Manel Cunill i Llenas

(publicat al Diari de Sabadell)  L'acte de privatitzar, associat sempre a la dreta tradicional o bé a l'actual dreta moderna i neoliberal, sembla ser que també aconsegueix l'adhesió incondicional d'una certa esquerra progressista que no sap on va i difícilment recorda d'on prové. Ja ho diuen: qui no s'adapta als nous temps no sobreviu! Però entre sobreviure i viure amb dignitat potser en fan un gra massa. Després de pregonar a tort i a dret que l'esquerra progressista necessita renovar-se, rejovenir-se, en definitiva connectar de nou amb la societat amb les noves sensibilitats socials, sembla ser que és reticent a recolzar les iniciatives a favor de garantir l'ús i gaudi del medi ambient per a tothom. Com molts dels lectors del Diari ja sabeu, recentment ha estat notícia el projecte de construir un megacamp de golf a l'espai natural de Torrebonica i Can Bonvilà. Aquest espai situat entre Terrassa, Sabadell, Matadepera i Castellar del Vallès

(publicat al Diari de Sabadell) El motiu pel qual s'apel·la a que un servei o un bé com les carreteres, l'aigua, la sanitat, l'ensenyament, els aeroports, els ports, l'electricitat o la natura es privatitzin es deu al que s'ha anomenat la mala gestió de l'administració pública, la necessitat d'oferir un servei de qualitat, la reducció del dèficit públic, o bé a la competitivitat i globalització de l'economia. Tanmateix, quan la privatització implica la renúncia de la titularitat i control de determinats serveis i béns deixant-ho en mans només dels particulars, és un fracàs col.lectiu. Tot i així, la perversitat de la privatització no ho és tant pel fet d'assolir una eficàcia i qualitat d'uns serveis, sinó per la renúncia social, política i econòmica que implica la titularitat i control de determinats béns i serveis en mans d'uns particulars. Però si anem per parts, permeteu-me de comentar algunes coses sobre aquesta fal·lera privatitz