Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 1995

Fòrum Terrassenc

Sospito que a mes d'un li deu estranyar aquest suggestiu títol. Fins i tot, algú deu pensar que darrera d'aquest enunciat s'amaga alguna lògia de caràcter profètic de la veïna ciutat. També m'imagino que trepitjo terreny relliscós, i fins i tot, m'atreveixo a insinuar que això de parlar de Terrassa a Sabadell pot ser motiu d'atac de feridura per algú... però vaja deixem els cantonalismes de banda i permeteu-me parlar del Fòrum Terrassenc. Al Fòrum Terrassenc l'acompanya un rellevant i significatiu cognom, el de: "per a la protecció i ordenació del medi natural i del paisatge". Aquest espai de debat està sota l'auspici de deu entitats de Terrassa, i pretén esdevenir un grup de reflexió, opinió i pressió al voltant de la importància dels espais naturals dels entorns de Terrassa. El Fòrum resta obert a totes les entitats i persones sensibilitzades per la problemàtica que comporta la progressiva degradació del medi natural terrassenc. Alhora que p

Verd nadalenc

Ja hem arribat al darrer mes de l'any... i un cop més repetirem, escrupolosament, tots els rituals propis d'aquestes dates ja siguem cristians o laics. Les processons enfilaran Rambla amunt, Passeig avall, Avinguda de Matadepera amunt o Eix Macià avall amb la finalitat d'adorar tot allò que ens exposen i ens inciten a comprar i gaudir durant aquestes festes, ja sabeu que "qui per Nadal res estrena res no val". No pateixin... no pretenc alliçonar a cap dels lectors d'aquestes ratlles de com han de viure el Nadal. Però si que m'atreveixo a donar uns breus consells, o bé tan sols algunes explicacions sobre tot això del consum i de l'engalanament de Nadal (pessebre, arbre de nadal, etc...). Comencem doncs, pels arbres de Nadal. Fa anys es volia fer creure que els arbres de Nadal -els que comprem al mercat de Santa Llúcia- després de l'auspici familiar els podíem retornar a la muntanya. L'extensió d'aquesta creença, força arrelada, permetia a

Un pont de mar blava

Ja s'acosta la gran cita europea per la veïna Barcelona -Conferència Ministerial Euromediterrània-, i per extensió també per la resta del país. Parlar de la Mediterrània o bé dels països o pobles que viuen a la ribera de la Mediterrània no deixa de ser complex, i especialment en un món tan divers. A poques hores de vol podem passar de la guerra dels Balcans a la fràgil pau dels palestins i israelites, de la cruïlla cultural d'Istanbul fins a la turística Tunísia o bé percebre com l'integrisme islàmic s'escampa per Algèria, Egipte i molts altres països de la riba sud. El fet d'auspiciar a les nostres contrades la Conferència Ministerial de la Unió Europea ha promogut, una vegada més, el debat sobre la identitat i la cooperació en aquesta regió del món, que tants i tantes l'han lloada i admirada al llarg del segles. Però la diversitat de cultures i de les condicions sòcio-econòmiques que conviuen en aquesta bioregió fa difícil pensar en polítiques uniformes de co

La ciutat, difusa o compacta?

Parlar de les ciutats no és una tasca senzilla, i menys quan algunes ja porten una pila d'anys d'existència, però sí que fóra interessant -per bé que somerament- assenyalar alguns aspectes sobre llur distribució. Malgrat que al Vallès no tothom viu a les ciutats, sí que la majoria hi fem vida, i és ben cert que aquestes no són res més que el reflex de com vivim i com ens distribuïm pel territori. La ciutat ha esdevingut una organització social i territorial on la població hi desenvolupa quasi totes les seves activitats; però aquests assentaments humans no són tots iguals. Per exemple, a la comarca hi trobem prop de 6.000 hectàrees ocupades per urbanitzacions de segona residència -últimament algunes han passat a ser utilitzades com a primera residència-. Aquest model d'habitatge configura el que s'anomena la ciutat difusa, molt similar a la ciutat americana. Un dels primers paradigmes de ciutat difusa la trobem a La Florida (Santa Perpètua de la Mogoda) on els anys tr

Sortim de l'era nuclear

Sota aquest lema centenars de persones es varen reunir el passat diumenge 22 d'octubre a Vandellòs per tal de reivindicar, una vegada més, el perill de l'ús de l'energia nuclear, i també per a promoure un Pla Energètic, alternatiu al que actualment està vigent. Aquest acte coincideix amb el sisè aniversari de l'accident de la central nuclear de Vandellòs I, el 19 d'octubre de 1989. En aquella ocasió diverses falles de caràcter tècnic de la central i l'estat de les instal.lacions va provocar que el CSN (Consejo de Seguridad Nuclear) informés de la necessitat del seu tancament, i finalment el Govern de l'Estat va ordenar la clausura . Aquesta decisió no va ser presa aïlladament, sinó que centenars d'actes i iniciatives de protestes acompanyaren aquesta decisió com també l'acord unànime del Parlament de Catalunya a favor del tancament de la central de Vandellòs I. El debat sobre l'energia nuclear no és pas novell en el nostre país, tot el contrari

Urbanitzar-ho tot?

