Manel Cunill i Llenas

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 22 de setembre de 2015) Passen els dies, setmanes i mesos, i el més calent està a l’aigüera o a la taula del Departament de Territori i Sostenibilitat. Sembla que el projecte de perllongament del soterrament dels Catalans fins al Castell de Can Feu no acaba d’arrencar. I lamentablement els greuges i la desídia de l’administració competent s’acumulen. La construcció d’una nova infraestructura ferroviària no és habitual. Alhora, el seu impacte té una dimensió centenària en l’entorn per on transcorre. Per aquest motiu, ja fa mesos que el soterrament d’aquest tram dels barris de Can Feu i Gràcia és clau. No només pels veïns sinó, sobretot, pel conjunt de la ciutat. La creació de nous espais de socialització i pacificació de l’espai públic són bàsics en la rehabitació de la ciutat. Precisament en el soterrament no es tracta tant d’amagar el tren sinó de construir la nova ciutat. En aquest context, la feinada de la Plataforma i el veïnat és una apo

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 15 de setembre de 2015) En aquest país el mite de les infraestructures, especialment les viàries, fa anys que ha percolat, acríticament , en bona part de la ciutadania. No hi ha dubte que les bases que han permès crear aquest mite són una combinació de factors productius i polítics. En concret, la potent i influent indústria de l’automòbil, l’administració tributària, les concessionàries d’autopistes, les empreses constructores i el fet que qui més qui menys disposa d’un vehicle. A aquest mite també s’ha afegit una derivada que és el “dèficit” d’infraestructures. Per tant, la socialització d’un imaginari dèficit d’infraestructures viàries ha fet forat entre la ciutadania. Més abans de la crisi que no pas ara. Tot i així, en alguns indrets o instàncies sociopolítiques aquest mite ha passat a la categoria de dogma. I això sí que és preocupant. És cert, que els darrers anys han aparegut i publicat treballs i informes tècnics que han aportat sen