Manel Cunill i Llenas

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 31 de gener de 2017) Aquest darrer dissabte de gener l'Avinguda Maria Cristina de Barcelona s'omplia amb 500 tractors i milers de persones per reivindicar la dignitat del sector agrari del país. Aquesta concentració a la capital va venir precedida per un conjunt d'etapes prèvies de la Marxa pagesa. El Vallès ha estat l'escenari de la finalització d'etapa d'alguna d'aquestes columnes que marxaven cap a Barcelona. En concret, el divendres passat es varen concentrar a la frontera-municipi de Sabadell-Terrassa, on té la seu el Consell Comarcal del Vallès Occidental. Un espai on es volia escenificar un dels somnis megalòmans del tardo-franquisme amb el projecte d'una nova ciutat anomenada Sabatasa. En aquest mateix indret hi ha el golf de Torrebonica, una de les transformacions de sòl agrari més contundents de les darreres dècades. Concentració prèvia a l'Agrària del Vallès Aquesta marxa ha estat una excel·

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 24 de gener de 2017) Es fa difícil saber si això del “projecte de ciutat” és un altre d’aquests mantres que abunden entre els debats sociopolítics, sigui a escala local o nacional. Recórrer-hi amb assiduïtat, des dels que governen, l’oposició o les forces vives socials, no fa més que consolidar la idea que es tracta d’un eslògan i no pas d’un compendi d’actuacions que pretenen promoure un canvi o transformar una comunitat. Sovint existeix certa confusió entre les idees i els projectes. És obvi que sense idees difícilment es poden formular projectes, de la mateixa manera que projectes sense idees no transformen ni milloren substancialment la societat. Aquesta complementarietat entre idees i projectes no s’improvisen en una nota de premsa o amb una foto oportunista difosa per les xarxes socials o els mitjans de comunicació. Lògicament, com més ambiciós és un projecte més complexa és la seva formulació, i més laboriós tirar-lo endavant. I ja no

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 17 de gener de 2017) Ja fa mesos que al cap i casal estan atabalats amb l'allau de turistes que dia sí i un altre també els visiten. La sensació de viure contínuament en una vila turística, i tot allò que comporta, sembla que els pertorba. Alguns polítics oportunistes ja s'han afanyat a carregar les tintes en contra de l'actual equip municipal. Al més pur estil Donald Trump: propagar una pila de falsedats que certa gent i grups d'interès volen escoltar i esventar, però que tots ells saben que són mentida. La realitat de l'actual Barcelona turística és fruit de les polítiques que l'establishment català i barceloní varen impulsar als anys vuitanta amb l'aposta pels Jocs Olímpics. La recepta tradicional i contemporània de créixer i transformar-se a cop d'esdeveniment, sigui una exposició universal o un fòrum de les cultures, era l'aposta segura i consensuada. Tot plegat amb la fita de posar la ciutat al mapa i

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 10 de gener de 2017) Pocs dies després de celebrar l'entrada de l'any, el nou ministre espanyol de Fomento arribava a Catalunya a fer gala d'això que en diuen diàleg. De fet, però, va ser un monòleg. Més propi d'algun d'aquests canals temàtics de televisió que no pas del que s'espera de la confrontació d'idees i projectes polítics entre governs. La notícia destacada de la trobada va ser la reclamació del traspàs íntegre del sistema de rodalies a la Generalitat. És evident que el Conseller Rull té tota la raó, i li sobren arguments, a l'hora de reclamar el traspàs integral de rodalies (trens i infraestructures) a favor del Govern de Catalunya. No es tracta d'apel·lar tan sols a la capacitat de gestió de les nostres institucions sinó al deure de donar un bon servei als ciutadans del nostre país i d'aquells altres de països que venen a Catalunya, sigui per motius professionals o de lleure. Més enllà de les

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 3 de gener de 2017) A les portes del nou any sempre és l'hora de fer balanç, així com d'encomanar-se noves fites pels pròxims mesos. I ho fem així cíclicament fins arribar de nou al desembre. És cert que prioritàriament ens agrada recordar allò que ha estat més profitós i fins tot exitós. No és estrany. Sempre s'intenta que els fets més desagradables i els luctuosos no esdevinguin massa feixucs quan es fa l'auditoria de l'any. Més aviat es procura aprendre a sobreviure-hi amb l'esperança que el temps, com sempre, ajudarà a pal·liar i conviure amb tot plegat. Precisament d’aquest any que deixem enrere val la pena destacar l’èxit de l'any internacional dels llegums que va declarar l'Assemblea General de Nacions Unides. La importància dels llegums, en un context global, es deu al fet que són una font essencial de proteïnes i aminoàcids d'origen vegetal per a l'alimentació de les persones, així com per als a