Manel Cunill i Llenas

(publicat al Diari de Sabadell) Jo no jugo a golf com tampoc ho fan milers i milers de ciutadans i ciutadanes de Sabadell i de Terrassa. Malgrat no jugar a golf, i per tant desconèixer de primera mà els al·licients i emocions d'aquest esport, sí que em preocupa l'impacte ambiental i social que comporten les intal·lacions necessàries per practicar aquest esport. I precisament per aquest motiu, no estic d'acord que es construeixi un camp de golf al paratge natural de Torrebonica i Can Bonvilà. Primer de tot m'agradaria aclarir que personalment no tinc cap problema amb els esportistes que practiquen el golf i, per tant, entengueu les meves paraules en aquesta tribuna com l'opinió d'algú que està en desacord amb la proliferació indiscriminada d'instal.lacions per a la pràctica del golf. Per tant, no és una crítica qui han triat aquest esport sinó un toc d'alerta del que impliquen aquestes infraestructures esportives. Tanmateix, i anant a pams, recen

(publicat al Diari de Sabadell) Els veïns de mar, els de l'altra banda de Collserola, sovint viuen embadalits pel seu cosmopolitisme respecte a la resta de mortals. És fàcil ensopegar amb algun veí eixerit que exhaust de demanar no sé quantes infraestructures acaba la seva insaciable reivindicació amb una adorable veneració al fet de provenir del rovell de l'ou de l'Europa postmoderna. No cal dir que prefereixo que els veïns cultivin aquesta identitat "xic" abans que es dediquin a promoure determinades idees o postular propostes territorials més pròpies de la simulació i de la virtualitat que no pas de la realitat. Ho dic perquè no fa gaire temps algun flamant alcalde de la vessant de mar de Collserola, argumentava l'honor que representava per la ciutat de Barcelona pagar peatge per entrar-hi. I res més lluny que comparar la ciutat dels gratacels de la costa est dels EUA, on cal pagar peatge per accedir a Manhattan, amb la flamant ciutat postolímpica d