Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2010

Debat d'investidura: etiquetes i tòpics ambientals (1)

Imatge
Bioconstrucció Pel que portem de setmana ha estat notícia la primera part del debat d'investidura del candidat Artur Mas i l’ acord PSC i CiU per escollir-lo president aquest dijous en segona volta. Després d'escoltar aquest dilluns el discurs d’Artur Mas i les intervencions  d’altres parlamentaris un ja es fa alguna idea per on aniran les coses en l'àmbit ambiental i territori. (Bé, amb la prudència que pertoca atesa la informació que es disposa avui per avui que no és massa). El sisè eix del discurs d'investidura d'Artur Mas proclama el que podria ser la política ambiental del nou Govern. El candidat parlar de tres pilars: equilibri territorial, infraestructures i sostenibilitat. Primer de tot, crec que les infraestructures no són un pilar sinó més aviat un mitjà per apropar-nos a una política territorial moderna. Ja toca, i és hora, d'assumir que les infraestructures, especialment les viàries, estan al servei del país i el benestar de les persones i no

BIODIVERSITAT: Agricultura o Medi Ambient?

Aquest dies diferents mitjans de comunicació es fan ressò de quina podria ser l'estructura del nou Govern, així com dels possibles Consellers. Ara bé, la confirmació de l'estructura segurament la coneixerem el dia que el candidat Artur Mas faci el seu discurs d'investidura. Sembla ser que un dels Departaments afectats, en aquesta possible nova estructura, serà el Departament de Medi Ambient i Habitatge. Bé, Departament que el seu dia amb la crossa: "habitatge" ja va patir certa transformació notable. En aquells moments hauria estat més lògic afegir les competències de panificació de territori i no pas les d'habitatge. Però vaja, això ja forma part del passat. La possible nova estructura podria comportar segregar i repartir les competències ambientals en diferents Departaments. Una opció, legítima, però desencertada. Renunciar a un Departament de Medi Ambient o Sostenibilitat vol dir que les polítiques ambientals d'aquest nou Govern passarien a un segon

De veritat, què diuen els partits parlamentaris dels 80 km/h?

Imatge
L'altre dia escoltant i veien el telenotícies de "la nostra" ens explicava els posicionament dels partits polítics sobre la limitació a 80 km/h a determinades vies de l'àrea metropolitana de Barcelona. Els informatius de TV3 amb uns presentadors massa preocupats per les formes i la figuració davant de la càmera, i potser excessivament despreocupats pels continguts,  ens desinformaven del que realment diuen les diferents opcions polítiques, amb representació parlamentària, sobre el límit dels 80 km/h. Què proposa CiU? Velocitat variable Com ho diu? La proposta 785 referent a "Mobilitat" el programa exposa que "Eliminarem el límit dels 80 km/h a l’entorn de Barcelona i establirem límits de velocitat racionals en funció de la situació viària de cada carretera" També s'esmenta a la mesura 345 de l'apartat "La Catalunya Segura" que diu: "... adequarem els límits de velocitat a les situacions reals de risc i de congestió de trà

Més de 70 anys esperant el parc natural de Collserola

Imatge
Remenant papers -bé documents en format digital- per iniciar el llarg camí que serà la tesi he anat a espetegar als treballs d'en Nicolau Rubió i Tudurí del Regional Planning del 1932. Una de les primeres propostes d'ordenació i planificació territorial del nostre país encaminades a definir la distribució i vocació de les zones del territori. En aquest treball és molt interessant la delimitació i bateig dels espais agrícoles com a " Terrenys moderns que deuen reservarse preferenment a l'agricultura ". Però d'això ja en parlarem, si s'escau, en una altra ocasió. Un dels temes notables, pel que fa a la conservació i protecció del espais naturals, és la delimitació de les àrees anomenades "Zona de parcs i boscos reservats". Tota una declaració dels paratges que calia conservar a les portes dels anys trenta. Molts d'ells avui ja són parc natural com és el cas de Els Ports (Beseit), Garraf, Collserola, Corredor-Monegre, l'Albera, Montseny, S

