Un motiu per votar

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 21 de juny de 2016)

26 de juny de 2016, eleccions a Corts espanyoles
Els ciutadans cada vegada que exercim el vot ho fem d’una forma generosa. Pocs són els que es llegeixen els programes electorals de les diferents opcions polítiques per tal de decidir el vot. Hi ha qui escull el seu vot a partir d'una filiació a un perfil ideològic, independentment de qui sigui el candidat/a. Altres ho fan precisament per l'afinitat i simpatia amb el qui va al capdavant de la llista. També és cert que a vegades es vota a forces emergents o renovadores per facilitar un canvi en el govern amb aquell esperit que el meu vot serveixi per decidir les eleccions. Per sort, els motius a l'hora de decidir la papereta que hom introduirà a l'urna són diversos. I això permet constatar que els vots no són patrimoni de cap partit o coalició sinó de les persones que generosament els cedeixen i els retiren en virtut del que creuen oportú en cada elecció.

A les portes d'una nova crida electoral cadascú de nosaltres dirimeix què farà. Primer de tot, si anirà a votar i després per quina coalició o partit es decantarà. Aquesta vegada la contesa esdevé, de fet, una segona volta de les eleccions espanyoles davant de la incapacitat d'arribar a un acord de govern. Sembla que aquesta situació de repetir eleccions a Corts generals, fins ara inaudita en el context espanyol, provoca cert desànim per decidir-se a visitar el diumenge que ve al col·legi electoral. Veurem què passarà finalment.

Si un es capbussa dins del programa electoral de cada partit, té una infinitat de propostes i idees per decidir-se. N’hi ha per triar i remenar. Ara bé, també la ciutadania és conscient que el programa no és un contracte i que no sempre es compleix el que es proposa. Per curiositat he rebuscat als programes dels principals partits polítics què diuen amb relació al 0,7% de l'IRPF per a finalitats socials i ambientals. Hi ha compromís per territorialitzar-ho i acatar el text i l'esperit de les sentències judicials espanyoles?

Si comencem per En Comú Podem, es constata que en el seu programa fa explícit el seu compromís de "traspassar i territorialitzar els recursos provinents del 0,7% de l'IRPF destinat a altres fins d'interès social cap a les comunitats autònomes". També és interessant comprovar que en el programa de Unidos Podemos no fa cap esment a la territorialització dels fons socials i ambientals del 0,7% de l'IRPF. Parla d'afegir a la declaració de renda una nova casella per a finalitats culturals així com la creació d'un fons social de la cultura. Sembla que En Comú Podem se li gira feina si vol aconseguir el seu compromís de territorialitzar els recursos provinents del 0,7% de l'IRPF. En el cas dels Socialistes catalans proposen "establir un nou model de gestió dels fons del 0,7% de l'IRPF per a programes socials, respectuós amb les múltiples sentències". Mentre que el programa del PSOE no diu ni piu. Aparentment l'Espanya federal sembla més una quimera que un projecte polític. Pel que fa al PP, res de nou. Es reafirma amb la seva proposta de "garantir a les entitats del Tercer Sector d'àmbit estatal l'exercici de les seves funcions en tot el territori nacional, a través del 0,7% de l'IRPF". En relació a Ciudadanos no hi ha cap esment als fons socials i ambientals del 0,7% de l'IRPF. ERC fa esment en el seu apartat de balanç de la legislatura la seva proposta de "territorialització del 0,7% IRPF per a fins socials". Finalment afegir que Convergència es proposa exigir "la transferència a la Generalitat de Catalunya de la gestió dels recursos destinats a finalitats d'interès social i mediambiental relatius al 0,7% de l'IRPF" i també vol reclamar "l'increment del percentatge d'IRPF destinat a finalitats d'interès social i mediambiental perquè passi del 0,7 a l'1%. Per tot plegat, és evident que l'Espanya excloent és més estructural del que sembla.

Sabadell, 19 de juny de 2016

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Creixement i immobilitat

Espigolar entre deixalles

La Plaça zona zero