Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2015

I les polítiques ambientals?

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 29 de desembre de 2015) Aquest diumenge, després la primera volta de les fartaneres de Nadal, la ciutat ha estat el centre d’atenció de la política nacional. La flamant pista coberta d’atletisme, una de les joies del bustisme, ha acollit als cupaires per prendre la decisió que el país esperava des del passat 27 de setembre: Mas o març. Sembla que els astres no han acompanyat i caldrà resoldre l’empat d'aquí a uns dies. Les opcions polítiques, tant en l’àmbit local com nacional, enumeren i endrecen les seves propostes en el que s’anomena programa electoral, que no s’ha de confondre amb contracte electoral. En funció dels resultats, o del que ara se’n diu geometria variable, els partits i coalicions electorals s’entaulen per acordar l’acció de govern i l’equip que se'n responsabilitzarà de fer-lo rutllar. Aquestes litúrgies dels acords postelectorals de les democràcies representatives sempre ens ajuden a triar el gra de la palla d’allò q

Mitigació i adaptació

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 22 de desembre de 2015) Abans d’abandonar l’allau de missatges de fa pocs dies que ens arribaven de París paga la pena retenir dos elements essencials en relació a uns dels reptes més importants d’aquests pròxims anys. En concret s’anomenen: mitigació i adaptació, la cara i la creu de la moneda que fa 150 anys vàrem llençar a l’aire. I que ara encara volta. Ara bé, no caldrà esperar el resultat de l’atzar per decidir que toca fer. Senzillament ambdues accions seran necessàries per viure en el nostre entorn. Després d’anys ja hem deixat enrere l’etapa negacionista sobre les causes i conseqüències del canvi climàtic. Alguns recordaran aquelles declaracions d’en Mariano Rajoy del 2007 que liquidava el tema amb aquella cèlebre intervenció: "Jo sé poc d'aquest assumpte, però el meu cosí (Catedràtic de Física a la Universitat de Sevilla) suposo que sabrà. I llavors va dir (el seu cosí): He portat aquí a deu dels més importants científics de

Èxit i fracàs a París

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 15 de desembre de 2015) Aquest cap de setmana bona part del món estava pendent dels resultats de la sessió de les Nacions Unides sobre canvi climàtic, COP21, que es celebrava a Paris. L’acrònim COP21, ara tan popular, significa que és la 21a sessió de la Conferència de les Parts. Per entendre-ho, els Estats signants són les “Parts” que constitueixen l'òrgan suprem de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic. Aquesta es va constituir a la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro de 1992 per adoptar mesures per evitar o reduir l’impacte del canvi climàtic. Les sessions de les COPs són de caràcter anual i les decisions només es poden prendre per unanimitat de les parts o per consens. Aquesta tramoia d'acrònims i institucions no són fàcils d’entendre per bé que esdevenen necessaris per avançar en les mesures globals i locals que cal fer per lluitar contra el canvi climàtic. Al llarg d’aquests anys s’han celebrat una vintena

Un Passeig amb gronxadors

Imatges
(Article publicat al Diari de Sabadell , dimarts 8 de desembre de 2015) Sabadell Aquests dies el Passeig es vesteix per rebre el Nadal. El mercat de Santa Llúcia i la pista de patinatge sense gel són els responsables de la indumentària. Una diada pròxima, però que encara tardarà uns dies a arribar. Tímidament l’Ajuntament s’ha proposat reduir la presència de l’autobús al Passeig permetent que entre setmana només passi en direcció sud. Pel que fa l’itinerari nord passarà pel futur carrer de la República, pels carrers de Sant Joan i Dr. Puig i després enfilarà per la Via Massagué. Una mesura insuficient si la ciutat vol recuperar per a les persones l’espai d’identitat històrica i de dinamització social i cultural que necessita la ciutat. Esperem que l’arribada en el nomenclàtor local del carrer de la República el puguem celebrar amb alliberació del Passeig dels autobusos. Diuen que les persones som d’allà on hem passat la nostra infantesa i, fins i tot, l’adolescència. Encara que h

