Manel Cunill i Llenas

(Publicat al Diari de Sabadell, 18 de juny de 2005) Ja fa mesos que des de diferents instàncies públiques i privades s’irriten amb facilitat davant de l’actitud dels ciutadans i ciutadanes contraris a determinats projectes. Molts d’ells amb elevada incidència ambiental. Fàcilment se’ls acusa d’insolidaris i egoistes per després batejar-los de militar i promoure la “cultura del no”. Els més il·lustrats recorren als acrònims forans per etiquetar-los de NIMBY (Not In My Back Yard) que vindria a ser –d’acord amb la tipologia de d’habitatges nord-americans- “no al pati de casa”. Sense defugir a recórrer als acrònims forasters, només recordar que també existeix l’actitud NIMEY (Not In My Election Year) que traduït i adaptat a la realitat catalana vindria a ser “No en any d’eleccions”, però que també podria ser versionat com: "No, quan jo governo". Avui els que governen i els que han governat els molesta que la ciutadania no sigui fidel a les seves decisions i visions particulars de

(Publicat al Diari de Sabadell, 4 de juny de 2005) La serra de Collserola és un espai natural d’un elevat valor ambiental però també social; tot i així, a vegades aquesta realitat ens pot semblar llunyana per alguns vallesans. Alguns poden pensar que el Vallès viu d’esquena a Collserola de la mateixa manera que fa anys Barcelona ho feia amb el mar. La realitat, però, és que Collserola cada vegada també és més vallesana. En gran part els ciutadans que viuen ben a prop, a tocar de la serra, com Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat del Vallès, Rubí o Montcada i Reixac s’han fet més seva la muntanya i el seu futur. Actualment el Govern de Catalunya s’ha vist obligat a iniciar els tràmits administratius per ampliar la proposta d’espais naturals de la xarxa Natura 2000. Aquesta xarxa europea d’espais naturals protegits pretén garantir la conservació de la biodiversitat de la Unió Europea. La concreció d’aquest ambicios objectiu es fa a través de l’aplicació de dues directives comunitàries, una