Manel Cunill i Llenas

En aquest país cada dia passen coses més interessants: quan no és un crim passional el que omple les planes dels diaris, ho són polèmiques pròpies dels serials -de poca volada però de reconeguda "llargada"- sigui el cava el protagonista, bé ho sigui l'aigua. I precisament en aquest darrer cas, el de l'aigua, és en el que m'agradaria endinsar-me en les ratlles d'aquesta setmana. L'aigua, que és bàsica pel desenvolupament de la vida en la terra, ha estat motiu de conflictes i rivalitats entre comunitats, sovint motivades per veure qui ostentava la propietat i el domini d'aquest be natural. Aquest fet ha comportat al llarg de la història l'existència d'un complex sistema de base jurídica, que ha intentat reglar un conjunt de concessions i drets, que es remunten anys enrere i a conflictes pretèrits. En aquest sentit, l'existència de les influents comunitats de regants és un exemple, potser no gaire proper a les nostres contrades, però no pas es

Foteu canya al Ripoll que aquí no passa ni passarà res. Aquesta estrident frase és la primera que em va venir al cap després de llegir la premsa, ara farà uns dies, de camí cap a terres més feréstegues i llunyanes. Suposo que més d'un també s'afegiria a aquesta i altres afirmacions, més o menys ben sonants, per definir l'estat d'ànim que et generen determinades decisions judicials. També m'imagino que opinar sobre una sentència, sigui del tipus que sigui, et predisposa a ser caut i ponderat no fos cas que d'aquí quatre dies t'empaperen perquè has dit o has insinuat vés a saber què. Però vaja, espero que els comentaris i afirmacions que pugui fer al llarg de l'article siguin considerats com l'opinió d'algú que encara s'emprenya davant de determinades actuacions i decisions. La darrera, com també la primera, sentència del jutge José Maria Merlos, per la qual absol a algunes empreses de ser condemnades per abocar residus als rius Besòs i Ripoll,