Manel Cunill i Llenas

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 30 de gener de 2007) Quan en el camí arribem a una cruïlla o bifurcació no ens queda cap altre remei que decidir per quin volem anar per continuar avançant i, lògicament, a partir de la nostra elecció anirem a parar a un indret o bé un altre. Ara per ara, aquest és el punt on ens trobem amb el projecte de perllongació de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Hem d’optar per l’actual projecte? O bé ens hem de decidir per la idea de “Sabadell cruïlla”?. A remolc d’aquest incipient debat, l’equip de Govern de l’Ajuntament s’ha afegit amb algunes idees més sobre la nova xarxa de ferrocarril. Bona part d’elles ja recollides en els treballs tècnics de la revisió del Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell del 1993. Pot ser que a les actuals propostes s’hi afegeixin d’altres que les millorin o bé les modifiquin. Ja ho veurem! Avui per avui, però, el debat s’ha de centrar en saber què passarà amb el projecte de perllongac

(Publicat al Diari de Sabadell, dimecres 3 de gener de 2007) La limitació i control de la velocitat dels vehicles a motor sempre desperta enuig entre alguns conductors. Habitualment tendeixen a fer més cas de les limitacions tècniques dels vehicles i de la xarxa viària que les reglades per la Llei. Si puc anar a 140 km/h perquè ho haig de fer a 120 km/h? Una amalgama entre el dret d’escollir la velocitat i la llibertat de decidir. Tot plegat per justificar aquesta o altres decisions de superar els límits fixats. Límits que no són gratuïts sinó fonamentats per diferents motius com ara la seguretat. En aquest context, la darrera i encertada proposta del Govern de Catalunya de limitar la velocitat màxima a 80 km/h en determinades autopistes metropolitanes ha esverat a certs usuaris i ciutadans. Amb una reacció primerenca, que no primària, han posat en el mateix sac el canvi climàtic, les retencions, la salut, la llibertat i l’ecologisme radical. Un còctel massa carregat per aquests dies d