Àrea i Mancomunitats

(Article publicat al Diari de Sabadell , dimarts 1 de desembre de 2015) Sempre que es proposa una nova organització de l’administració apareix la dita popular: un altra administració que haurem de pagar! I potser no els falta raó a aquells que ho pensen i diuen. En l’àmbit del Vallès la constitució d’una nova governança amb les seves eines de gestió hauria de desembocar, com a mínim, amb la desaparició dels dos Consells Comarcals existents i, fins i tot, de la Diputació provincial (constituïda el 1822). Avui ja no es poden mantenir les fórmules d’autogovern local del passat i, per tant, s’ha d’actuar serenament però decididament per canviar-les. La societat és dinàmica i les institucions públiques han d’evolucionar de la mateixa manera que ho fan la resta de les organitzacions del nostre entorn. Els recursos econòmics que aporten els ciutadans i les entitats jurídiques amb els tributs s’han de gestionar amb eficiència per garantir una societat equitativa i evitar greuges i desigualta

La llei dels espais agraris

Imatges
(Article publicat al Diari de Sabadell, dimarts 24 de novembre de 2015) Font: ICC, Pla de distribució en zones del territori català Regional Planning (1932) En les àrees metropolitanes o urbanes, els espais naturals que més han contribuït a l'extensió urbana han estat els ecosistemes agrícoles. Segurament la seva orografia, la proximitat a la ciutat i els cursos fluvials han estat decisius per a la seva transformació. Des de fa segles, la ubicació dels assentaments humans han estat condicionats a l’existència de béns naturals que els han proporcionat la capacitat per desenvolupar la seva funció d’hàbitat per a les persones. Per exemple, en el període 2001-2009 la Regió Metropolitana de Barcelona va perdre més de 9.000 hectàrees de terres de conreu. La pèrdua de sòl agrícola no és una dada positiva pel que fa a l’objectiu de garantir un entorn territorial capaç de proveir de béns i serveis ambientals pel benestar de la ciutadania. Els productes agraris de proximitat així com u

El sòl de Can Deu

Imatges
(Article publicat al Diari de Sabadell , dimarts 17 de novembre de 2015) Bosc del Rodal afectat per la ventada del 9/12/2014 Fa pocs dies, la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859 va presentar les primeres propostes per a la recuperació de l’espai natural de Can Deu, greument devastat per la ventada del desembre passat. Aquest nou pas s’estructura a partir d’un Pla d'actuació que tindrà una vigència inicial de dos anys on inclou la recuperació de l’arbrat. Aquesta actuació a Can Deu també té la seva derivada en altres indrets del Rodal, tal com s’explicava en aquest mateix diari. En síntesi, s’aposta per l’opció de la regeneració natural i es descarta, inicialment, la reforestació. Si atenem a la naturalesa de les organitzacions que han format part de la comissió tècnica per a la regeneració del Bosc de Can Deu s’evidencia un pes excessiu del sector forestal en detriment del social i ambiental. Segurament aquest biaix comporta que algunes de les consideracions i propostes qu

Un Passeig per intercanviar

Imatges
(Article publicat al Diari de Sabadell , dimarts 10 de novembre de 2015) Passeig de la Plaça Major, Sabadell, El Vallès Convivim en ciutats gràcies al fet que la humanitat va aprendre a conrear la terra, emmagatzemar el gra i domesticar certs animals. I tot això va començar a Mesopotàmia fa més de 7.000 anys. Avui, es cultiven arreu del món més 1,6 milions d’hectàrees de terres agrícoles. La ciutat de Sabadell, modestament, contribueix amb poc més de 800 hectàrees i El Vallès amb prop de 20.000 hectàrees. Ara bé, moltes de les viles de la comarca tenen el seu origen en els mercats de productes agraris. Aquests espais centrals de comerç també fomentaven l’intercanvi de coneixement i l’expansió d’una cultura compartida. Aquests espais de centralitat històrica formen part de la identitat de moltes d’aquestes ciutats. Per exemple, la plaça de la Porxada a Granollers, la plaça Vella a Terrassa o en el cas de Sabadell el Passeig de la Plaça Major. Indrets de trobada, identitat comuna

La C-58 vallesana

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 3 de novembre de 2015) Fa pocs dies un accident a primeríssima hora del matí amb 5 vehicles implicats a l’alçada de Ripollet va deixar la C-58 col·lapsada. Aquesta no serà la primera ni la darrera vegada que succeeix un accident en aquesta autopista del Vallès. Les conseqüències dels accidents sovint els avaluem en funció de la gravetat de la incidència: morts, ferits greus i ferits lleus. D’altra banda, un accident també comporta la pèrdua de milers d’hores de treball, malestar i estrès a les persones que es troben atrapades en aquesta mena de retencions. Per tot plegat, l’objectiu de reduir el nombre d’accidents, i especialment els que impliquen morts o ferits, hauria de ser una prioritat de país. L’actual C-58 té els seus orígens en el projecte de la B-29 dissenyada per accedir amb autopista urbana a Barcelona des de Terrassa. Forma part del famós projecte de la Red Arterial de Barcelona, en el context del somni “desarrollista” de la Gran B

