Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2018

Més enllà, el Vallès

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell , 29 de desembre de 2018) Eugeni Xammar també va parlar del Vallès. Com un tot, amb una visió més enllà de les falses delimitacions administratives. Precisament, en el llibre "Eugeni Xammar. Seixanta anys d'anar pel món. Converses amb Josep Badia i Moret" exposa que: "Tothom sap que el mercat de Granollers és un dels més importants de Catalunya i el més important de la rodalia de Barcelona. Sabadell i Terrassa podran dir el que vulguin, podran parlar del Vallès Occidental i d'altres falòrnies. De Vallès digne d'aquest nom només n'hi ha un i Granollers és la seva capital. Sabadell i Terrassa són indrets molt respectables, però, fet i fet, només són dos grans suburbis industrials de Barcelona. S'acosta el dia que ningú no sabrà on acaba Sabadell i on comença Terrassa i, recíprocament, on acaba Terrassa i on comença Sabadell. Cap cataclisme d'aquest ordre no amenaça Granollers, centre de la gran contrada que va del Mo

Entrevista a Terrícoles (Betevé)

Entrevista a càrrec de Lluís Reales en el Programa (Programa gravat dilluns 30 d'abril de 2018)

I les polítiques ambientals?

Imatges
(Publicat al Diari ARA , 27 de març de 2018) Fa unes setmanes al CCCB se celebrava la tercera edició del Congrés del Tercer Sector Ambiental. Un espai per debatre i compartir tot el que preocupa les entitats ambientalistes del país. I també per actualitzar l’agenda de les polítiques ambientals. Per atzar de les dates, el congrés va compartir escenari amb la visionària i reflexiva exposició Després de la fi del món , produïda per la institució sociocultural del Raval, que explica que ja hem entrat en una nova era geològica, anomenada antropocè. La idea que defineix aquest neologisme deriva de la industrialització, però especialment de la capacitat dels humans de generar canvis comparables als produïts a escala geològica. La vitalitat de qualsevol moviment social es demostra amb l’activisme i amb la seva capacitat d’incidència sociopolítica. Habitualment són aquestes organitzacions ambientals les que innoven en la governança i en les noves polítiques ambientals a emprendre. Sovint

A Josep Rull

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell , 27 de març de 2018) Març de 2018 Enfilo aquest darrer article pel diari amb amarga tristor. L’empresonament i l’exili de càrrecs electes del Parlament de Catalunya, que alhora engreixen de nou la llista d’aquells que ja porten mesos privats de llibertat o en terres foranes, és terriblement injust i inhumà. Aquesta confusió volguda entre delicte i suposada il·legalitat alimenta un argumentari proto-jurídic, aquí i allà, que no té altra finalitat que justificar la repressió de les idees d’una part significativa de la ciutadania d’aquest país. El que es va dictar el passat divendres al Tribunal Suprem era l’empresonament de les idees de milers de ciutadans que el 21 de desembre de 2017 vàrem votar. Davant de la dificultat física d’engarjolar les idees, els poders de l’Estat han optat per arrestar ciutadans electes, curosament escollits, amb ànim d’escarni. Tal vegada, el que costa de pair a molta gent de poder és la diversitat i pluralitat d’una soci

"Sabadell és" propaganda

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 20 de març de 2018) Logo de la campanya institucional (març, 2018) A les portes de l’entrada de la primavera, i a poc més d’un any de les eleccions municipals, l’equip de govern municipal ha presentat una marca que pretén traçar un relat de ciutat i alhora incrementar l’autoestima de la comunitat que suposadament passa per hores baixes. De ben segur que l’exercici intel·lectual de dissenyar una marca ha estat engrescador i proteic per aquells que han participat tant professionalment com desinteressadament. Tot i que dubto que el problema estructural de la ciutat actual sigui una qüestió de marca. De fet, l’única “marca” que té la ciutat és el seu propi nom. I aquesta és una “marca” coneguda arreu del país i part de l’estranger. Ara bé, posats a ser creatius i provocar un cop d’efecte mediàtic, perquè no substituir la marca Sabadell per Arrahona? L’apologia d’una marca ens pot apropar a un cert ridícul col·lectiu, especialment si estem parl

Menys diaris, menys plurals

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell , 13 de març de 2018) Dades de lectors digitals (2017) S’ha de reconèixer el poder de captivar que tenen els diaris impresos. Asseure’s a una taula de qualsevol cafeteria o bar de la ciutat per endinsar-se en la lectura de la premsa diària és un ritual del tot complaent. També es pot optar per fullejar d’una revolada les planes impreses per assedegar-se ràpidament de l’actualitat. Modalitats diverses per actualitzar el noticiari, sigui local, nacional o internacional. Això va a gust de l’usuari. En aquesta pràctica de la lectura dels diaris de ben segur que hi ha infinitat de pautes. Des del que va directament als esports, el que xafardeja a les necrològiques o bé enfila veloçment la contraportada. És cert que el paper permet aquestes i altres pràctiques que han marcat la cultura de la lectura de l’actualitat. L’aparició dels llibres electrònics aventurava una imminent desaparició de l’edició impresa que sortosament no ha succeït. Segons dades de

