Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2020

Regionalitzar la metròpoli

 (Publicat, dimarts 8 de desembre de 2020 al Diari de Sabadell ) Els debats sobre la governança i lideratge del territori sempre han estat èpics i farcits de disputes polítiques. Sense anar gaire lluny, a la cronologia històrica recent de tots és coneguda la picabaralla de l’antiga Corporació Metropolitana de Barcelona amb la Generalitat de Catalunya. Tot un serial que va acabar amb la dissolució de l’organisme municipal, expeditivament, per part del govern d’en Pujol l’any 1987. Episodis que il·lustren un mal endèmic com a comunitat: massa anhel per ostentar poder, poca capacitat per mancomunar accions polítiques efectives i debats a destemps per decidir canvis transformadors. Aquesta cuina de la política regional és de ben segur uns dels reptes més importants que tenim sobre la taula. El que potser no està tan clar és si aquesta prioritat és compartida pel conjunt dels interpel·lats. La ciutat-municipi fa temps que ja no existeix i l’agenda ambiental retrona per tots els llogarrets,

Passeig amb bus o sense?

 (Publicat, dimarts 10 de novembre de 2020 al Diari de Sabadell ) Fa quatre dies que la realitat virtual ens va permetre caminar per un bany d’hologrames que figuraven ser el nou Passeig de la Plaça Major. De fet, l’any 2012 també vàrem poder gaudir d’una altra versió virtual del Passeig. Sembla que això del Passeig virtual ens agradi. Les tecnologies permeten això i molt més, però avui la percepció d’un espai amb els seus cinc sentits encara no és del tot possible. I mentre no sigui així millor gaudir dels espais urbans i naturals amb les seves particularitats úniques. Un doll de sentits que configuren els nostres records i imaginaris. Després de passejar virtualment pel nou Passeig m’ha sorprès l’absència dels sempre vindicats d’autobusos locals. La visió virtual m’ha generat una alegria que després he comprovat que no era tal. El nou projecte del Passeig implicarà la presència numantina dels històrics autobusos. Primer de tot, cal dir que no percebo cap conspiració governamental, mé

Energia verda: un dret de ciutat

(Publicat dimarts 13 d'octubre de 2020 al Diari de Sabadell ) Un dels motors de la societat industrialista ha estat l’energia amb diverses formes d’expressió, sigui la força de l'aigua o del vapor, la crema de combustibles fòssils com el carbó i el petroli o la tot poderosa fissió nuclear. En aquesta lliga del passat, el sol i el vent, i més recentment l’hidrogen, han maldat per emergir com a alternativa a la principal font responsable de la crisi climàtica. Els humans ens hem avesat a prémer al botó acríticament per obrir la llum sense preguntar-nos gaire quines implicacions comporta un sistema centralitzat de control de l’energia. D’altra banda, és curiós que avaluem la salut econòmica d’un país per la quantitat de quilowatts que consumeixen les nostres activitats econòmiques i socials. Tota una paradoxa això de mesurar la riquesa amb la capacitat de gastar. Com més gastes, més ric? Un oxímoron difícil d’aplaudir. Atemorits per pagar puntualment la factura del subministramen

Governar les polítiques ambientals

(Publicat dimarts 15 de setembre de 2020 al Diari de Sabadell )  Quan s’albira una nova convocatòria electoral, i si aquesta és nacional, sempre sorgeix l’esperança que el nou govern escollit de les urnes restaurarà el Departament de Medi Ambient. Si fem memòria, la primera esperança ambiental del govern català es va produir el 1991 quan el president Pujol acordà la creació del Departament de Medi Ambient. Una mesura pionera en el nostre entorn sociopolític però amb un clar objectiu: ordenar el desgavell dels residus i reorganitzar la gestió del cicle de l’aigua. L’encàrrec de posar fil a l’agulla va ser atorgat al conseller Albert Vilalta (1991-1996). Un independent de solvència contrastada i coneixedor de l’Administració de la Generalitat. En aquell context de reorganització administrativa i política, s’apostà pel model d’agències governamentals, molt propi de la governança anglosaxona. I és en aquest moment quan s’opta per una agència per a l’aigua, una altra per als residus i una

Projectar una visió de ciutat

(Publicat dilluns 17 d'agost de 2020 al Diari de Sabadell ) La pertorbació de la Covid-19 i l’emergència ambiental ens aboca a tots plegats a enfrontar nous reptes col·lectius en el context d’una societat massa acomodada i resistent als canvis. En l’àmbit local, aquest tempo ens agafa en un procés de transició de la ciutat fabril a la ciutat que encara no som capaços d’albirar. Tot plegat ens apel·la a encetar un procés de canvi de paradigma que requereix un procés de reflexió col·lectiva. I això és el que toca fer a la ciutat. Lluny de les saludables dinàmiques sociopolítiques locals, més o menys proteiques, s’ha de convocar a la formulació d’una nova visió de la ciutat. Una crida a la reflexió estratègica i a la generositat col·lectiva. Això, però, requereix la concurrència de la màxima diversitat d’actors socials, econòmics i polítics per projectar allò que volem ser. Molt en la línia del que postula el Sabadell Cercle d’Entitats. Per què és important apuntalar una visió de ci

L'espai vital de Sabadell

 (Publicat dimarts 21 de juliol de 2020 al Diari de Sabadell )  Les persones, com també les comunitats, necessitem disposar del nostre espai vital. Aquell que ens permet desenvolupar-nos i exercir les diferents tasques més o menys quotidianes. Durant l’esplendor de la ciutat-industrial bona part de l’espai vital es reduïa al límit del terme municipal. Amb tot, els més benestants gaudien de les comoditats i del bullici de tota mena de la capitalitat  barcelonina o bé de la confortabilitat dels afores de la ciutat. Des de fa anys, la ciutat vital ha polvoritzat els límits administratius de la frontera del terme municipal. Ja és notori que més de la meitat de la ciutadania que treballa ho fa fora del municipi. Aquesta realitat s’ha de sumar al reguitzell d’activitats culturals, esportives, comercials o de lleure que també superen aquest límit fictici de la ciutat. Ara bé, respondre quin és el límit actual de la ciutat no és una tasca senzilla. Segurament podríem utilitzar diferents paràm

De les idees al projecte de ciutat

 (Publicat dimarts 23 de juny de 2020 al Diari de Sabadell) Ja hem entrat en una nova etapa que s’ha batejat com a “represa”. Vaja, que tornem a reprendre allò que havíem interromput! El fet que el govern anomeni així aquesta nova etapa aclareix quina serà la política d’acció pels pròxims mesos i, per extensió, de molts altres organismes i ens públics del país. És cert que, aquí i allà, s’ha generat prou literatura sociopolítica amb format de plans de reactivació o fulls de ruta per tornar a l’anomenada normalitat. El nou acrònim impulsat per la Generalitat, CORECO (Comissió per a l'Elaboració del Pla per a la Reactivació Econòmica i Protecció Social) potser ens fa més anglosaxons, però albira aquest desig de tornar allà on estàvem fa poc més de tres mesos. Talment com una dieta per aprimar-se, molts dels bons propòsits i canvis que es postulaven durant aquests dies de confinament, sembla que els releguem a l’atzar. El desig de tornar al passat es vol imposar a la realitat del futu

El perquè de l'animadversió a l'Agència de la natura

Imatges
Amb motiu del trenta-cinquè aniversari de l'aprovació de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals A finals de febrer d’enguany, la Comissió de medi ambient del Parlament va aprovar el dictamen per crear l’Agència de la natura . Ara, per tal que esdevingui una realitat, només queda pendent superar la discussió i votació en el Ple del Parlament de Catalunya el pròxim 17 de juny. Trenta-cinc anys després d’aprovar-se la Llei d’Espais Naturals, encara vigent, potser paga la pena reflexionar perquè dels embats contra les polítiques de conservació de la biodiversitat. Riu Ter (Girona, 2020) La primera esperança ambiental es va produir el 1991 quan el govern Pujol acordà la creació del Departament de Medi Ambient. Una mesura pionera en el nostre entorn sociopolític però amb un clar objectiu: ordenar el desgavell dels residus i reorganitzar la gestió del cicle de l’aigua. L’encàrrec de posar fil a l’agulla va ser atorgat al Conseller Albert Vilalta (1991-1996). En aquell conte

Agència de la Natura: 20 anys d'entrebancs

Imatges
(Publicat, dimecres 10 de juny de 2020 a La Vanguardia Natural ) (Versió en català) Conservar la biodiversitat és cuidar-nos a nosaltres mateixos. Sense la natura i les seves expressions diverses no hauria estat possible l’evolució i supervivència de la nostra comunitat. Ara bé, la nostra activitat moderna ha comportat, d’ençà de la industrialització i motorització, una crisi ambiental que evidencia que les coses no les hem fet prou bé. En aquest context, la natura no la podem concebre com una simple llista d’espècies de vertebrats o endemismes, ni tampoc com un rodal d’arbres o les roques que configuren les muntanyes. Una visió sectorial dels béns naturals ens fa perdre la perspectiva del tot. Més enllà dels milions d’espècies amb les quals convivim, la clau és la relació que mantenen entre totes elles i amb la terra. Aquest ecosistema global és molt més complex, per exemple, que la descripció del genoma de qualsevol de nosaltres. Comprendre aquestes interrelacions de la natura

133.521, teletreball i ciutat

(Publicat, dimarts 26 de maig de 2020 al Diari de Sabadell ) Aquesta nova fase que hem estrenat aquesta setmana albira un nou estadi. Una mena d’aiguabarreig amb un ull mirant les dades, esperant que no hi hagi un repunt, i l’altre, enfocant els obstacles que haurem de superar. Alguns més prosaics i altres de gran importància. I segurament també serà ara que començarem a decidir alguns dels propòsits d’aquests dies. Sabrem si això del teletreball ha estat una obligació o bé una invitació a racionalitzar la mobilitat diària i apaivagar la cultura de la “reunionitis”, massa arrelada entre nosaltres. Amb una visió encarada a la reconversió ambiental de la nostra comunitat, és cert que un indicador important és la mobilitat. I més, en funció del mode que utilitzem. La mobilitat i l’economia relacionada amb com, on i perquè ens movem és des de fa dècades el motor de les societats considerades desenvolupades. Països que avui han comprovat la vulnerabilitat d’un microorganisme que no arriba n

L'eclosió de la reconversió

(Publicat, dimarts 5 de maig de 2020 al Diari de Sabadell ) Diuen que les crisis també són un aprenentatge. Aquesta ha posat de manifest la fragilitat i vulnerabilitat d’una societat anomenada avançada, capaç d’imaginar que fins i tot controla la natura. Una biocenosi fruit de milers d’anys de pertorbacions i adaptacions. A vegades, el miratge de l’optimisme tecnològic ens fa massa atrevits i ens creiem inexpugnables. Ja fa temps que les alarmes ens indiquen que a la nostra societat, basada en el consum desmesurat de béns naturals i en una economia extractiva deslocalitzada a partir de cremar combustibles fòssils, li convé un canvi. Avui les prioritats transiten per dues vies paral·leles que haurien d’acabar convergint en una sola. Per una banda, pal·liar la pandèmia i per l’altra la reconversió de la nostra comunitat. Mesures que s’han de sincronitzar de forma immediata i en cap cas demorar-les. Tan important és l’assistència i les polítiques de salut pública per aplacar la pandèmia c

Ciutat saludable

(Publicat, dimarts 31 de març de 2020 al Diari de Sabadell ) Immersos en aquesta pandèmia amb diferents conseqüències socials i humanes no és fàcil normalitzar una vida d’estat d’excepció com la que ens toca viure. Per sort cada dia que passa, és un dia més a prop de recuperar la normalitat. Però quina normalitat? Al llarg de la història col·lectiva i personal s’han viscut situacions similars a l’actual i les diferents comunitats hem maldat per adaptar-nos-hi i superar l’atzucac viscut. El cas de la coneguda grip és una mostra de com vivim amb certa normalitat el seu impacte. Per exemple, a la darrera campanya de 2018-19 la "Red Nacional de Vigilancia Epidemiológica" de l’Estat espanyol va atribuir a la grip 6.300 defuncions. Acceptar aquesta “normalitat” forma part de la nostra capacitat de sobreviure a les adversitats. I més quan aquestes poden comportar la mort. Un fet biològic d’una elevada transcendència emocional per la qual, malauradament, mai estem preparats. Val a di

Presentació a Sabadell dels Vallesos dels espais naturals i del teatre amateur

Imatges

La metròpoli policèntrica del Vallès

Imatges
Publicat, dimarts 3 de març de 2020 al Diari de Sabadell ) Rostoll de cereal d'hivern a Can Gambús (Sabadell) El Vallès és allò que hi ha a l’altra banda de Collserola? Aquesta és certament la pregunta que molts metropolitans es fan quan els interpel·les sobre la diversitat del territori que envolta la conurbació de Barcelona. A voltes, la visió urbanocèntrica de la ciutadania evidencia un desconeixement notable de la dimensió, diversitat i identitat de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB). El Vallès és un territori vertebrat per 62 municipis i ordenat per les conques fluvials que han condicionat, des de fa segles, els assentaments humans i l’activitat fabril i comercial que avui representa el 17% del PIB català. A més, el 74% de la seva superfície està formada per espais naturals agraris i forestals, i la trama de ciutats i pobles ocupen prop de 37.000 hectàrees, bàsicament situades a la plana. Aquesta realitat urbana amb més de 106.000 hectàrees de natura i biodivers

Una ronda sense nord

Imatges
(Publicat, dimarts 11 de febrer de 2020 al Diari de Sabadell ) Aquesta setmana el Departament de Territori i Sostenibilitat ha iniciat el període informació pública de l’esperat Pla de Mobilitat Especifica del Vallès. Aquest document de centenars de pàgines es constata l’estratègia de mantenir el nom de Ronda del Vallès per parlar del Quart Cinturó o Autovia Orbital B-40. L’eufemisme de la “Ronda del Vallès” es va forjar fa quinze anys al Departament d’Obres Públiques encapçalat per un tot poderós Joaquim Nadal. Un dels encàrrecs del Departament de la Generalitat va ser a l’enginyer Manuel Herce amb l’objectiu de definir una “ronda” amb una visió transregional i amb funcions d’autovia d’alta capacitat. El canvi de nom no era pas banal, més aviat era l’objectiu. Fer el mateix, però canviant el nom. Per què? Ras i curt: esborrar de l’imaginari col·lectiu la idea del quart cinturó associada als impactes dels anys del “desarrollismo”. Independentment dels treballs tècnics de l’equip d