Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2013

Menys smart i més ciutat!

Imatge
(Publicat al Diari de Sabadell el dimarts 31 de desembre de 2013) Acabem l’any, i és l’hora del balanç i dels bons propòsits. I res millor que cuinar i explicar que la nova ciutat serà la versió casolana d’una smart city. Un terme anglosaxó, més d’arrel nord americana que no pas britànica. Amb una interpretació ràpida i poc acurada aquest concepte es tradueix com ciutat intel·ligent. El concepte smart es refereix, essencialment, a intel·ligència tecnològica o bé computacional. Res a veure amb la intel·ligència de les persones.  Per exemple, smart weapons vindria a ser una arma equipada amb un hard i software capaç de seguir el seu objectiu i abatre’l. Lògicament poc dotada per diferenciar la naturalesa de l’objectiu fixat. Al llarg dels propers decennis l’avanç de l’estudi i aplicació de la intel·ligència artificial i les neurociències ens sorprendran en aquesta i altres disciplines Quan parlem de smart city, bàsicament estem parlant de la gestió de dades obtingudes amb sensors i

De la cocapitalitat al lideratge compartit

Imatge
 (Publicat al Diari de Sabadell , dijous 12 de desembre de 2013) A la segona meitat de la dècada dels vuitanta es desfermava de nou la polèmica política sobre la capitalitat del Vallès Occidental. L’aprovació de la nova delimitació comarcal del 1987 esperonava un estira-i-arronsa que finalment el 1990 es dirimeix amb el repartiment del títol de capitalitat entre Sabadell i Terrassa. Un debat que al llarg de dècades s’ha reproduït en altres indrets i capitalitats en litigi arreu del país. Sense oblidar l’allau de propostes que va comportar la definició de les vegueries. Sabadell La capitalitat és un reconeixement explícit i alhora l’enaltiment de la ciutat escollida, un element d’identitat, una oportunitat de gaudir o oferir serveis d’interès general i un motiu d’orgull local. Aquest darrer aspecte no sempre ben entès i aprofitat. Si la capitalitat és motiu de conflicte, sempre es plantegen diferents opcions sobre la taula amb més o menys encert. Una primera proposta és dividir

Hi ha més trànsit a l'Eix Tranversal després del desdoblament?

Imatge
Aquest mes d'agost el Govern de Catalunya anunciava amb un cridaner titular: El trànsit diari a l’Eix Transversal creix un 36% des del seu desdoblament . A primer cop d'ull semblen unes dades espectaculars, i fins i tot podrien donar a entendre que la inversió multimilionària del desdoblament de l'Eix Transversal (C-25) ha estat tot un èxit. No està de menys refrescar la memòria recordant que el cost del finançament del desdoblament de l'Eix Transversal és de l'ordre de 2.600 milions d'euros i, que si tot va bé, s'acabarà de pagar el 2040. Una lectura més atenta de la nota de premsa, i després de deixar enrere el titular d'impacte, s'explica que aquest increment correspon al període comprès des de la finalització de les obres de desdoblament (desembre de 2012) fins al mes de juny d'enguany. És a dir, pràcticament en un període entre 6 i 7 mesos  s'ha passat de 8.669 vehicles/dia a 11.817 vehicles/dia. Aquest increment de 3.148 vehicles és