Manel Cunill i Llenas

(publicat al Diari de Sabadell) Aquest mes de juliol que ja s'acaba sembla ser que s'ha comportat, especialment pel que fa al tema dels incendis forestals. És clar que, des de la visió de l'empresa turística o productora de gelats, potser les temperatures anormals per aquesta època de l'any no han estat les més òptimes. Com tampoc ho van ser les altes temperatures i la sequera del juliol de 1994 que varen incidir en la proliferació d'incendis i hectàrees arrasades pel foc. En un país mediterrani com el nostre no cal dir que els incendis forestals són una important pertorbació pel nostre patrimoni natural, i encara més quan aquests es succeeixen al llarg dels anys. Independentment de la pèrdua de la massa forestal i el desplaçament o mortalitat de la fauna que implica el foc, també caldria afegir l'impacte de l'erosió d'uns terrenys desprotegits i castigats per les pluges torrencials de la tardor, típiques del clima mediterrani. Ara bé, aquest fe

(publicat al Diari de Sabadell) Tal expressió, en aquest moments, ja no deu ser pròpia ni difosa entre els responsables de manar els actuals combois de trens que travessen la plana del Vallès, des de la metròpoli o bé entre ciutats. De fet, és més pròpia del regnat de la màquina de vapor, artilugi que feia moure el país des de les fàbriques tèxtils dels senyors de Terrassa, o les dels homes de Sabadell, fins al ferrocarril que s'enfilava per la conca del Llobregat fins pràcticament topar-se amb els saltants on s'origina aquest riu, testimoni de la transformació industrial més important del nostre país. Però sovint les expressions d'antany són els referents de la vigorositat d'una cultura que ens ha forjat com a comunitat i que ens ajuda a   afrontar el futur. Els ecologistes sempre hem defensat l'ús del ferrocarril com a mitjà de transport atesa la virtut de transportar un gran nombre de gent simultàniament, tot   evitant l'abús de combustible fòssil si