La fàbrica del Sol

Imatges
(Article publicat al Diari de Sabadell , dimarts 27 d'octubre de 2015) L’actual realitat social, econòmica i política de moltes ciutats vallesanes es deu, bàsicament, a la industrialització que va emergir amb força el segle XIX. Aquesta industrialització de prop de 150 anys de trajectòria ha forjat la identitat de la societat on vivim. Des de fa poques dècades aquesta societat industrial està en transició. La incertesa del present i el procés evolutiu de la societat només permet constatar que avui estem en un període postindustrial. Encara no sabem amb certesa cap on anem, però som conscients que no retornarem al passat gloriós de la màquina de vapor. Ara bé, això no vol dir que la indústria desaparegui, més aviat evolucionarà i s’especialitzarà, però el seu rol no serà de palanca de canvi. Malgrat tot, els ingredients necessaris per als processos de canvi i transformació com ara el talent, la creativitat, el coneixement, la recerca, l’emprenedoria, la tecnologia, l’esforç, la

Coresponsabilitat social

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 20 d'octubre de 2015) Aquests dies s’ha publicat, parlat i fins i tot s’ha llençat un desafiament per debatre tot allò que emana dels postulats i reflexions sobre la remunicipalització i municipalització dels serveis públics. Sens dubte un debat interessant, necessari i oportú en el context de canvi polític i social que viu el país i moltes ciutats metropolitanes. És necessari superar la cultura de les proclames electorals per obrir pas als canvis estructurals que són ineludibles. És evident que la insatisfacció de com es porten els afers comuns des de les administracions no és nou. Ni tampoc com es decideix i en què es gasten els tributs dels ciutadans. La fórmula de fiar les millores socials als desenvolupaments urbanístics i al totxo, siguin escoles, centres cívics o carreteres, ja fa anys que està esgotada. A més, ha esdevingut una de les principals fonts del deute públic del nostre país. En resum, s’ha invertit massa en el ciment i

Parc natural o temàtic

(Publicat al Diari de Sabadell , 13 d'octubre de 2015) Recentment del Govern ha aprovat la declaració de Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser (14.750 ha) a la comarca del Ripollès, amb una vocació clarament transfronterera en l’argot del nacionalisme dels Estats que governen la vella Europa. Des del bioregionalisme, segurament se’l batejaria com el Parc Natural del Pirineu Oriental Mediterrani. Parc que caldria afegir als territoris del que avui aixopluga el Parc Naturel Régional des Pyrénées Catalanes. Aquest nou parc natural és una oportunitat per homenatjar la visió de l’arquitecte Nicolau Maria Rubió i Tudurí que conjuntament amb l’enginyer i germà Santiago varen redactar el Pla de distribució en zones del territori català (més conegut com el Regional Planning de 1932). En poques paraules, en Rubió i Tudurí deia que el Pla tenia per objecte “distribuir amistosament la superfície del país entre les distintes activitats que se la disputen, i permetre que la trans

L'austeritat com a valor

(Publicat al Diari de Sabadell , 6 d'octubre de 2015) L’austeritat és una d’aquelles paraules que al llarg d’aquests anys s’ha escoltat per boca de molts, i que ha estat difosa, publicada i amplificada pels mitjans de comunicació. Més aviat, han estat les corporacions i certs governs qui n’han fet més processió. Tot i així, també s’ha convertit per voluntat popular en sinònim d’una altra: retallada. Dos conceptes del tots dispars i que no s’haurien de confondre ni associar. L’ajut d’un diccionari ens il·lustraria sobre l’encert de les paraules que a vegades s’utilitzen per denunciar l’impacte de les polítiques pressupostàries quan els recursos econòmics disminueixen. La reconstrucció i govern d’un país, des dels Ajuntaments fins a la Generalitat, requereix la coresponsabilitat entre els ciutadans, els càrrecs electes i els treballadors de les nostres administracions. Actuar com si cada col·lectiu fos una part separada i autònoma de l’altra és un greu error que fa massa temps que

