Manel Cunill i Llenas

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 27 de desembre de 2017) Nord enllà de l’epicentre de la Plaça de Sant Roc, i a les portes d’abandonar el municipi-frontera, és on es visualitza el potencial de l’espai amb més futur de la ciutat. La reivindicació d’un Parc del Nord digne i sense passius ambientals o bé el projecte de la Plataforma Sant Julià ho posen de manifest. Val a dir que l’existència d’una comunitat que reivindica els seus parcs urbans i els seus espais naturals és sinònim de vigor i de visió ambiental per gaudir de més benestar. I és que una ciutat sense natura a prop per gaudir dels seus serveis i respectar-la té un futur magre. Malauradament al llarg de les darreres dècades s’ha fiat tot als beneficis que prometien els deixebles de les ordres del formigó. Fins i tot, s’ha arribat al punt d’instaurar la cultura d’un dèficit innat d’infraestructures. No fa gaires anys, els apòstols de la cultura del no a la natura varen inocular a la societat que qualsevol projecte era

(Article publicat al Diari de Sabadell , dimarts 20 de desembre de 2016) Aquests dies es confirmava la proposta del nomenament de Scott Pruitt com a cap de l'Agència per a la Protecció del Medi Ambient dels EUA. Aquest fiscal de l'estat d'Oklahoma és un apòstol i activista de les teories negacionistes del canvi climàtic. Especialment ha destacat per pledejar als tribunals totes les mesures emanades de l'administració d'Obama en la lluita contra el canvi climàtic. Més concretament contra la Llei d'aire net (Clean Air Act). En aquest context polític, tampoc té pèrdua la famosa piulada d'en Donald Trump on deia que el concepte d'escalfament global va ser creat pels xinesos amb l'objectiu que els productes de fabricació americana no fossin competitius. Déu n'hi do pel què donen les teories conspiradores! Per sort, una de les virtuts dels EUA és l'existència d'una elevada diversitat de personatges i organitzacions que conviuen en l'esfer

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 13 de desembre de 2016) Sabadell-Estació (octubre, 2016) Això és el que esbufegaven els trens de vapor per recórrer centenars i centenars de quilòmetres per portar les persones i les mercaderies d'un lloc a un altre del país fa pocs segles. Bona part del fum era vapor d'aigua i també una pila de partícules i elements químics resultants de la combustió. Per cert, no gaire saludables. Ara bé, també la paraula fum s'utilitza per fermar l'expressió "vendre fum". Una eloqüent dita que significa que res d'allò que s'enuncia és sòlid o existent. Potser això és el que està passant des de fa anys amb el projecte de perllongament del soterrament del tren fins a Can Feu. Fa pocs dies la Plataforma Soterrament FGC Ara! manifestava , a través dels mitjans de comunicació, la manca de claredat i resposta de les autoritats. I més concretament del Conseller d'Economia, Oriol Junqueras i l'actual alcalde de Saba

(Article publicat al Diari de Sabadell , dimarts 6 de desembre de 2016) Aquella dita tan nostrada que alerta que "els arbres no et deixin veure el bosc" podria tenir la seva versió local a l'estil que "el terme municipal no et deixi veure la ciutat". Aquest efecte psicològic, i potser sociològic, que la ciutat acaba a la ratlla que delimita les fites del terme municipal ens empobreix com a comunitat. Segurament és una conseqüència lògica de la ciutat fabril dels segles XIX i XX on bona part de les relacions més quotidianes s'inscrivien dins del terme. Això també esperonava la rivalitat entre ciutats i pobles que alhora els cohesionava internament. Malauradament aquesta cultura s'ha transmès al llarg del temps amb versions, a vegades poc afortunades, del que s'ha anomenat el terrassenquisme o el sabadellenquisme. El sentiment i la voluntat de formar part d'una comunitat és un valor intrínsec de qualsevol persona. I, de fet, tenim necessitat de