Una història d'entrebancs

Imatge
(versió en català de l'article publicat a La Vanguardia el diumenge 10 d'octubre de 2010) En la dècada dels vuitanta Collserola era percebuda pel poder municipal com el Central Park de Barcelona. Sens dubte una comparació inadequada per la major dimensió i el patrimoni natural que alberga Collserola. El 1987 un pla urbanístic va establir criteris d'ordenació que tímidament protegien el medi natural de la serra. En els noranta van aparèixer les primeres resistències a incloure la serra al Pla d'Espais d'Interès Natural. Collserola era un parc metropolità! Finalment, es va integrar en aquest Pein, el que va constituir el primer reconeixement, a partir de les lleis ambientals, de la importància de la serra. Però no hi ha dècada sense avenç. La definició de la xarxa europea Natura 2000 va sorgir com una nova oportunitat per consolidar la protecció de Collserola, però van aparèixer noves traves i excuses per excloure-la. Només en la pròrroga aconsegueix el segell

La repesca de les infraestructures. I l'enllaç AP-7 amb l'A-2?

Imatge
Fa pocs dies que ha transcendit el resultat de la repesca de les actuacions del Ministerio de Fomento a Catalunya. Tot i que caldrà veure com i de quina manera es confirmen. Avui per avui, es desconeixen els criteris de la revisió d'examen del ministre Blanco, però sorprenen algunes dades del resultat final. Em refereixo, per exemple, a l'execució de l'enllaç entre l'autovia del Baix Llobregat i l'autopista AP-7 a l'alçada de Castellbisbal. Segons les fonts del Ministerio el pressupost d'execució d'aquesta actuació, actualment, és de 46,37 milions d'euros. Tot i que el pressupost total aprovat pel Consell de Ministres del desembre del 2006 era de 59,25 milions d'euros. Segurament la diferència entre el pressupostat i licitat es deu al repartiment del cost de l'obra en diferents exercicis. Aquesta actuació és una peça clau del sistema viari de la Regió Metropolitana de Barcelona. La seva manca d'execució o endarreriment condemna a

Indígenes: guardians de l'Amazònia de l'Equador

Aquest programa també té un contrapunt a les nostres terres. En aquest cas, es parla de biodiversitat i Collserola. Ho podeu veure a partir del minut 17 del programa.

L'Agricultura ecològica: un sector en creixement

Imatge
El vigor d'un sector en bona part passa pels resultats econòmics de la seva activitat. Fa pocs dies que he rebut la memòria d'activitats i de gestió econòmica del CCPAE . En l'esmentat document es pot comprovar que aquest és un sector que creix. No només el que fa el nombre d'agents i superfície (2009: 71.523 hectàrees inscrites) sinó en la facturació. En els darrers anys s'han registrat augments anual entre el 15 i el 20% any rere any. Per exemple, el 2008 el sector de l'agricultura ecològica va facturar gairebé 78 milions d’euros, pels 65 milions del 2007, una pujada del 19%. Majoritàriament el destí de les vendes mostra una tendència creixent del consum interior, però encara manté la seva importància l’exportació a la UE i fora de la UE. El 2008, del total de 78 milions d’euros facturats, 37,9 milions (39%) es van destinar al mercat català, 20,3 milions (29%) al mercat espanyol, 14,3 milions (20%) a la UE, i 4,5 milions (7%) fora de la UE. Actualment, es c

Liderar el canvi ambiental? (1)

Imatge
Semblaria lògic pensar que el canvi vindrà encapçalat per aquelles comunitats que estiguin més ben preparades. O bé que la seva ciutadania sigui capaç de desenvolupar i exercir els seus coneixements. Pot ser el coneixement aquest factor clau?. Si acceptéssim aquesta hipòtesi... són aquestes ciutats o viles bressol del canvi ambiental? Nota: A la taula només hi ha els municipis que més del 20% de la seva població té estudis superiors. Per exemple Sabadell té un 10,62% i Terrassa 10,30%.

L'urbanisme dels aliments

Cada dia, en una ciutat com Londres, es serveixen 30 milions d'àpats. Però d'on venen tots aquests aliments? Això és el que ens explica l'arquitecta Carolyn Steel en aquesta intervenció i com les rutes del menjar han configurat les nostres ciutats i territoris. Podeu disposar subtítols amb 14 idiomes diferents i més informació al web Hungry City .