Manel Cunill i Llenas

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 29 d'agost de 2017) Font: http://coneix.sabadell.cat/nomenclator (agost, 2017) En plena voràgine del nomenclàtor també va surar la denúncia estiuenca de la suposada infrautilització de l'aparcament de l'antiga parada de Sabadell-Estació de la línia dels ferrocarrils de la Generalitat. I tot seguit la demanda a la Generalitat que en lloc de l'aparcament es recuperés l'espai públic i enjardinat a semblança de la primogènita estació del 1922. Es fa difícil pensar que les dades d'ocupació de l'actual aparcament en ple mes d'agost siguin gaire rigoroses per afirmar la seva baixa ocupació. Ens agradi o no, els aparcaments en aquestes ubicacions tendeixen a ocupar-se i esdevenen útils per a molts ciutadans, i especialment per aquells que tenen mobilitat reduïda. De ben segur que les polítiques de promoció de l'empresa de l'elèctric facilitarà ràpidament el seu ús. Aprofitant que encara estem a l'agost,

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 22 d'agost de 2017) El foc d’encenalls provocat pel polèmic informe sobre la revisió del nomenclàtor ha estat espectacular. Fins i tot ha transcendit les fronteres locals i nacionals amb escreix. Tot un rècord. Davant d’aquest impacte comunicatiu és fàcil etiquetar-ho com una polèmica interessada, estival i atiada per certs mitjans d’àmbit espanyol. Justificar-ho per aquest motiu també delata poca autocrítica per part de l’equip de Govern, especialment entre les files dels republicans i afins. Aquesta era una polèmica coneguda, ja que a principis del mes de juliol ja va transcendir als mitjans locals el contingut de l’informe encarregat per l’Ajuntament. Per tant, el que ha passat aquest mes d’agost no hauria d’estranyar en absolut a les autoritats municipals. Probablement, l’actual cultura instal·lada a la casa gran de “qui dia passa, any empeny” i de no incomodar les propostes dels socis de govern va facilitar que l’informe continués el

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 1 d'agost de 2017) L'obertura a principis el segle XX de la Via Laietana a Barcelona va originar un canvi substancial. L'obertura i l'accés al port com l'estructuració de la ciutat vella i emmurallada va ser determinant. Una proposta formulada cinquanta anys abans de la seva execució pel polifacètic, Ildefons Cerdà. A escala local, l'obertura de la Plaça Major podria tenir un cert paral·lelisme amb la construcció de la Via Laietana barcelonina, però segurament la implantació de la Gran Via, gràcies al soterrament de la línia de Renfe, ha estat la més rellevant. Tot i canviar la barrera física del ferrocarril per la de l'automòbil la ciutat va evolucionar a un nou metabolisme. L'obertura d'un vial paral·lel a l'eix de la Rambla / Via Massagué / Onze de Setembre seria un projecte fàcil de dibuixar, el paper ho aguanta tot, però difícil d'executar. L'afectació al veïnat i la intensificació de la cir