Manel Cunill i Llenas

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 31 d'octubre de 2017) És obvi que el país està més que remogut. Cada setmana que passa, l’actualitat ens inunda de notícies de tota mena, però les relacionades amb el procés impacten amb certa contundència, ja sigui per un nou embat de l’Estat, una decisió del Parlament o un acord del Govern català. També és cert que la dimensió de les decisions i llurs conseqüències ens empenyen a un tobogan d’emocions que d’alguna manera ens reformaten massa sovint l’estat d’ànim fins a assolir un nou equilibri. Són les coses de viure moments històrics. La virtut del procés català és que no té precedents en cap altre indret d’Europa, i per aquest motiu qualsevol comparació amb altres casos esdevé desencertada. Lògicament es pot aprendre d’altres processos d’emancipació nacional succeïts en les darreres dècades, però el que avui passa a Catalunya és del tot inèdit. Aquesta realitat divergent amb d’altres fa molt difícil poder aventurar que passarà, i espe

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 24 d'octubre de 2017) La natura ens ensenya que les espècies biòtiques, així com el seu entorn abiòtic, conviuen amb un cert equilibri dinàmic, a vegades alterat per certes pertorbacions. I gràcies a aquests fenòmens fa que les coses evolucionin fins a arribar a un nou equilibri. Val a dir que quan ens situem en un entorn social, les coses no són tan diferents. Aquesta mena de pertorbacions “naturals” les provoquen les persones, habitualment associades i agrupades en entitats. De fet, és el que estem vivint intensament aquests dies d’ençà del referèndum de l’1 d’octubre. Tot i les detencions arbitràries d’en Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, l’onada de canvi demostra que és imparable. Massa energia cinètica i potencial per aturar-la amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola. Tot i l’actitud reaccionària i repressiva del Govern espanyol, amb el suport incondicional i galdós dels Socialistes i Ciutadans, es fa difícil imaginar

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 17 d'octubre de 2017) Aquests dies d’atzucacs és fàcil recórrer a certs paral·lelismes, ja siguin els fets d’octubre de 1934 o els convulsos anys setanta, tot just desprès de la mort del cabdill espanyol al llit, per aventurar la incertesa dels pròxims dies o setmanes. El tòpic apel·la que la història es repeteix, però la “carpeta catalana” fa centúries que existeix. Els esdeveniments històrics no sempre han estat els mateixos i, encara menys, els protagonistes i llur context sociopolític. Aquesta dimensió en el temps i la realitat social del país fa que l'esdevenir sigui del tot incert. Girona (octubre, 2017) Per aquells que enguany ens hem incorporat a la versió 5.0 de la vida, és palès que la presència i l’actuació d’aquests dies de la Policia Nacional o la Guàrdia Civil als carrers de les ciutats i viles del país ens han obert les finestres de la memòria. A mitjans dels anys setanta, molts encara recordaran els autobusos i “la

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 10 d'octubre de 2017) Sant Julià de Ramis, diumenge 1 d'octubre de 2017 Per a molts aquesta ha estat una setmana arrítmica i dificultosa per recuperar la normalitat quotidiana. Un dia sí i l'altre també, els canvis de l’estat d’ànim estaven a l’ordre del dia. És evident que l’exercici de la força per part de l’Estat espanyol a les portes dels col·legis electorals ens ha afligit, a tots plegats; un dol que portarem amb nosaltres durant molt de temps. Hi ha coses que ens marquen per tota la vida i aquesta és la conseqüència quan esdevens víctima de la violència. Aprendrem a conviure-hi, però rarament oblidarem. En el context d’una societat democràtica és inacceptable pensar que les coses es resolen per la força de les porres o de les armes. I en aquest debat sobre la violència no és admissible mantenir posicions equidistants. Per això, la ciutadania, i especialment les organitzacions polítiques, han de reivindicar la pau i llurs v

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 3 d'octubre de 2017) Aquest mes de setembre no ha estat gaire ordinari. L’embat del govern de l’Estat en contra dels drets civils i humans ha estat de traca i mocador. De ben segur que ja tindrem temps per disseccionar i valorar el què ha passat aquest diumenge i què ens depararà tot plegat. Ara bé, l’element clau de l’actual procés i de les mobilitzacions d’aquests temps ha estat el protagonisme de milers i milers de dones i homes. Sense la implicació i el compromís de les persones les societats no avancen. I no parlarem de persones anònimes sinó de centenars de milers de ciutadans que conviuen en aquest país i que tenen nom i cognom. Personalment potser no ens coneixem tots, però com s’explica sovint, si amb la intermediació de sis coneixences pots arribar a conèixer el president dels EUA, potser amb menys, ens coneixeríem tots plegats. Una evidència que les relacions que es teixeixen entre les persones a través de multitud d’afers quotid