Manel Cunill i Llenas

(publicat al Diari de Sabadell) En aquest país i, perquè no dir-ho, en aquesta ciutat, acusar a algú d'especulador és poc menys que políticament incorrecte per bé que socialment és més que acceptable i fins i tot just. I ho dic no només per aquells propietaris que esperen que el preu del sòl o dels habitatges s'enlairin pels núvols per tal de vendre-ho per sobre del valor real, sinó també per aquells que des de l'Administració pública o institucions financeres es dediquen a promoure requalificacions urbanístiques per tal de transformar espais naturals en sòls urbans, ja siguin per a usos industrials o per equipaments privats. Al Vallès tenim dos exemples clars i d'actualitat. L'un és el cas de la companyia Cobega que pretén que la Generalitat li requalifiqui l'espai natural de Can Fenosa, situat al voltant del riu Besòs en els municipis de Montornès i Martorelles, per construir una nova factoria. Per altra banda, "la Caixa" que amb l'operac

(publicat al Diari de Sabadell) Fa pocs dies que transcendia la no incorporació d'en Mendiluce a la presidència de Greenpeace Internacional, malgrat que s'havia anunciat el seu nomenament a tort i a dret. Sembla ser que la incompatibilitat d'exercir el seu càrrec electe d'eurodiputat pel PSOE i la presidència de Greenpeace ha estat la causa que en Mendiluce no encapçali, finalment, la representació d'aquesta organització ecologista d'àmbit internacional. El polifacètic i extravertit eurodiputat socialista declarava la seva perplexitat pel rebuig de Greenpeace al seu nomenament definitiu i enunciava que la marginalització de la classe política fomenta casos com el que avui dia s'està vivint en terres d'Àustria. No cal dir que el xicot exagera al portar determinades resolucions que l'afecten personalment a extrems poc dignes. Cal afegir que alguns tertulians i polítics s'afegeixen a donar suport a les esmentades declaracions, amb una actitu