Manel Cunill i Llenas

Sota aquest lema centenars de persones es varen reunir el passat diumenge 22 d'octubre a Vandellòs per tal de reivindicar, una vegada més, el perill de l'ús de l'energia nuclear, i també per a promoure un Pla Energètic, alternatiu al que actualment està vigent. Aquest acte coincideix amb el sisè aniversari de l'accident de la central nuclear de Vandellòs I, el 19 d'octubre de 1989. En aquella ocasió diverses falles de caràcter tècnic de la central i l'estat de les instal.lacions va provocar que el CSN (Consejo de Seguridad Nuclear) informés de la necessitat del seu tancament, i finalment el Govern de l'Estat va ordenar la clausura . Aquesta decisió no va ser presa aïlladament, sinó que centenars d'actes i iniciatives de protestes acompanyaren aquesta decisió com també l'acord unànime del Parlament de Catalunya a favor del tancament de la central de Vandellòs I. El debat sobre l'energia nuclear no és pas novell en el nostre país, tot el contrari.

Aquesta és d'aquelles preguntes que m'agradaria que algú em respongués amb una certa solvència, especialment aquells que tenen alguna competència amb tot això de l'urbanisme. No és per res especial, sinó perquè tinc curiositat per saber que pensen aquells que decideixen des d'un Ajuntament o des del Govern de Catalunya que aquell camp serà un centre comercial o bé aquella bosquina envoltada d'erms esdevindrà la nova seu d'alguna d'aquestes institucions financeres que tenen tants quartos. M'agradaria pensar que els paràmetres ambientals són una variable de pes al moment de decretar una o altre actuació urbanística que comporta l'ocupació del territori. I ho dic amb la certesa que e aquests moments no és així...llàstima!!. Però si no comencem a tenir-les en compte aviat potser no ens quedarà país o comarca on trobar-hi un bocí de verd (vinga no siguis exagerat!!). En l'actualitat més del 30% de la superfície de la plana del Vallès està urbanitzada,