Urbanitzar-ho tot?
Aquesta és d'aquelles preguntes que m'agradaria que algú em respongués amb una certa solvència, especialment aquells que tenen alguna competència amb tot això de l'urbanisme. No és per res especial, sinó perquè tinc curiositat per saber que pensen aquells que decideixen des d'un Ajuntament o des del Govern de Catalunya que aquell camp serà un centre comercial o bé aquella bosquina envoltada d'erms esdevindrà la nova seu d'alguna d'aquestes institucions financeres que tenen tants quartos.
M'agradaria pensar que els paràmetres ambientals són una variable de pes al moment de decretar una o altre actuació urbanística que comporta l'ocupació del territori. I ho dic amb la certesa que e aquests moments no és així...llàstima!!. Però si no comencem a tenir-les en compte aviat potser no ens quedarà país o comarca on trobar-hi un bocí de verd (vinga no siguis exagerat!!).
En l'actualitat més del 30% de la superfície de la plana del Vallès està urbanitzada, això equival aproximadament unes 19.000 hectàrees. Aquesta xifra es pot veure considerablement ampliada en la mesura en què s'ocupin les àrees qualificades com a urbanitzables pels plans d'ordenació urbanística dels diferents municipis. Segons la Generalitat el sòl urbanitzable al Vallès Occidental és de l'ordre de 10.000 hectàrees i en el Vallès Oriental de quasi 5.000 hectàrees més. Imagineu-vos l'impacte i la pèrdua d'espais naturals a la plana que representaria si urbanitzéssim tot allò que està previst.
Quan un municipi decideix urbanitzar part del seu territori normalment té en compte algunes qüestions de caràcter polític-econòmic. Primer que l'espai no sigui d'un pendent superior al 20% (atesa la dificultat i el cost d'urbanitzar aquests espais), que estiguin en zones ben comunicades i prop de la trama urbana, que qui s'instal.li sigui algú popular o important (millor tenir plata que ferralla!!).
Si t'adones que el teu municipi pretenen exhaurir algun dels darrers espais naturals de la plana del Vallès, de que fragmentaran encara més el territori, que hipotecaran les connexions biològiques entre la serralada litoral amb la prelitoral, i que tot això ho fan amb l'únic criteri de pensar que jo poso els carrers i després que els omplin... malament !!.
Si t'atreveixes a qüestionar-ho et poden passar dues coses que t'acusin de bruixot i llavors el teu parer de poc servirà o bé que t'escoltin. No dubteu que la millor opció és la segona, ja que la primera és força desagradable i inclús patètica.
També existeix una tercera opció que seria un hibrid entre les dues i consisteix, per part de l'administració competent, en formular afirmacions estridents de certa credibilitat aparent però de poca solvència. Un exemple és allò de que pel preu d'un t'emportes 20. L'oferta consisteix en dir-te que ocuparan els únics espais planers que els hi queden però deixaran la serralada deslliurada de la urbanització. Els més agosarats fins i tot calculen l'equivalència i llavors "l'ofertón" és insuperable.
El territori no és homogeni i menys en les seves funcions ecològiques com tampoc ho són en les econòmiques. Per tant pretendre justificar l'ocupació de la plana del Vallès perquè encara ens queda molta serralada és una bestiesa. Qui cregui que el territori es fa i es desfà que pari atenció en aquells processos de caràcter irreversibles. Jo encara no he vist transformar un polígon industrial o d'habitatges en camp de vinyes. Ara bé, si que un camp de vinyes es pot transformar amb un de cereals i aquest alhora amb un bosc i així successivament.
Probablement l'opció més raonable és assumir que l'actual planejament urbanístic vigent li cal una revisió de caràcter general per tal de protegir determinats espais de la plana. I potser aquesta revisió cal fer-la en el marc d'una llei o decret sectorial que pugui garantir cert grau de protecció i defensa d'aquests espais.
Ara bé, sempre podem acabar d'empastifar tot el que ens queda a la plana i llavors ta sols romandrà el record del passat pe consolar-nos en el futur. Però aquesta és una opció de resignació, i això no pot ser. S'ha de difondre i transmetre que de comarca només hi ha una i que el territori no és il·limitat, i per tant no podem permetre que ocupem la majoria dels espais lliures de la plana d'important rellevància ecològica.
