Manel Cunill i Llenas

 (Publicat al Diari de Sabadell , dijous, 19 de febrer de 2015) Durant molts anys una de les virtuts del planejament urbanístic era projectar quina seria la ciutat del futur. Un exercici reservat, exclusivament, a certes disciplines acadèmiques. Avui aquest repte només és possible amb més diversitat de coneixement i la participació activa de la ciutadania. Tanmateix, la nova ciutat tampoc no passarà pel creixement i l’extensió de l’artefacte urbà com ha estat fins ara, sinó per rehabitar-la. A finals dels anys vuitanta Sabadell va iniciar una reflexió compartida per definir el nou pla d’ordenació. El Pla del 1978, que englobava diferents municipis, ja no era vàlid per afrontar els nous reptes de la ciutat i el seu entorn territorial. Un Pla esgotat amb unes previsions socio-econòmiques poc reals, unes propostes de creixement sobredimensionades, la localització d’activitats econòmiques en indrets desencertats i una previsió de xarxa viària que era necessari revisar. Tot plegat va

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 3 de febrer de 2015) Rebregat, estellat, aixafat i molt més, és com ha quedat el bosc de Can Deu després de la ventada del 9 de desembre de 2014. Un paisatge desolador aquí i altres indrets del Vallès. Al Rodal, no només l’espai natural de Can Deu ha patit greument les conseqüències del fort vent, sinó amb més o menys intensitat també altres indrets com Ca n’Argelaguet, Ca n’Ustrell, Ribatallada, Can Vilà, Togores, Can Moragas, Can Manent, La Salut, Can Casamada, riu Ripoll o bé el torrent de Colobrers. Accés a la masia de Can Deu (Gener, 2015) Aquestes contrades formen part de l’imaginari col·lectiu del patrimoni natural de molts dels ciutadans de Sabadell i altres viles del país. Sovint, les persones estableixen una relació d’estima amb aquells espais naturals que els són més propers. Siguin a la ciutat o poble on han crescut, estiuejat o l’indret del primer contacte amb la natura. Uns espais particulars que més tard se n’hi sumaran