A Josep Rull
(Publicat al Diari de Sabadell, 27 de març de 2018)
Enfilo aquest darrer article pel diari amb amarga tristor. L’empresonament i l’exili de càrrecs electes del Parlament de Catalunya, que alhora engreixen de nou la llista d’aquells que ja porten mesos privats de llibertat o en terres foranes, és terriblement injust i inhumà. Aquesta confusió volguda entre delicte i suposada il·legalitat alimenta un argumentari proto-jurídic, aquí i allà, que no té altra finalitat que justificar la repressió de les idees d’una part significativa de la ciutadania d’aquest país. El que es va dictar el passat divendres al Tribunal Suprem era l’empresonament de les idees de milers de ciutadans que el 21 de desembre de 2017 vàrem votar. Davant de la dificultat física d’engarjolar les idees, els poders de l’Estat han optat per arrestar ciutadans electes, curosament escollits, amb ànim d’escarni.
Tal vegada, el que costa de pair a molta gent de poder és la diversitat i pluralitat d’una societat que anhela dirimir pacíficament les seves divergències a les urnes. Avui és el sobiranisme català qui pateix aquest embat, però demà podrà ser l’accés a les pensions dignes, la privatització dels béns ambientals, la redistribució dels tributs que paguem o la llibertat d’expressió. També és cert que la conjugació del poder economicofinancer de determinades corporacions amb els mecanismes repressius dels estats-nació esdevé letal per a les comunitats que persegueixen entorns més equitatius i solidaris. Malauradament, bona part dels estats d’Europa estan immersos en aquesta dinàmica perversa dels interessos economicofinancers. Ara bé, l’esperança és la ciutadania europea que és capaç de revelar-se davant de l’actual escenari per reconciliar-se amb els valors de la fraternitat i del benestar de l’Europa de la postguerra. La tasca de Proactiva Open Arms és un clar exemple d’allò que ens convé als europeus per reconstruir l’Europa social i ambiental que necessitem.
Des dels anys vuitanta, l’activisme socioambiental m’ha permès conèixer alguns dels que avui estan a l’exili o indegudament retinguts a les presons espanyoles. De tots ells, el conseller Rull és la persona amb qui he departit més hores de discussió o debat, sigui en públic o en privat. La condició de vallesans i la seva de terrassenc (amb vinculacions sabadellenques diverses) ha imprès caràcter a les deliberacions compartides. Malgrat les divergències o coincidències en relació als afers ambientals, d’infraestructures o de territori, sempre ha estat un plaer dirimir posicions i criteris. La darrera vegada que vàrem conversar va ser tot just acabat de sortir d’Estremera i abans de les eleccions del desembre de 2017. Malauradament la discrecionalitat i la maldat dels poders de l’Estat l’han portat de nou a un indret indesitjable per ell i els altres polítics i activistes sobiranistes. Amb ells una part de la nostra identitat també està empresonada. Ara toca apel·lar a la perseverança i el civisme per aconseguir el seu alliberament i exercir la sobirania popular. I manifestar tot el suport i acompanyament a les famílies i amics dels exiliats i empresonats.
Aquest és el darrer article que publico al Diari de Sabadell tal com l’he conegut fins ara. Personalment vull manifestar el meu agraïment als periodistes i professionals que han fet possible que setmana darrera setmana el diari surti puntualment al carrer. I especialment en aquests darrers anys quan les coses no han estat fàcils per tots ells. També donar-vos les gràcies per permetre’m ordenar les meves idees en els prop 260 articles que m’heu publicat des de 1995. Finalment una abraçada als lectors i dir-vos que ha estat un plaer compartir, comentar o discrepar d’alguna de les notes de l’eixida vallesana. Moltes gràcies!
Sabadell, 24 de març de 2018
 |
| Març de 2018 |
Tal vegada, el que costa de pair a molta gent de poder és la diversitat i pluralitat d’una societat que anhela dirimir pacíficament les seves divergències a les urnes. Avui és el sobiranisme català qui pateix aquest embat, però demà podrà ser l’accés a les pensions dignes, la privatització dels béns ambientals, la redistribució dels tributs que paguem o la llibertat d’expressió. També és cert que la conjugació del poder economicofinancer de determinades corporacions amb els mecanismes repressius dels estats-nació esdevé letal per a les comunitats que persegueixen entorns més equitatius i solidaris. Malauradament, bona part dels estats d’Europa estan immersos en aquesta dinàmica perversa dels interessos economicofinancers. Ara bé, l’esperança és la ciutadania europea que és capaç de revelar-se davant de l’actual escenari per reconciliar-se amb els valors de la fraternitat i del benestar de l’Europa de la postguerra. La tasca de Proactiva Open Arms és un clar exemple d’allò que ens convé als europeus per reconstruir l’Europa social i ambiental que necessitem.
Des dels anys vuitanta, l’activisme socioambiental m’ha permès conèixer alguns dels que avui estan a l’exili o indegudament retinguts a les presons espanyoles. De tots ells, el conseller Rull és la persona amb qui he departit més hores de discussió o debat, sigui en públic o en privat. La condició de vallesans i la seva de terrassenc (amb vinculacions sabadellenques diverses) ha imprès caràcter a les deliberacions compartides. Malgrat les divergències o coincidències en relació als afers ambientals, d’infraestructures o de territori, sempre ha estat un plaer dirimir posicions i criteris. La darrera vegada que vàrem conversar va ser tot just acabat de sortir d’Estremera i abans de les eleccions del desembre de 2017. Malauradament la discrecionalitat i la maldat dels poders de l’Estat l’han portat de nou a un indret indesitjable per ell i els altres polítics i activistes sobiranistes. Amb ells una part de la nostra identitat també està empresonada. Ara toca apel·lar a la perseverança i el civisme per aconseguir el seu alliberament i exercir la sobirania popular. I manifestar tot el suport i acompanyament a les famílies i amics dels exiliats i empresonats.
Aquest és el darrer article que publico al Diari de Sabadell tal com l’he conegut fins ara. Personalment vull manifestar el meu agraïment als periodistes i professionals que han fet possible que setmana darrera setmana el diari surti puntualment al carrer. I especialment en aquests darrers anys quan les coses no han estat fàcils per tots ells. També donar-vos les gràcies per permetre’m ordenar les meves idees en els prop 260 articles que m’heu publicat des de 1995. Finalment una abraçada als lectors i dir-vos que ha estat un plaer compartir, comentar o discrepar d’alguna de les notes de l’eixida vallesana. Moltes gràcies!
Sabadell, 24 de març de 2018
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada