El pla de la Bruguera
Per entendre la polèmica del Pla de la Bruguera potser ens hauríem de remuntar uns quants anys enrere, però no massa, no fos cas que el passat ens fes oblidar el present. Però permeteu-me que faci una mica d'història.
Durant les dècades dels seixanta i setanta van proliferar certes actuacions urbanístiques amb l'objectiu d'oferir sòl industrial, com van ser el cas del Pla de la Bruguera i Santiga, per citar un parell d'exemples propers. En aquelles èpoques això del medi ambient i dels residus no era precisament objecte de gaire preocupació. Millor dit, no era causa de gaires sancions administratives o jurídiques. Per això no és d'estranyar que la xarxa i les estacions de sanejament fossin quasi inexistents .
En el cas del Pla de la Bruguera ens troben amb un polígon amb dues actuacions urbanístiques distintes i diferenciades en el temps. Una de primerenca, pròpia del passat on el clavegueram desembocava a les rieres i entorns més propers i d'extensió no gaire gran. I una altra de més actual -mitjans dels vuitanta- en què es transformà l'antic polígon en un de prop de 90 hectàrees. En aquesta ocasió el promotor va ser l'INCASOL.
El problema d'aquestes instal·lacions és que s'han construït abans de què existís una certa consciència ambiental -que no vol dir coneixements de les coses que són nocives pel medi- i de la vigència d'un pla de sanejament i d'un marc jurídic que regulessin el tractament dels residus. Això ha comportat que durant anys les indústries aboquessin sense control els seus residus als rius, amb l'impacte que comporta per la fauna , la vegetació dels ecosistemes fluvials i, fins i tot, per la salut pública.
En finalitzar les obres del Pla de la Bruguera, l'any 1986, l'INCASOL va deixar dos col.lectors per les aigües residuals, l'un a l'alçada de l'actual SONY i l'altre davant de la benzinera en el torrent de Can Bages. En un futur, aquestes dues sortides haurien de connectar amb la depuradora de Castellar. Però per aquest col.lectors, l'any 86, només hi anaven a parar aigües pluvials ja que no hi havia noves indústries i les antigues encara abocaven per les clavegueres orientades al Torrent de Colobrers.
La implantació de noves indústries en el sector antic del polígon i el canvi d'activitats d'algunes d'elles va fer que s'incrementés l'índex de contaminació i la quantitat de residus que s'abocaven al Torrent de Colobrers. Davant d'aquest fets, l'octubre de 1992 l'ADENC va denunciar els esmentats abocaments a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Aquella denúncia va comportar la presentació per part de la Fiscalia d'una querella per delicte contra la salut pública i el medi ambient (precisament el proper 19 d'octubre se celebrarà a Sabadell el judici a l'empresa denunciada).
La situació s'agreuja quan els industrials, amb no pocs esforços, realitzen les obres dels nous col.lectors per connectar amb la xarxa de l'INCASOL (tardor de 1994). Per tant, el nou escenari és que ara tots els residus que s'abocaven al Torrent de Colobrers, més els de les indústries que s'estan instal.lant al polígon, ara van a parar al Torrent de Can Bages.
I amb tot això, quan el ecologistes reiteren la seva preocupació pels dos col.lectors inacabats del Pla de la Bruguera (responsabilitat de l'INCASOL), l'Alcalde de Castellar del Vallès es dedica a titllar-los d'alarmistes, impacients i de manipular políticament el cas del col.lector del Pla de la Bruguera, davant la demora en la solució d'un problema que fa temps hauria d'estar resolt.
Últimament està de moda criticar els ecologistes. Hi ha qui els acusa de fonamentalistes; hi ha qui qüestiona la seva "democràcia interna" (com en el cas de Greenpeace); altres inclús escriuen diàlegs surrealistes, i fins i tot, encara hi ha qui diu que pretenen tornar a una societat rural quasi post neol·lítica.
Personalment, em resulten divertits i fins i tot estimulants alguns d'aquests comentaris que també em conviden a reflexionar, per tant: endavant companys !. Però vaja, que els arbres no us deixin veure el bosc !!.... Independentment de les crítiques i els apunts -alguns per cert molt poc rigorosos- no oblideu que la raó de fons, l'essència de moltes de les actuacions dels ecologistes, ja siguin al Pacífic o al Pla de la Bruguera, és que hi ha quelcom d'incorrecte, innoble, immoral per se i per a l'entorn, i nosaltres convidem a resoldre-ho o bé a evitar-ho. L'opció és que cadascú assumeixi la seva responsabilitat, el seu rol, i així entre tots resoldrem l'actual situació dels abocaments del Pla de la Bruguera. Ara bé, si un se sent incapaç de fer-ho, sempre pot dimitir.
