Un Passeig amb gronxadors
(Article publicat al Diari de Sabadell, dimarts 8 de desembre de 2015)
Aquests dies el Passeig es vesteix per rebre el Nadal. El mercat de Santa Llúcia i la pista de patinatge sense gel són els responsables de la indumentària. Una diada pròxima, però que encara tardarà uns dies a arribar. Tímidament l’Ajuntament s’ha proposat reduir la presència de l’autobús al Passeig permetent que entre setmana només passi en direcció sud. Pel que fa l’itinerari nord passarà pel futur carrer de la República, pels carrers de Sant Joan i Dr. Puig i després enfilarà per la Via Massagué. Una mesura insuficient si la ciutat vol recuperar per a les persones l’espai d’identitat històrica i de dinamització social i cultural que necessita la ciutat. Esperem que l’arribada en el nomenclàtor local del carrer de la República el puguem celebrar amb alliberació del Passeig dels autobusos.
Diuen que les persones som d’allà on hem passat la nostra infantesa i, fins i tot, l’adolescència. Encara que hagis voltat mig món sempre trobaràs en la teva ciutat, poble o vila aquells espais que formen part dels teus itineraris emocionals, particulars i íntims, que tots plegats guardem amb més o menys zel. Primerencamet, el vaivé del gronxador ens impulsa a l’imaginari dels nous camins que albirem.
Gronxar i altres rituals són els que avui la mainada no pot exercir en l’espai central de la ciutat històrica. Aquest és un dels altres reptes que s’han de resoldre per millorar l’espai públic del Passeig. Si bé és cert que a quatre passes es disposa d’una àrea de jocs per a la canalla confinada a la plaça Fidela Renom, aquest no és suficient. L’elevada utilització en l’horari propi per aquestes activitats evidencia la saturació i funcionalitat de l’àrea de lleure. Malgrat que la seva naturalesa física convida a pensar que és un espai exclusiu, l’actual ús és prou adequat, essent com és un indret de difícil gestió.
Però és necessari un altre espai de joc? I on? Històricament als jardinets de la Plaça Doctor Robert existia el que s’anomenava “parc infantil” molt a l’estil de l’època. L’esplendor i posterior decadència d’aquesta instal·lació va arribar més enllà dels anys setanta. Les diferents reformes, entre elles la construcció de l’aparcament subterrani, varen deixar la Plaça Doctor Robert tal com es coneix ara. La necessària ordenació de l’àrea del Passeig, una vegada s’hagi eliminat el pas dels autobusos, permetrà una nova lectura d’aquests espais del centre. I és en aquest moment, sense condicionalitat de la mobilitat de vehicles de motor, que es podrà ubicar una altra àrea de jocs per la mainada. Especialment per augmentar l’oferta d’aquesta mena d’equipaments i oferir espais d’aturada en el centre de la ciutat. No es tracta d’instal·lar un parc temàtic infantil; senzillament ubicar-hi alguns elements de lleure. Pel que fa l’indret, el racó del Campanar, per exemple, podria ser un bon lloc per situar-los. La visibilitat de l’àrea de lleure infantil també fomentaria la relació entre els ciutadans usuaris i els passavolants. Fins i tot, els vallesans que ens visiten i desconeixen l’actual zona d’esbarjo darrere de l’Ateneu, també podrien gaudir d’aquest ús.
Aquesta visió tan particular d’un espai de lleure pels més petits només és un gra de sorra del munt de propostes que es poden adoptar a les ciutats. Hauríem d’anar més enllà i repensar les ciutats des dels ulls dels infants, de la gent gran, dels adolescents. Tal com ho fan, per exemple, des del projecte URBANINS (experiències urbanes amb nens i nenes) amb la realització de tallers pels escolars per imaginar la ciutat que volen. La pluralitat de visions ens referma col·lectivament.
Sabadell, 6 de desembre de 2015
 |
| Sabadell |
Diuen que les persones som d’allà on hem passat la nostra infantesa i, fins i tot, l’adolescència. Encara que hagis voltat mig món sempre trobaràs en la teva ciutat, poble o vila aquells espais que formen part dels teus itineraris emocionals, particulars i íntims, que tots plegats guardem amb més o menys zel. Primerencamet, el vaivé del gronxador ens impulsa a l’imaginari dels nous camins que albirem.
Gronxar i altres rituals són els que avui la mainada no pot exercir en l’espai central de la ciutat històrica. Aquest és un dels altres reptes que s’han de resoldre per millorar l’espai públic del Passeig. Si bé és cert que a quatre passes es disposa d’una àrea de jocs per a la canalla confinada a la plaça Fidela Renom, aquest no és suficient. L’elevada utilització en l’horari propi per aquestes activitats evidencia la saturació i funcionalitat de l’àrea de lleure. Malgrat que la seva naturalesa física convida a pensar que és un espai exclusiu, l’actual ús és prou adequat, essent com és un indret de difícil gestió.
Però és necessari un altre espai de joc? I on? Històricament als jardinets de la Plaça Doctor Robert existia el que s’anomenava “parc infantil” molt a l’estil de l’època. L’esplendor i posterior decadència d’aquesta instal·lació va arribar més enllà dels anys setanta. Les diferents reformes, entre elles la construcció de l’aparcament subterrani, varen deixar la Plaça Doctor Robert tal com es coneix ara. La necessària ordenació de l’àrea del Passeig, una vegada s’hagi eliminat el pas dels autobusos, permetrà una nova lectura d’aquests espais del centre. I és en aquest moment, sense condicionalitat de la mobilitat de vehicles de motor, que es podrà ubicar una altra àrea de jocs per la mainada. Especialment per augmentar l’oferta d’aquesta mena d’equipaments i oferir espais d’aturada en el centre de la ciutat. No es tracta d’instal·lar un parc temàtic infantil; senzillament ubicar-hi alguns elements de lleure. Pel que fa l’indret, el racó del Campanar, per exemple, podria ser un bon lloc per situar-los. La visibilitat de l’àrea de lleure infantil també fomentaria la relació entre els ciutadans usuaris i els passavolants. Fins i tot, els vallesans que ens visiten i desconeixen l’actual zona d’esbarjo darrere de l’Ateneu, també podrien gaudir d’aquest ús.
Aquesta visió tan particular d’un espai de lleure pels més petits només és un gra de sorra del munt de propostes que es poden adoptar a les ciutats. Hauríem d’anar més enllà i repensar les ciutats des dels ulls dels infants, de la gent gran, dels adolescents. Tal com ho fan, per exemple, des del projecte URBANINS (experiències urbanes amb nens i nenes) amb la realització de tallers pels escolars per imaginar la ciutat que volen. La pluralitat de visions ens referma col·lectivament.
Sabadell, 6 de desembre de 2015
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada