Manel Cunill i Llenas

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 29 de novembre de 2016) Aquesta és la proclama que més de 3.000 persones han rubricat per aconseguir la recuperació del bosc de Can Deu. La pertorbació natural del desembre del 2014 va afligir una ferida física notable al patrimoni natural de Can Deu. Un patrimoni, d’altra banda també emocional per a moltes persones. Als ciutadans agrupats en la Plataforma del bosc de Can Deu no els manca raó en la seva reivindicació tenaç. Dos anys després de la ventada les coses no rutllen prou bé. Segurament part del problema rau en l'absència d'un lideratge municipal clar i decidit, la poca virtuositat del projecte tècnic i el paper erràtic de la propietat. Si acordem que aquests són els factors clau de l'actual atzucac, potser podrem trobar el desllorigador. Anem a pams. El rol de l'equip de govern de l'Ajuntament no passa per rebutjar la moció del darrer Ple. Més aviat per interpretar quin és el clam popular i evitar que la recupera

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 22 de novembre de 2016) Fa pocs dies, transcendia la presumpte estafa de la companyia FCC (Fomento de Construcciones y Contratas, S.A), responsable de bona part de la recollida de deixalles a la ciutat de Barcelona. Sembla que la corporació empresarial barrejava residus del contenidor groc (envasos i plàstics) amb els de rebuig per tal de cobrar més diners pel servei de recollida. D'acord amb la concessió vigent a Barcelona si es reciclen més envasos, i se supera el límit fixat a la concessió, el cost municipal de recollida s'abarateix. Per aquest motiu l'empresa evitava superar el límit a força de barrejar envasos amb el rebuig. Allò que els ciutadans separaven correctament l'empresa concessionària ho tornava a barrejar per estalviar-se costos i incrementar el marge. Tot un exemple d'irresponsabilitat social corporativa. S'estima que aquesta pràctica implicava un frau de l'ordre de 800.000 euros per l'any 2014

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 15 de novembre de 2016) El nostre és un país massa procliu a venerar les infraestructures, especialment les viàries. En termes generals s'espera que el Govern de torn ens ompli de rondes i carreteres on passar hores circulant o bé aturats. Sovint en la nostra condició de ciutadans-contribuents, tot i els elevats pressupostos que es mouen, som poc crítics amb les actuacions que es proposen o que, finalment, s'executen. A més, els projectes de carretera o variants són una pila de pàgines, plànols i documentació envoltada d'un argot tècnic i dades només apte per als entesos en la matèria. A voltes aquesta barrera tècnica dificulta la participació i valoració de moltes de les obres que es fan i desfan en el nostre territori. Connecta amb els Reis macos from Envidiarte on Vimeo . Avui molts dels trams de les carreteres del segle passat formen part de l'espai urbà de la ciutat. En poques paraules, han passat de carreteres a c

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 8 de novembre de 2016) Panells fotovoltaics al marge d'una autopista (MA, 2016) A les portes de la primera baixada de temperatures d'aquesta tardor, es va celebrar a la seu de l'antiga "La Electricidad" (ahir ABB i avui recinte firal) el 1r Congrés Català de Pobresa Energètica . Una iniciativa promoguda per un munt d'entitats i institucions, ja sigui en les tasques d'organització o amb la seva participació activa. Més de 400 participants i una colla de ponències es varen aixoplugar sota l'esperit de l'antiga fàbrica de ginys per a la propagació de l'energia elèctrica. En el marc de la trobada es difonia que actualment a Catalunya la pobresa energètica s'ha incrementat de l'ordre d'un 11%, una xifra que s'ha duplicat respecte a les llars afectades al 2008. Aquest creixement equival a que entre 550.000 i 645.000 persones no poden mantenir l'habitatge a una temperatura digna dura

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 1 de novembre de 2016) La Plaça zona zero (Sabadell, octubre 2016) Aquest consistori, com molts d'altres, tenen el particular i nostrat costum d'organitzar actes el mateix dia i horari. En aquest cas, els interessats en els afers territorials siguin a l'espai ocupat o a l'espai lliure, gaudien de dues ofertes coincidents l'altre dissabte d'octubre. Bàsicament, optar per conèixer de primera mà què en farem del Passeig o bé participar en la reflexió sobre el futur del Parc Agrari. En relació al Passeig, l'eloqüent titular del diari "El Passeig no té solució", el contingut de la notícia i les explicacions de l'Ajuntament són suficients per concloure que hem colgat de ciment el Passeig des de la quota zero fins a desenes de metres del seu subsòl per ubicar-hi una estació i un altre aparcament. Finalment, Sabadell també disposarà de la seva zona zero com la ciutat de Nova York. En el cas vallesà, per