Sabadell 25 de setembre de 1995 (publicat al Diari de Sabadell)
Durant les dècades dels seixanta i setanta van proliferar certes actuacions urbanístiques amb l'objectiu d'oferir sòl industrial, com van ser el cas del Pla de la Bruguera i Santiga, per citar un parell d'exemples propers. En aquelles èpoques això del medi ambient i dels residus no era precisament objecte de gaire preocupació. Millor dit, no era causa de gaires sancions administratives o jurídiques. Per això no és d'estranyar que la xarxa i les estacions de sanejament fossin quasi inexistents .
En el cas del Pla de la Bruguera ens troben amb un polígon amb dues actuacions urbanístiques distintes i diferenciades en el temps. Una de primerenca, pròpia del passat on el clavegueram desembocava a les rieres i entorns més propers i d'extensió no gaire gran. I una altra de més actual -mitjans dels vuitanta- en què es transformà l'antic polígon en un de prop de 90 hectàrees. En aquesta ocasió el promotor va ser l'INCASOL.
El problema d'aquestes instal·lacions és que s'han construït abans de què existís una certa consciència ambiental -que no vol dir coneixements de les coses que són nocives pel medi- i de la vigència d'un pla de sanejament i d'un marc jurídic que regulessin el tractament dels residus. Això ha comportat que durant anys les indústries aboquessin sense control els seus residus als rius, amb l'impacte que comporta per la fauna , la vegetació dels ecosistemes fluvials i, fins i tot, per la salut pública.
En finalitzar les obres del Pla de la Bruguera, l'any 1986, l'INCASOL va deixar dos col.lectors per les aigües residuals, l'un a l'alçada de l'actual SONY i l'altre davant de la benzinera en el torrent de Can Bages. En un futur, aquestes dues sortides haurien de connectar amb la depuradora de Castellar. Però per aquest col.lectors, l'any 86, només hi anaven a parar aigües pluvials ja que no hi havia noves indústries i les antigues encara abocaven per les clavegueres orientades al Torrent de Colobrers.
La implantació de noves indústries en el sector antic del polígon i el canvi d'activitats d'algunes d'elles va fer que s'incrementés l'índex de contaminació i la quantitat de residus que s'abocaven al Torrent de Colobrers. Davant d'aquest fets, l'octubre de 1992 l'ADENC va denunciar els esmentats abocaments a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Aquella denúncia va comportar la presentació per part de la Fiscalia d'una querella per delicte contra la salut pública i el medi ambient (precisament el proper 19 d'octubre se celebrarà a Sabadell el judici a l'empresa denunciada).
La situació s'agreuja quan els industrials, amb no pocs esforços, realitzen les obres dels nous col.lectors per connectar amb la xarxa de l'INCASOL (tardor de 1994). Per tant, el nou escenari és que ara tots els residus que s'abocaven al Torrent de Colobrers, més els de les indústries que s'estan instal.lant al polígon, ara van a parar al Torrent de Can Bages.
I amb tot això, quan el ecologistes reiteren la seva preocupació pels dos col.lectors inacabats del Pla de la Bruguera (responsabilitat de l'INCASOL), l'Alcalde de Castellar del Vallès es dedica a titllar-los d'alarmistes, impacients i de manipular políticament el cas del col.lector del Pla de la Bruguera, davant la demora en la solució d'un problema que fa temps hauria d'estar resolt.
Últimament està de moda criticar els ecologistes. Hi ha qui els acusa de fonamentalistes; hi ha qui qüestiona la seva "democràcia interna" (com en el cas de Greenpeace); altres inclús escriuen diàlegs surrealistes, i fins i tot, encara hi ha qui diu que pretenen tornar a una societat rural quasi post neol·lítica.
Personalment, em resulten divertits i fins i tot estimulants alguns d'aquests comentaris que també em conviden a reflexionar, per tant: endavant companys !. Però vaja, que els arbres no us deixin veure el bosc !!.... Independentment de les crítiques i els apunts -alguns per cert molt poc rigorosos- no oblideu que la raó de fons, l'essència de moltes de les actuacions dels ecologistes, ja siguin al Pacífic o al Pla de la Bruguera, és que hi ha quelcom d'incorrecte, innoble, immoral per se i per a l'entorn, i nosaltres convidem a resoldre-ho o bé a evitar-ho. L'opció és que cadascú assumeixi la seva responsabilitat, el seu rol, i així entre tots resoldrem l'actual situació dels abocaments del Pla de la Bruguera. Ara bé, si un se sent incapaç de fer-ho, sempre pot dimitir.
Sabadell 25 de setembre de 1995 (publicat al Diari de Sabadell)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada