Manel Cunill i Llenas

(publicat al Diari de Sabadell) Aquests últims dies els mitjans de comunicació van plens de notícies relacionades amb el projecte del quart cinturó de Barcelona. Sembla ser que els darrers mesos el Ministerio de Fomento i la Generalitat de Catalunya han estat negociant amb l'Ajuntament de Terrassa, Viladecavalls i Abrera el traçat del tram Abrera-Terrassa. Certament no és gens estrany que l’Administració negociï amb els Ajuntaments afectats, i fins i tot que els proposin contrapartides per tal que siguin favorables al projecte. Sense ànim d’aprofundir en molts dels aspectes que ja s’han tractat sobre el perquè de l’oposició   a aquesta obra que l’ex-ministre Borrell ens va dibuixar, i que ara els del PP amb el vistiplau del govern català ens volen construir, sí que m’agradaria destacar un parell de punts. Primer de tot el tarannà de l’Administració. Si bé es cert que els nostres governants són escollits per sufragi universal, amb més o menys abstencionisme, potser algunes

(publicat al Diari de Sabadell) Un dels problemes ambientals més importants i transcendents que pateix el nostre planeta, i per extensió la nostra ciutat, és la contribució a l'efecte hivernacle que fem els països desenvolupats. Aquest bàsicament es manifesta amb els gasos resultants de la combustió, principalment de l'ús de les matèries primeres d'origen fòssil. Aquestes combustions són conseqüència, essencialment, de l'obtenció d'energia, bàsica per viure i fer moure el món. Però no tothom consumeix la mateixa energia i per tant no tots els ciutadans del món contribuïm de la mateixa manera a aquesta poblemàtica ambiental. En els anomenats països pobres o del tercer món, com el cas de la Índia, un habitant   emet una mitjana de 0'8 tones de CO 2   a l'atmosfera, mentre que a casa nostra la mitjana és una mica més de 4 tones de   CO 2   per habitant. Tot i així, el més preocupant és que els nostres boscos i oceans són insuficients per absorbir les em