Manel Cunill i Llenas

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 28 de març de 2017) Josep Rull i Ricard Font La C-58, en altra època coneguda com A-18 i en la seva gènesi batejada com a B-29, transcorre a ponent de la ciutat dibuixant una asimetria amb el vessant que desfila per llevant, el riu Ripoll. L’una hi porta milers de vehicles amunt i avall, i l’altre drena milers de centenars de metres cúbics d’aigua des de la capçalera fins a espetegar, pel Besòs, al mar Mediterrani. Dues realitats amb orígens diferents: la natura i la societat industrial. Fa pocs dies el conseller de Territori i Sostenibilitat, acompanyat pel Secretari del ram anunciaven la licitació d’una de les tres actuacions previstes en el tram de la C-58 entre Terrassa i Badia del Vallès. Aquesta primera actuació, licitada el passat 20 de març , es refereix a l’ampliació d’un tercer carril des de la sortida de Terrassa Est fins a l’enllaç de Sabadell. Aquest tram de 4,15 quilòmetres transcorrerà pràcticament tot ell pel terme munic

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 21 de març de 2017) El diumenge passat, una riuada de gent omplia els carrers de Terrassa per reivindicar la re-municipalització del servei de distribució de l’aigua. La finalització del termini de la principal concessió a favor de Mina Pública d’Aigües de Terrassa, SA obria la porta a recuperar el servei a favor de l’Ajuntament. És notori que l’aigua és un bé públic sota la titularitat de l’Estat i amb un marc jurídic prou complex que ordena el seu ús. Tot i la titularitat pública, la mare dels ous és la teranyina de concessions i drets que des de fa centúries s’han atorgat amb més o menys criteri. Per aquest motiu, l’interès de recuperar o obtenir una concessió, ja sigui d’un servei de distribució en un municipi o una concessió de pou o derivació d’aigües superficials (rius o rieres) és capital per als interessats. A tall de mostra, el llibre “Memòries d’una Feixa” d’en Raül Aguilar exposa, detalladament, la relació entre el control de l’ai

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 14 de març de 2017) Al llarg de la història de la humanitat han estat milers les persones que han migrat a la cerca de nous horitzons. Gràcies a aquests itineraris particulars o col·lectius el món s’ha modelat, fins a arribar a l’actualitat. Avui, les comunitats que habiten la Terra són el resultat d’una barreja d’identitats que han mutat per perseguir l’objectiu de viure amb harmonia, confortabilitat i benestar. Malauradament, bona part del progrés que gaudim ha estat possible per l’explotació, desaforada, dels béns i serveis que ens proporciona la natura. I precisament aquesta relació depredadora amb el nostre entorn, accentuada amb la industrialització del planeta, ens llegarà milers d’emigrants ambientals a la cerca de nous espais on viure dignament. Precisament va ser en Lester R. Brown, fundador del Worldwatch Institute de Washington DC, qui l’any 1976 va encunyar el terme “emigrant ambiental” per descriure els moviments de persones q

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 7 de març de 2017) Aquesta setmana una delegació de la patronal terrassenca CECOT , ha visitat les obres del túnel de la B-40 en el seu tram entre Abrera i Viladecavalls. Acompanyats pels tècnics i els responsables polítics del Ministerio de Fomento, la delegació empresarial manifestava cert cofoisme de com avançava la perforació i s’insistia en la necessitat de garantir les aportacions milionàries del Ministerio per al 2017 i endavant. Les incerteses pressupostàries són notables i a ningú no se li escapa que destinar més milions d’euros en aquest projecte d’autovia estigui garantit. En una societat i una regió com el Vallès, els recursos econòmics invertits pel sector públic provinents de les tributacions de l’Estat i la Generalitat són limitats. Segurament no formem part dels territoris prioritaris o d’altres capitalitats que reben un tracte més generós. Ara bé, el debat no va de gastar més sinó de fer-ho bé i austerament al servei de la ciu