels diferents Governs i Parlamentaris per a la conservació i protecció del patrimoni natural. Sense abandonar la llei vigent d'espais naturals, recuperaria de l'exposició de motius dues idees: la pressió e

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 7 de juny de 2016) A principis de la dècada dels noranta, al bell mig de l'Amèrica central, degustava un batut de fruites envoltat d'un entorn agradable i gaudia d'una conversa sòlida i amigable amb companyes ecologistes d'arreu del món. A l'establiment hi figuraven diferents cites ubicades asimètricament pel local. Una d'elles em va impactar de veres: “La política es el arte de hacer amigos falsos y enemigos verdaderos...” Pels qui els agrada la política no deixa de ser una frase massa agra i, fins i tot, envoltada de certa falsedat. I segurament en aquesta àgora dels amics i els enemics és on s’hi troben la mar de bé determinats ciutadans que avui ocupen algunes cadires del saló de plens de la plaça Sant Roc. Viure en el conflicte els reconforta políticament i emocional. En aquesta tessitura és on cal inscriure l'ús de la via penal per recriminar el contrincant. Malauradament a la política i certs moviments soci