Eufemismes metropolitans
L’eclosió de l’anomenat Arc Metropolità és un altre exemple de la renúncia a vertebrar una de les regions més dinàmiques d’Europa: el Vallès. Desconec la capacitat política dels firmants d’aquest nou artefacte territorial, però algunes de les seves propostes són del tot antagòniques. Per exemple, crear una zona de baixes emissions i construir més autopistes és del tot contradictori. Aquesta agrupació de governs locals s’albira poc solvent per resoldre els reptes inapel·lables com les polítiques ambientals, d’equitat, culturals i educatives pel Vallès. Malauradament és fàcil discernir que l’esperit de tot plegat és reivindicar la construcció del quart cinturó, aprofitant la pluja de milions d’euros gràcies al deute públic que tard o d’hora haurem de tornar. Aquesta proposta associativa d’alguns Ajuntaments tampoc és novella. Als anys noranta ja es va promoure una mena d’aliança amb les ciutats de l’anomenada segona corona, des de Vilanova a Mataró. En aquella època amb un contingut més