Aquesta és d'aquelles preguntes que m'agradaria que algú em respongués amb una certa solvència, especialment aquells que tenen alguna competència amb tot això de l'urbanisme. No és per res especial, sinó perquè tinc curiositat per saber que pensen aquells que decideixen des d'un Ajuntament o des del Govern de Catalunya que aquell camp serà un centre comercial o bé aquella bosquina envoltada d'erms esdevindrà la nova seu d'alguna d'aquestes institucions financeres que tenen tants quartos. M'agradaria pensar que els paràmetres ambientals són una variable de pes al moment de decretar una o altre actuació urbanística que comporta l'ocupació del territori. I ho dic amb la certesa que e aquests moments no és així...llàstima!!. Però si no comencem a tenir-les en compte aviat potser no ens quedarà país o comarca on trobar-hi un bocí de verd (vinga no siguis exagerat!!). En l'actualitat més del 30% de la superfície de la plana del Vallès està urbanitzad

El pla de la Bruguera

Per entendre la polèmica del Pla de la Bruguera potser ens hauríem de remuntar uns quants anys enrere, però no massa, no fos cas que el passat ens fes oblidar el present. Però permeteu-me que faci una mica d'història. Durant les dècades dels seixanta i setanta van proliferar certes actuacions urbanístiques amb l'objectiu d'oferir sòl industrial, com van ser el cas del Pla de la Bruguera i Santiga, per citar un parell d'exemples propers. En aquelles èpoques això del medi ambient i dels residus no era precisament objecte de gaire preocupació. Millor dit, no era causa de gaires sancions administratives o jurídiques. Per això no és d'estranyar que la xarxa i les estacions de sanejament fossin quasi inexistents . En el cas del Pla de la Bruguera ens troben amb un polígon amb dues actuacions urbanístiques distintes i diferenciades en el temps. Una de primerenca, pròpia del passat on el clavegueram desembocava a les rieres i entorns més propers i d'extensió no gaire

El metro del Vallès

Fa alguns anys ja empeltàrem a la ciutat un tros de Diagonal barcelonina a l'altra banda del Parc Catalunya. L'un a canvi de l'altre. Ara la Generalitat ja ens ha batejat els Catalans com el metro del Vallès. En aquesta ocasió s'ha de reconèixer una major sensibilitat de les autoritats d'ara respecte a les de fa 20 anys quan anomenaren a la Universitat del Vallès: Universitat Autònoma de Barcelona. El passat 4 de setembre, després de diverses setmanes de prova, s'obrí de nou l'estació de la UAB. Ara l'actual línia entre Sabadell i Barcelona, modificant l'antic traçat, inclou una nova estació. En el seu dia el nou traçat de la via desvetllà certa preocupació per l'impacte ambiental que podria comportar la seva construcció. L'objectiu del projecte de millora de la connectivitat de la Universitat amb la resta de la línia era encertat; i coherent amb una política de foment i millora del transport col.lectiu, tant necessària i alhora desatesa per

Pans & Deixalles

No us penseu que és una nova cadena de "Fast food" ni un nou cicle de música clàssica, ni una nova especialitat culinària que hàgim importat de terres foranes, ni un nou eslògan publicitari. Tan sols és la situació que alguns ciutadans ens vàrem trobar fa pocs dies en un conegut establiment de la Rambla. Com ja és costum per aquestes dates, som molts els que aprofitem la vesprada per passejar per la ciutat i més quan el clima és generós i gaudim d'un agost poc calorós i força plujós (malgrat que les precipitacions no siguin generalitzades). Habitualment s'aprofita la tarda per entaular-se, prendre un gelat o qualsevol refresc en algunes de les moltes terrasses de la Rambla. Fins i tot allargues la tarda tot fent un mos i acabes el dia en algun dels cinemes de la ciutat per veure alguna de les "novetats estiuenques". Doncs bé amb l'esperit de fer un dia complet i aprofitant la diversitat de locals de la ciutat, l'altre diumenge vaig decidir provar

De Mururoa a Bòsnia

Fa dies els fets que tenen per escenari ambdós territoris ocupen les portades de molts diaris i també les capçaleres dels informatius àudio-visuals d'arreu del món. Tot i així la tragèdia de Bòsnia no és novella en aquest rol ja que la situació dels Balcans per desgràcia fa temps que és notícia. La decisió de reprendre les proves nuclears en el Pacífic sud respon a l'interès per part del Govern de França de manifestar el seu lideratge atòmic en el vell continent i especialment atès el nou mapa político-econòmic del món. On aquells que eren "potències" avui en prou feines saben qui són i on van. També cal afegir les pressió del "lobby" nuclear francès, per cert una indústria molt important en un país on la producció neta d'energia elèctrica quasi un 70% té origen nuclear. L'inici de noves proves amb finalitats armamentistes implicaria una reactivació de la indústria nuclear (parlem de molts milions de diners). Segurament aquests fets com d'altres