No defalliu en la tasca de conscienciar als qui prenen decisions en aquests àmbits, i penseu que aquesta no només és feina dels ecologistes. El futur dels espais naturals de la plana depèn de tots nosaltres.
Sabadell, 10 d'octubre de 1995 (publicat al Diari de Sabadell)
M'agradaria pensar que els paràmetres ambientals són una variable de pes al moment de decretar una o altre actuació urbanística que comporta l'ocupació del territori. I ho dic amb la certesa que e aquests moments no és així...llàstima!!. Però si no comencem a tenir-les en compte aviat potser no ens quedarà país o comarca on trobar-hi un bocí de verd (vinga no siguis exagerat!!).
En l'actualitat més del 30% de la superfície de la plana del Vallès està urbanitzada, això equival aproximadament unes 19.000 hectàrees. Aquesta xifra es pot veure considerablement ampliada en la mesura en què s'ocupin les àrees qualificades com a urbanitzables pels plans d'ordenació urbanística dels diferents municipis. Segons la Generalitat el sòl urbanitzable al Vallès Occidental és de l'ordre de 10.000 hectàrees i en el Vallès Oriental de quasi 5.000 hectàrees més. Imagineu-vos l'impacte i la pèrdua d'espais naturals a la plana que representaria si urbanitzéssim tot allò que està previst.
Quan un municipi decideix urbanitzar part del seu territori normalment té en compte algunes qüestions de caràcter polític-econòmic. Primer que l'espai no sigui d'un pendent superior al 20% (atesa la dificultat i el cost d'urbanitzar aquests espais), que estiguin en zones ben comunicades i prop de la trama urbana, que qui s'instal.li sigui algú popular o important (millor tenir plata que ferralla!!).
Si t'adones que el teu municipi pretenen exhaurir algun dels darrers espais naturals de la plana del Vallès, de que fragmentaran encara més el territori, que hipotecaran les connexions biològiques entre la serralada litoral amb la prelitoral, i que tot això ho fan amb l'únic criteri de pensar que jo poso els carrers i després que els omplin... malament !!.
Si t'atreveixes a qüestionar-ho et poden passar dues coses que t'acusin de bruixot i llavors el teu parer de poc servirà o bé que t'escoltin. No dubteu que la millor opció és la segona, ja que la primera és força desagradable i inclús patètica.
També existeix una tercera opció que seria un hibrid entre les dues i consisteix, per part de l'administració competent, en formular afirmacions estridents de certa credibilitat aparent però de poca solvència. Un exemple és allò de que pel preu d'un t'emportes 20. L'oferta consisteix en dir-te que ocuparan els únics espais planers que els hi queden però deixaran la serralada deslliurada de la urbanització. Els més agosarats fins i tot calculen l'equivalència i llavors "l'ofertón" és insuperable.
El territori no és homogeni i menys en les seves funcions ecològiques com tampoc ho són en les econòmiques. Per tant pretendre justificar l'ocupació de la plana del Vallès perquè encara ens queda molta serralada és una bestiesa. Qui cregui que el territori es fa i es desfà que pari atenció en aquells processos de caràcter irreversibles. Jo encara no he vist transformar un polígon industrial o d'habitatges en camp de vinyes. Ara bé, si que un camp de vinyes es pot transformar amb un de cereals i aquest alhora amb un bosc i així successivament.
Probablement l'opció més raonable és assumir que l'actual planejament urbanístic vigent li cal una revisió de caràcter general per tal de protegir determinats espais de la plana. I potser aquesta revisió cal fer-la en el marc d'una llei o decret sectorial que pugui garantir cert grau de protecció i defensa d'aquests espais.
Ara bé, sempre podem acabar d'empastifar tot el que ens queda a la plana i llavors ta sols romandrà el record del passat pe consolar-nos en el futur. Però aquesta és una opció de resignació, i això no pot ser. S'ha de difondre i transmetre que de comarca només hi ha una i que el territori no és il·limitat, i per tant no podem permetre que ocupem la majoria dels espais lliures de la plana d'important rellevància ecològica.
No defalliu en la tasca de conscienciar als qui prenen decisions en aquests àmbits, i penseu que aquesta no només és feina dels ecologistes. El futur dels espais naturals de la plana depèn de tots nosaltres.
Sabadell, 10 d'octubre de 1995 (publicat al Diari de Sabadell)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada