Manel Cunill i Llenas

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 26 de juliol de 2016) Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac (gener 2016) Tornar a fer-lo habitable. Aquesta és la fita dels anys que vénen pel territori cultural i ambiental de la bioregió del Vallès. Una entitat territorial situada a la depressió prelitoral entre la Tordera i el Llobregat i envoltada pels cims nostrats de les serralades litoral i prelitoral. I per fer-ho possible caldrà dotar-se d'una nova governança on la idea del municipi-frontera desaparegui i emergeixi la comunitat com a nou paradigma d’espai vital. Viure i treballar en diferents viles o ciutats és una pràctica habitual de moltes persones del Vallès, i això no els fa apàtrides d'un indret o de l'altre. El municipi-frontera, gelós de la seva delimitació sociopolítica (ets d'aquí o d'allà?), fa anys que es desdibuixa a favor d'un nou espai cultural i ambiental. Per què cal rehabitar el Vallès? Bàsicament per garantir el benestar de

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 19 de juliol de 2016) Aquesta setmana el Govern anunciava la licitació del projecte tècnic del perllongament de la línia Llobregat-Anoia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) entre Plaça Espanya i l'estació de Gràcia a Barcelona. Aquesta actuació permetria la connexió amb la línia Barcelona-Vallès garantint la divergència radial de les actuals línies de FGC i incrementant la intermodalitat amb la L5 del metro de Barcelona. Un projecte inclòs en el Pla Director d'Infraestructures 2011-2020 i amb un pressupost de prop de 320 milions d'euros. L’actuació també implicaria l'obertura de dues noves estacions, una a l'Hospital Clínic i l'altre a la Plaça Francesc Macià. A priori és una actuació interessant que garantiria noves funcionalitats i sinergies, tant a la línia Barcelona-Vallès com a la Llobregat-Anoia. Mollet del Vallès (juny 2016) Aquesta futura actuació de ben segur que comportarà cert enrenou

(Article publicat al Diari de Sabadell , dimarts 12 de juliol de 2016) El Passeig, 2016 Aquesta setmana l'empresa responsable de la senyalística de les noves estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ja ha instal·lat els llampants cartells on es pot llegir el nom de l'estació que substituirà la de Sabadell Rambla. Estic persuadit que el resultat del nou nom ha estat fruit d'intenses negociacions entre la companyia pública ferroviària i els anteriors i actuals inquilins de la Casa Gran. Tots ells assistits per un reguitzell d'il·lustrats assessors i tècnics. Malgrat tot, el resultat és aquest apòcrif nom de "Sabadell Plaça Major". Després de visualitzar l'estampa del nom en el senyal d'entrada a l'estació només tardo tres segons a respondre'm: quin disbarat! S'han oblidat de posar "Passeig" en el cartell! I un segon més tard milers de connexions neuronals em fan aparèixer les pro-olímpiques paraules d

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 5 de juliol de 2016) Fa pocs dies a la seu del noble Ateneu Barcelonès, l'ecologista Santiago Vilanova va promoure una sessió sobre els grans passius ambientals de les empreses. La xerrada va anar a càrrec dels ambientòlegs Santiago Gorostiza i Marta Pujadas amb l'acompanyament de l'economista Joan Martínez Alier. La intervenció es va centrar amb els exemples d'Ercros a Flix (Ribera d'Ebre) i les mines de potassa del Bages. Ara bé, no només aquestes empreses han deixat passius ambientals en el nostre país, segurament s’haurien d’inventariar tots aquells que ens ha llegat la industrialització d'ençà de la seva eclosió el segle XIX. I no són pocs! Els passius ambientals vénen a ser el conjunt dels danys ambientals, en termes de contaminació de l'aigua, del sòl, de l'aire, del deteriorament dels béns i dels ecosistemes, produïts per una activitat industrial, durant el seu funcionament ordinari o per accidents imprev