Manel Cunill i Llenas

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 27 de juny de 2017) Disposa la ciutat de suficient talent, ganes i empenta per reformular-se? És possible un moviment social i cultural -divers, transversal i local- capaç d'afrontar nous reptes i generar un nou projecte al servei de la comunitat? Aquesta pregunta només pot admetre una resposta binària, però de ben segur acompanyada d'una tirallonga d'arguments i matisos. I precisament en aquest farcit és on rau les bases del nou paradigma que requereix una societat per superar la decadència actual. Una tasca que obliga compromís i generositat de la ciutadania que se senti interpel·lada en aquest desideràtum. Ara bé, aquest exercici sociopolític comunitari depèn de la voluntat i la ventura, dues variables poc fàcils de conjugar. Avui, la ciutat va més enllà d'una visió sectorial de la seva realitat cultural, física, econòmica i social. La comunitat s'ha d'entendre com el conjunt de les relacions entre tots aquests àmbi

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 20 de juny de 2017) A l’inici d’aquesta legislatura el Govern, en compareixença al Parlament de Catalunya, es proposava tirar endavant diverses iniciatives en l’àmbit de les polítiques ambientals i de territori. Un programa ambiciós, però especialment necessari en matèria de conservació de la biodiversitat així com de la protecció dels espais agraris. L’anterior legislatura el Govern ja havia entrat al Parlament un projecte de Llei del sòl d’ús agrari. Un projecte legislatiu la meitat del qual reordenava aspectes relacionats amb els regadius que res té a veure amb la gestió dels espais agraris. Coses de les males praxis legislatives: aprofitar la tramitació d’una llei per afegir altres temes d’interès del Departament promotor. Una tècnica legal, però que el seu abús desvirtua els continguts de la llei que es tramita en el seu moment. Ara sembla que ben aviat el Departament dels afers del camp tramitarà de nou una Llei d’espais agraris amb l’

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 13 de juny de 2017) La decadència del lideratge polític de la ciutat s’inicia en el darrer mandat de l’alcalde Antoni Farrés. Un fi d’etapa que s’inscriu en el context d’una ciutat que cerca un nou paradigma de desenvolupament i benestar a partir de l’economia dels serveis, amb l’Eix Macià com emblema. Coincideix en el temps amb les conseqüències socioeconòmiques de la desindustrialització que assenyala l’inici de l’era postindustrial. Tot i aquest escenari, i com passa amb molts d’aquests processos de canvi, la inèrcia permet allargar el miratge que les coses encara van prou bé. Malgrat tot, es palpava l’impacte d’aquest nou canvi d’escenari socioeconòmic. Tal vegada era notori que el projecte del 1979 arribava a la darrera estació. Es deixava enrere una època proteica on s’havia recuperat i capgirat la ciutat. A finals dels noranta, el cèlebre mot emprat diverses vegades per l’alcalde Farrés de sentir-se “desubicat” resumia no només un estat

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 6 de juny de 2017) Ja fa dies, potser masses, que el possible enrenou pel relleu de l’actual titular de l’alcaldia de la ciutat ja ha transcendit més enllà dels cenacles polítics. Això fa pensar que portes endins ja deuen acumular desenes o centenars d’hores dedicades a debatre un afer poc rellevant per la ciutat, però importantíssim pels afectats. Coses de la politiqueria. En ambients més o menys polititzats aquesta mena de notícies sempre comporten que algú t’interpel·li en relació amb el “què passa amb els d’ERC de Sabadell que no volen cedir l’alcaldia?” Habitualment la conversa es conclou amb alguna frase enginyosa relacionada amb l’època d’en Bustos. La distància afina la lucidesa. Des de fa temps existeix un acord de rotar el càrrec d’alcalde entre les quatre forces polítiques que actualment tenen la responsabilitat de governar, i també liderar, la ciutat. La primera etapa finalitzarà aquest mes de juny, on ha estat ERC la responsable d