De Wolfsburg a Sabadell

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell , 29 de setembre de 2015) Aquesta setmana a Wolfsburg, seu del quarter general de la tot poderosa Volkswagen, saltaven les alarmes activades des de l’altra banda de l’Atlàntic. L'evidència de la manipulació dels sensors dels motors dièsel per superar les proves d’emissions de contaminants, especialment dels òxids de nitrogen, ha estat demolidores per a Volkswagen.De ben segur que es tracta d’un cas d’estafa que els juristes nord-americans ens il·lustraran els pròxims anys. I esperem que el govern Alemany i les institucions europees actuïn amb el rigor i fermesa. Icona de la corporació de Wolfsburg Wolfsburg situada a la Baixa Saxònia és una de les principals ciutats d’Alemanya amb una renda per capita de les més elevades de l’Estat federal. De fet, és una ciutat moderna si tenim en compte que té en la indústria de l’automòbil bona part de la seva gènesi als anys trenta. Inicialment s’anomenava ciutat del cotxe en referència a les primeres re

400 metres de soterrament

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 22 de setembre de 2015) Passen els dies, setmanes i mesos, i el més calent està a l’aigüera o a la taula del Departament de Territori i Sostenibilitat. Sembla que el projecte de perllongament del soterrament dels Catalans fins al Castell de Can Feu no acaba d’arrencar. I lamentablement els greuges i la desídia de l’administració competent s’acumulen. La construcció d’una nova infraestructura ferroviària no és habitual. Alhora, el seu impacte té una dimensió centenària en l’entorn per on transcorre. Per aquest motiu, ja fa mesos que el soterrament d’aquest tram dels barris de Can Feu i Gràcia és clau. No només pels veïns sinó, sobretot, pel conjunt de la ciutat. La creació de nous espais de socialització i pacificació de l’espai públic són bàsics en la rehabitació de la ciutat. Precisament en el soterrament no es tracta tant d’amagar el tren sinó de construir la nova ciutat. En aquest context, la feinada de la Plataforma i el veïnat és una apo

El mite del quart cinturó

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 15 de setembre de 2015) En aquest país el mite de les infraestructures, especialment les viàries, fa anys que ha percolat, acríticament , en bona part de la ciutadania. No hi ha dubte que les bases que han permès crear aquest mite són una combinació de factors productius i polítics. En concret, la potent i influent indústria de l’automòbil, l’administració tributària, les concessionàries d’autopistes, les empreses constructores i el fet que qui més qui menys disposa d’un vehicle. A aquest mite també s’ha afegit una derivada que és el “dèficit” d’infraestructures. Per tant, la socialització d’un imaginari dèficit d’infraestructures viàries ha fet forat entre la ciutadania. Més abans de la crisi que no pas ara. Tot i així, en alguns indrets o instàncies sociopolítiques aquest mite ha passat a la categoria de dogma. I això sí que és preocupant. És cert, que els darrers anys han aparegut i publicat treballs i informes tècnics que han aportat sen

Un Passeig sense autobusos

Imatges
 (Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 30 de juny de 2015) Tota ciutat, vila o poble del país té la seva àgora particular; el seu espai històric o modern de trobada, d’intercanvi i de relació social. A vegades aquest espai de socialització no només es localitza en un indret sinó que també pot ser policèntric tant en l’espai com en el temps. Una comunitat sense espais de socialització esdevé orfe d’identitat i precari en la seva cohesió. Per aquest motiu, la revolució territorial i social més important dels dos darrers segles, la motorització, ha condicionat la transformació i el creixement de les ciutats dels entorns metropolitans i els assentaments humans disseminats pel territori. A tot arreu calia arribar-hi amb el cotxe! Fins a l’extrem de pretendre convertir alguna rambla vallesana en autopista en nom del progrés. Principal atracció per a la mainada El procés de desmotorització dels carrers i els espais públics emergeix tímidament als anys vuitanta coincidint amb la

La bioregió del Vallès

Imatges
(Article publicat al Diari de Sabadell , dimarts 26 de maig de 2015) El Vallès ha estat, és i serà una realitat ambiental, territorial i orgànica que no entén de divisions i segregacions administratives. I encara menys, de disputes de campanar o de les multicapitalitats reivindicades, i algunes atorgades, d’ençà de la recuperació de les institucions democràtiques. D’altra banda, tampoc no és el pati del darrere de la Gran Barcelona; aquesta il·lusió de megalòpolis que s’ha postulat, reiteradament, des de la segona meitat del segle XX per part de diferents factòtums sociopolítics de la ciutat comtal i rodalia. Una visió urbana on s’imagina el territori de l’altra banda de Collserola, o més enllà del Llobregat i el Besòs, com un conjunt de polígons, carreteres i autovies més o menys endreçat al servei de l’entitat Barcelona. La bioregió del Vallès és, en realitat, una plana agrícola i arbrada delimitada per les serralades litoral i prelitoral des del Llobregat al Tordera. Un espa

