Manel Cunill i Llenas

Per entendre la polèmica del Pla de la Bruguera potser ens hauríem de remuntar uns quants anys enrere, però no massa, no fos cas que el passat ens fes oblidar el present. Però permeteu-me que faci una mica d'història. Durant les dècades dels seixanta i setanta van proliferar certes actuacions urbanístiques amb l'objectiu d'oferir sòl industrial, com van ser el cas del Pla de la Bruguera i Santiga, per citar un parell d'exemples propers. En aquelles èpoques això del medi ambient i dels residus no era precisament objecte de gaire preocupació. Millor dit, no era causa de gaires sancions administratives o jurídiques. Per això no és d'estranyar que la xarxa i les estacions de sanejament fossin quasi inexistents . En el cas del Pla de la Bruguera ens troben amb un polígon amb dues actuacions urbanístiques distintes i diferenciades en el temps. Una de primerenca, pròpia del passat on el clavegueram desembocava a les rieres i entorns més propers i d'extensió no gaire gr

Fa alguns anys ja empeltàrem a la ciutat un tros de Diagonal barcelonina a l'altra banda del Parc Catalunya. L'un a canvi de l'altre. Ara la Generalitat ja ens ha batejat els Catalans com el metro del Vallès. En aquesta ocasió s'ha de reconèixer una major sensibilitat de les autoritats d'ara respecte a les de fa 20 anys quan anomenaren a la Universitat del Vallès: Universitat Autònoma de Barcelona. El passat 4 de setembre, després de diverses setmanes de prova, s'obrí de nou l'estació de la UAB. Ara l'actual línia entre Sabadell i Barcelona, modificant l'antic traçat, inclou una nova estació. En el seu dia el nou traçat de la via desvetllà certa preocupació per l'impacte ambiental que podria comportar la seva construcció. L'objectiu del projecte de millora de la connectivitat de la Universitat amb la resta de la línia era encertat; i coherent amb una política de foment i millora del transport col.lectiu, tant necessària i alhora desatesa per