Manel Cunill i Llenas

(Publicat al Diari ARA , 27 de març de 2018) Fa unes setmanes al CCCB se celebrava la tercera edició del Congrés del Tercer Sector Ambiental. Un espai per debatre i compartir tot el que preocupa les entitats ambientalistes del país. I també per actualitzar l’agenda de les polítiques ambientals. Per atzar de les dates, el congrés va compartir escenari amb la visionària i reflexiva exposició Després de la fi del món , produïda per la institució sociocultural del Raval, que explica que ja hem entrat en una nova era geològica, anomenada antropocè. La idea que defineix aquest neologisme deriva de la industrialització, però especialment de la capacitat dels humans de generar canvis comparables als produïts a escala geològica. La vitalitat de qualsevol moviment social es demostra amb l’activisme i amb la seva capacitat d’incidència sociopolítica. Habitualment són aquestes organitzacions ambientals les que innoven en la governança i en les noves polítiques ambientals a emprendre. Sovint

(Publicat al Diari de Sabadell , 27 de març de 2018) Març de 2018 Enfilo aquest darrer article pel diari amb amarga tristor. L’empresonament i l’exili de càrrecs electes del Parlament de Catalunya, que alhora engreixen de nou la llista d’aquells que ja porten mesos privats de llibertat o en terres foranes, és terriblement injust i inhumà. Aquesta confusió volguda entre delicte i suposada il·legalitat alimenta un argumentari proto-jurídic, aquí i allà, que no té altra finalitat que justificar la repressió de les idees d’una part significativa de la ciutadania d’aquest país. El que es va dictar el passat divendres al Tribunal Suprem era l’empresonament de les idees de milers de ciutadans que el 21 de desembre de 2017 vàrem votar. Davant de la dificultat física d’engarjolar les idees, els poders de l’Estat han optat per arrestar ciutadans electes, curosament escollits, amb ànim d’escarni. Tal vegada, el que costa de pair a molta gent de poder és la diversitat i pluralitat d’una soci

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 20 de març de 2018) Logo de la campanya institucional (març, 2018) A les portes de l’entrada de la primavera, i a poc més d’un any de les eleccions municipals, l’equip de govern municipal ha presentat una marca que pretén traçar un relat de ciutat i alhora incrementar l’autoestima de la comunitat que suposadament passa per hores baixes. De ben segur que l’exercici intel·lectual de dissenyar una marca ha estat engrescador i proteic per aquells que han participat tant professionalment com desinteressadament. Tot i que dubto que el problema estructural de la ciutat actual sigui una qüestió de marca. De fet, l’única “marca” que té la ciutat és el seu propi nom. I aquesta és una “marca” coneguda arreu del país i part de l’estranger. Ara bé, posats a ser creatius i provocar un cop d’efecte mediàtic, perquè no substituir la marca Sabadell per Arrahona? L’apologia d’una marca ens pot apropar a un cert ridícul col·lectiu, especialment si estem parl

(Publicat al Diari de Sabadell , 13 de març de 2018) Dades de lectors digitals (2017) S’ha de reconèixer el poder de captivar que tenen els diaris impresos. Asseure’s a una taula de qualsevol cafeteria o bar de la ciutat per endinsar-se en la lectura de la premsa diària és un ritual del tot complaent. També es pot optar per fullejar d’una revolada les planes impreses per assedegar-se ràpidament de l’actualitat. Modalitats diverses per actualitzar el noticiari, sigui local, nacional o internacional. Això va a gust de l’usuari. En aquesta pràctica de la lectura dels diaris de ben segur que hi ha infinitat de pautes. Des del que va directament als esports, el que xafardeja a les necrològiques o bé enfila veloçment la contraportada. És cert que el paper permet aquestes i altres pràctiques que han marcat la cultura de la lectura de l’actualitat. L’aparició dels llibres electrònics aventurava una imminent desaparició de l’edició impresa que sortosament no ha succeït. Segons dades de

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 6 de març de 2018) Les xarxes i els mitjans de comunicació La percepció que tothom està connectat a les xarxes i que només ens informem a través d’elles, potser és un miratge. Arreu del món el 54,4% de la població accedeix a internet amb diferent freqüència. Les dades europees són substancialment superiors en relació amb les mundials, en concret un 80,2%. A Catalunya, en el 84% de les llars, algun dels seus membres té accés a internet. Ara bé, accedir no es tradueix amb convertir-se en usuari habitual. Per exemple, a Europa un 41% de la població utilitza facebook. Si tenim en compte que les dades de referència a escala europea son molt similars a les catalanes, podem considerar que els catalans utilitzem facebook amb la mateixa proporció. Tot plegat ens permet fer-nos una idea de la nostra connectivitat. És cert que la tecnologia de la comunicació té l’elevada capacitat de fascinar-nos. A banda dels primers ordinadors, a finals del vuita