Tot per a la vianda

Imatges
 (Article publicat a La Vanguardia , dilluns 30 de març de 2015) Camp de carxoferes al Parc Agrari del Baix Llobregat Vivim en ciutats gràcies al fet que la humanitat va aprendre a conrear la terra, emmagatzemar el gra i domesticar certs animals. Tot plegat va començar fa més de 7.000 anys a Mesopotàmia i des de llavors ha plogut força a les 1,5 milions d’hectàrees de terres agrícoles que cultivem ara. Avui podem comprar centenars de tones de blat de moro del Brasil i recollir-lo al port de Barcelona o Tarragona. Amb un clic o una trucada es pot adquirir aquesta i altres “comodities” agrícoles que permeten, per exemple, fabricar el pinso per a una explotació ramadera de la plana de Vic. Aquest és un fotograma de la pel·lícula del que podríem anomenar la globalització agroalimentària. Es demanden milers de tones de matèries primeres que ja no es produeixen en els nostres camps per engreixar animals que s’exportaran a l’altra punta del món. A quin preu? El que fixen corporacions, o

Rehabitar Sabadell

Imatges
 (Publicat al Diari de Sabadell , dijous, 19 de febrer de 2015) Durant molts anys una de les virtuts del planejament urbanístic era projectar quina seria la ciutat del futur. Un exercici reservat, exclusivament, a certes disciplines acadèmiques. Avui aquest repte només és possible amb més diversitat de coneixement i la participació activa de la ciutadania. Tanmateix, la nova ciutat tampoc no passarà pel creixement i l’extensió de l’artefacte urbà com ha estat fins ara, sinó per rehabitar-la. A finals dels anys vuitanta Sabadell va iniciar una reflexió compartida per definir el nou pla d’ordenació. El Pla del 1978, que englobava diferents municipis, ja no era vàlid per afrontar els nous reptes de la ciutat i el seu entorn territorial. Un Pla esgotat amb unes previsions socio-econòmiques poc reals, unes propostes de creixement sobredimensionades, la localització d’activitats econòmiques en indrets desencertats i una previsió de xarxa viària que era necessari revisar. Tot plegat va

Can Deu, el bosc etern

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 3 de febrer de 2015) Rebregat, estellat, aixafat i molt més, és com ha quedat el bosc de Can Deu després de la ventada del 9 de desembre de 2014. Un paisatge desolador aquí i altres indrets del Vallès. Al Rodal, no només l’espai natural de Can Deu ha patit greument les conseqüències del fort vent, sinó amb més o menys intensitat també altres indrets com Ca n’Argelaguet, Ca n’Ustrell, Ribatallada, Can Vilà, Togores, Can Moragas, Can Manent, La Salut, Can Casamada, riu Ripoll o bé el torrent de Colobrers. Accés a la masia de Can Deu (Gener, 2015) Aquestes contrades formen part de l’imaginari col·lectiu del patrimoni natural de molts dels ciutadans de Sabadell i altres viles del país. Sovint, les persones estableixen una relació d’estima amb aquells espais naturals que els són més propers. Siguin a la ciutat o poble on han crescut, estiuejat o l’indret del primer contacte amb la natura. Uns espais particulars que més tard se n’hi sumaran

Pobresa energètica

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 13 de gener de 2015) L’últim que tanqui la llum! Aquestes i moltes altres expressions semblants han estat part del nostre patrimoni verbal per expressar una cultura de l’austeritat davant d’un bé limitat i car. L’optimisme del consum i el miratge del creixement il·limitat de la societat industrialista ens ha educat a valorar el nostre benestar en funció dels milers de quilovats d’energia elèctrica, metres cúbics de gas i aigua que gastem. En resum, aquella màxima de l’economia productivista: més consum, més benestar!, diluint aquells principis i drets fonamentals dels quals col·lectivament ens hem dotat. I un d’ells és evitar que la ciutadania visqui en la precarietat o pobresa energètica. El concepte de pobresa energètica va més enllà d’ajudar a pagar el rebut d’aquells que no ho poden fer o bé de la caritat dispensada per les corporacions de l’energia. La pobresa, també anomenada precarietat, energètica és la dificultat o la incapacitat de