El quart poder

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 6 de març de 2018) Les xarxes i els mitjans de comunicació La percepció que tothom està connectat a les xarxes i que només ens informem a través d’elles, potser és un miratge. Arreu del món el 54,4% de la població accedeix a internet amb diferent freqüència. Les dades europees són substancialment superiors en relació amb les mundials, en concret un 80,2%. A Catalunya, en el 84% de les llars, algun dels seus membres té accés a internet. Ara bé, accedir no es tradueix amb convertir-se en usuari habitual. Per exemple, a Europa un 41% de la població utilitza facebook. Si tenim en compte que les dades de referència a escala europea son molt similars a les catalanes, podem considerar que els catalans utilitzem facebook amb la mateixa proporció. Tot plegat ens permet fer-nos una idea de la nostra connectivitat. És cert que la tecnologia de la comunicació té l’elevada capacitat de fascinar-nos. A banda dels primers ordinadors, a finals del vuita

Es busca Síndic

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 27 de febrer de 2018) Però que ens conforti! Aquest és l’estat en el qual es troba l’elecció d’un nou Síndic o Síndica per a la ciutat de Sabadell. L’actual procés d’elecció ha estat cessat per ordre de l’alcaldia per començar-ne un altre de nou. Anem a pams. En el Ple del dijous passat els regidors de l’Ajuntament s’havien encomanat la tasca d’escollir el nou Síndic després d’un procés reglat de presentació de candidatures. D’acord amb el que s’explica, en el marc de les deliberacions entre els grups municipals en reunions formals i informals, no s’havia trobat l’harmonia suficient per presentar un candidat al Ple per a la seva elecció. Aparentment sembla que les opcions que hi havia sobre la taula d’escollir entre Maite Soler i Jordi Serrano no eren del grat dels regidors electes. Especular sobre les deliberacions dels regidors en aquest afer, com en molts d’altres, és prou dificultós. I més quan hi ha cert mutisme o bé declaracions prou

Després de la fi del món

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 20 de febrer de 2018) La setmana passada al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) es va celebrar la tercera edició de Congrés del tercer sector ambiental de Catalunya (TSAcat) . Un equivalent en l’àmbit ambiental de què es proposa la Taula del tercer sector social per les polítiques socials. Les organitzacions de tercer nivell, com són aquestes dues, aixopluguen federacions i associacions amb l’ànim d’afavorir aliances i accions conjuntes entre elles. Habitualment la diversitat i la personalitat de les associacions és un indicador de qualitat social d’una comunitat. Ara bé, l’existència d’estructures de tercer nivell reblen aquest exponent de qualitat associativa que descriu una societat activa. Històricament, a l’ecologisme català ha existit la creença que la fusió de moltes entitats d’àmbit local o sectorial en una sola organització, a l’estil de Greenpeace hauria estat la solució ideal per plantar cara la destrucció de la n

Votar el Síndic

Imatges
(Article publicat al Diari de Sabadell , dimarts 13 de febrer de 2018) Ben aviat, el Ple de l’Ajuntament haurà d’elegir una nova Síndica o Síndic per exercir la seva tasca per un període de 5 anys, si existeix una majoria suficient de 18 vots en primera volta o bé 16 en segona. El dret d’elecció només l’ostenten els regidors que actualment ocupen les cadires del consistori. En aquest cas les aritmètiques possibles són diverses i els vots de l’equip de govern no seran suficients per escollir el Síndic. Això obligarà a un consens amb altres grups o regidors avui presents al saló de la plaça Sant Roc. Tot és prou obert per aventurar aliances o discrepàncies que es dirimiran en el Ple del 22 de febrer. El que seria preocupant és que no s’escollís cap Síndic/a per politiqueig en clau preelectoral municipal. Malauradament, a les portes del compte enrere dels comicis del 2019, tot és possible. L’aprovació el juliol del 2017 del nou reglament de la Sindicatura de Greuges de Sabadell va o

Percepció o realitat ambiental

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 6 de febrer de 2018) Programa informatiu ambiental (1992-2014) Moltes vegades ens veiem abocats a conèixer les coses des de la percepció dels fets, i no tant pel coneixement empíric de què passa. La percepció subjectiva que ens emana de copsar les coses mitjançant els sentits, siguin externs o interns, ens dibuixa una visió particular de tot plegat. Segurament un entorn on la comunicació audiovisual i la hiperconnectivitat és sempre present ens ajuda a consolidar aquesta visió perceptiva dels fets. Això passa, per exemple, quan parlem del paisatge. La valoració i la qualificació d’allò que delectem des d’un cim és la percepció que tenim les persones d’allò que estem observant. I sovint l’acompanyem amb alguna exclamació sonora com ara “camacu!”, que els nord-orientals tant els hi agrada encolomar-nos. Infinitat de paisatges com el Cap de Creus, els secans de Ponent, Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac, el Delta de l’Ebre, la serra

