Manel Cunill i Llenas

(Article publicat al Diari de Sabadell , dimarts 26 de gener de 2016) La B-30 vallesana és el que anomenem de forma col·loquial el tronc d’autopistes que van des de Parets fins al Papiol creuant la plana del Vallès. En el seu moment també se la va batejar com el carrer Major de Catalunya. Alguns agosarats la situaven en un àmbit de carrer central d’una megaregió europea. De fet, el que realment és la B-30 són els laterals de l’antiga AP-7 de peatge que anaven des de Bellaterra fins a Rubí i viceversa, per bé que la nomenclatura forma part de la idea del tercer cinturó de Barcelona. El somni megalòman de la gran metròpoli barcelonina amb un nucli capital i una perifèria suburbi al seu servei. Pocs anys després d’inaugurar-se el 1992 les rondes de Barcelona el govern municipal del cap i casal va prohibir-hi la circulació dels camions de cert tonatge i, més tard, va limitar-hi la velocitat de circulació. Tot plegat, amb l’objectiu de reduir l’accidentalitat i garantir la fluïdesa del tr

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 19 de gener de 2016) Coll de Pal (El Berguedà) Després de mesos de parlamentar, finalment el nou Govern de transició ja comença a caminar. En l’àmbit ambiental les coses semblen que no van per bon camí i un fet clar és l'absència d’un Departament de Medi Ambient. La decisió del primer Govern Mas d’incorporar el departament de Medi Ambient dins de Política Territorial ha estat letal. En una primera etapa, liderada pel Conseller Recoder, semblava que la cohabitació i complementarietat de les polítiques ambientals i territorials era possible. La trajectòria i el tarannà del nou Conseller ho avalaven. Tot i així, la pressió dels sectors d’Unió Democràtica i certes complicitats dels sindicats agraris varen paralitzar la possibilitat de reagrupar les competències del medi natural al nou Departament de Territori i Sostenibilitat (TES). Més tard, projectes com Eurovegas o Barcelona World evidenciaven que les polítiques ambientals eren poc su

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 12 de gener de 2016) Decididament hi ha llibres que t’atrapen des de les primeres lletres, independentment del nombre de pàgines que t’esperen fins a acabar-lo. En els primers compassos ja s’albira que el relat que t’acompanyarà al llarg d’unes setmanes et farà robar temps a altres menesters ociosos. Evidència que t’ha enganxat. Un d’aquests llibres és “Eugeni Xammar. Seixanta anys d’anar pel món. Converses amb Josep Badia i Moret” publicat per Quaderns Crema. Aquesta transcripció acurada de la vida del periodista i traductor vallesà nat a l’Ametlla del Vallès, a càrrec d’en Josep Badia i Moret, és una joia per gaudir. Un relat que s’inicia quan Eugeni Xammar retorna a Catalunya procedent de París per quedar-se definitivament al Vallès als 85 anys, a les portes de la primavera del 1971. Provisionalment, s’instal·la a l’Hospital de Granollers per recuperar-se d’una fractura del coll de fèmur. Aquesta perllongada estada clínica és aprofitada

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 11 de gener del 2015) És evident que el preu d’un bé no té res a veure amb el seu valor. Tot i així, fa centúries que posem preu a molts béns i serveis dels nostres ecosistemes per tal d’atribuir-li monetariament un valor. Això ens ha portat a pensar que preu i valor és el mateix. Determinats béns dels nostres ecosistemes, com és el cas de l’aigua, es pensa que el seu valor correspon al que paguem a la factura. Segurament el seu valor és inquantificable econòmicament. Tothom sap que l’accés i ús de l’aigua és un dret universal i bàsic per la vida de molts organismes vius, entre ells les persones. Amb tot, sempre és interessant conèixer quin preu atorguem a l’aigua que s’utilitza a les llars. A través de l’Agència Catalana de l’Aigua i les noves eines d’informació com ara l’ InstaMaps de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya podem conèixer el preu de l’aigua dels municipis de més de 5.000 habitants el 2015. El preu es dóna per euros