Malbaratament alimentari

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 30 de gener de 2018) Sovint es pregunta si hi ha prou terra al món per poder alimentar a la població mundial o bé si seria possible alimentar la humanitat majoritàriament transformant l’activitat agrària en ecològica. És cert que l’agricultura inaugurada per les polítiques de la Revolució Verda dels anys quaranta del segle XX, la propagació de l’ús de biocides químics, la mecanització de les feines del camp i l’agroindústria ens han portat a un escenari incert. En bona part per l’impacte a la salut i la petjada ecològica que implica aquest model de desenvolupament per abastar-nos d’aliments. Una crítica del model agro-industrial vigent pot ser oportuna i recomanable, però actualment bona part de la població en depenem en major o menor grau. Per tant, tot procés de transformació socioeconòmic no s’escapa de la necessitat d’exercir mesures encaminades al canvi. Avui, i per les dècades vinents, s’albira la necessitat vital d’una nova etapa presi

Periodisme ambiental

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 23 de gener de 2018)  (abril, 1979) Un dels grans plaers de qualsevol lletraferit és passejar-se per la llibreria, amb certa periodicitat, i gaudir del plaer d’escrutar les novetats editorials o bé trobar-hi alguna joia inesperada. Val a dir que aquesta experiència sociocultural cada vegada és més dificultosa, tant per l’impacte dels portals de venda per internet, els lloguers especulatius com pel canvi d’hàbits i formats per accedir a la cultura i l’entreteniment. Per sort, arreu del país encara hi podem trobar llibreries que són centres de cultura que mai podran substituir-se per una franquícia o pàgina web. La identitat i la solera és l’ànima de la seva resiliència. Recentment en una llibreria vaig ensopegar amb el darrer llibre publicat pel periodista i activista ambiental, Santiago Vilanova titulat “Salvem els nostres volcans (Crònica periodística i ecologista de la defensa de la Zona Volcànica de la Garrotxa). El mateix Vilanova, X

La Vera del Vallès

Imatges
(Article publicat al Diari de Sabadell , dimarts 16 de gener de 2018) Olives de Vera del Vallès, 2015 La Vera del Vallès és una varietat d’olivera pròpia de la nostra comarca que alguns dels seus exemplars varen sobreviure a la gelada històrica del febrer del 1956. Aquell mes es varen batre tota mena de rècords pel que fa a les baixes temperatures. Durant dies es varen glaçar camps i boscos d’arreu del país. La singularitat d’aquest fenomen es va notar de valent a la terra baixa. Per exemple, a la ciutat el termòmetre va marcar -12’6 °C. No cal dir que el fred prolongat va afectar a molts dels cultius d’horta d’hivern, però també arbres fruiters i especialment les oliveres. De ben segur que la poda tradicional de gener va afavorir que l’impacte fos més sever. Milers d’oliveres varen morir i altres varen rebrotar de les seves rabasses després d’aquell episodi. Un senyal inequívoc de la resiliència d’aquest arbre originari de la conca mediterrània. La conservació de l’agrobiodive

Sabadell, cap a on vas?

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 9 de gener de 2018) Portada del llibre (1991): Barcelona, cap a on vas? A les portes de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona el periodista vilanoví Xavier Garcia transcrivia una conversa entre l’advocat sociourbanista, Eduard Moreno i l’escriptor -i tantes altres coses- Manuel Vázquez Montalbán. El  fructífer diàleg es va materialitzar en forma de llibre sota el títol: “Barcelona, cap a on vas? Diàlegs per a una altra Barcelona”. Això succeïa en plena hegemonia de la socialdemocràcia barcelonina i l’idil·li amb els poders fàctics tradicionals, encarnats per la figura d’en Juan Antonio Samaranch Torelló. L’aparició del llibre esdevenia un altaveu que alertava de la materialització accelerada del model “desarrollista” de la Barcelona d’en Porcioles. És conegut que en aquella època qualsevol crítica a tot allò el relacionat amb els Jocs era sovint silenciat o contingut, com la supressió fulminant del mític programa de Catalunya Ràdi

A propòsit de Tabàrnia

Imatges
(Article publicat al Diari de Sabadell, dimarts 2 de gener de 2018) Resultats per municipis Eleccions 21D (font: CCMA, 2017) Les conteses electorals sempre són prolífiques, tant abans de celebrar-se com a l’hora d’interpretar els resultats. Sempre ha estat així, i sempre ho serà. Només recordar l’encès debat en relació amb els resultats de les eleccions del 1999 que s’albirava, per primera vegada l’alternança a la Generalitat. En Pasqual Maragall va obtenir 52 escons i Jordi Pujol 56, però els socialistes varen esgrimir amb força la victòria a partir de reivindicar l’obtenció de més vots que la coalició de CiU. La realitat parlamentària i la distribució dels escons varen ser suficient per atorgar a Jordi Pujol el seu darrer mandat. Aquesta recurrent polèmica entre vots i escons sempre comporta l’apel·lació a legislar la famosa norma electoral pròpia que mai arriba. Un meló que costa d’obrir i que malgrat els intents, s’acaba desestimant per manca de consens. Esperem que en un fu