Privatitzar l'ús de les autopistes

(publicat al Diari de Sabadell)

El motiu pel qual s'apel·la a que un servei o un bé com les carreteres, l'aigua, la sanitat, l'ensenyament, els aeroports, els ports, l'electricitat o la natura es privatitzin es deu al que s'ha anomenat la mala gestió de l'administració pública, la necessitat d'oferir un servei de qualitat, la reducció del dèficit públic, o bé a la competitivitat i globalització de l'economia. Tanmateix, quan la privatització implica la renúncia de la titularitat i control de determinats serveis i béns deixant-ho en mans només dels particulars, és un fracàs col.lectiu. Tot i així, la perversitat de la privatització no ho és tant pel fet d'assolir una eficàcia i qualitat d'uns serveis, sinó per la renúncia social, política i econòmica que implica la titularitat i control de determinats béns i serveis en mans d'uns particulars.

Però si anem per parts, permeteu-me de comentar algunes coses sobre aquesta fal·lera privatitzadora. I per fer-ho exposaré un exemple de certa actualitat com són les rebaixes dels peatges.

Les autopistes de peatge són de titularitat pública, però la seva construcció i explotació està subjecta a una concessió feta per l'administració pública. El que a priori no seria pervers, que seria la concurrència de la iniciativa privada per a la construcció d'una autopista d'ús públic, sovint acaba sent una cessió de sobirania política i econòmica a uns particulars impossible de recuperar. Si no, fixeu-vos com cap de les mesures exposades recentment afecta als interessos de les concessionàries i sí als col.lectius. Totes les rebaixes proposades recentment són a costa de renunciar als ingressos dels impostos de l'IVA i més endavant  de l'impost de societats que aquestes concessionàries han de pagar a l'Estat. I ens podríem preguntar...Per què les rebaixes dels peatges no es fan en base a reduir els beneficis de la concessionària? És just que un privat que explota un bé públic s'enriqueixi il·limitadament i això no reverteix sobre la col·lectivitat?

Ja sabem que una de les conseqüències de les recents mogudes contràries als peatges ha estat la baixada de la cotització a la borsa i la pèrdua de confiança dels inversors internacionals amb aquestes companyies concessionàries. Potser aquesta és l'explicació dels recents acords de rebaixa de peatges que de cap manera afectaran als beneficis de l'empresa, i sí els ingressos de l'Estat. En el nostre cas, no cal dir que l'eliminació dels peatges de l'A-7, E-9 i A-17 continuen sent una prioritat. Però el que no m'acabo d'explicar és la complicitat de l'esquerra progressista  amb el govern conservador de la Generalitat a l'hora renunciar a garantir l'ús públic i generalitzat de la xarxa de carreteres i autopistes.

I per què insisteixo en aquest punt? Doncs perquè aquestes empreses també han condicionat les millores i optimització de la resta de xarxa viària que travessa la comarca del Vallès. Per citar alguns exemples propers, no deixa de ser sorprenent que els dos sistemes de semàfors situats a la B-30 encara romanguin, estoicament, i encara són pocs els que denuncien públicament i contundentment perquè no s'eliminen. És notori i públic, però poc difós, el desacord de la concessionària de l'autopista A-7 a que l'Estat executi aquestes modestes obres de millora de la xarxa de carreteres del Vallès. Un altre exemple recent el tenim en la manca de connexió de l'A-7 amb la nova autovia del Baix Llobregat. En aquesta ocasió, el desacord de la concessionària del peatge de Martorell també ha estat el motiu pel qual s'ha ajornat, no se sap fins quan, la connexió entre aquestes dues autopistes que fins i tot es creuen físicament.

Per tant, no trobo sensat, ni tampoc estic d'acord que des l'esquerra progressista es proposi compensar a aquestes empreses amb concessions d'altres serveis públics, com el cas de l'aparcament de l'aeroport, a canvi d'alliberar el peatge de l'autopista A-7 al seu pas pel Vallès. Sincerament crec que la solució passa per no prolongar, en el temps, cap d'aquestes concessions, negociar l'extinció de la concessió en base a liquidar els beneficis que obtindrien i executar aquelles millores a la xarxa de carreteres de titularitat i gestió pública per fer-les més eficients i menys contaminants. Òbviament, amb el benentès que no existissin altres solucions de caràcter jurídic que ens permetessin eliminar els peatges sense compensar a les concessionàries.

Segurament que tot això dels peatges és un exemple prou il·lustratiu de com una empresa privada condiciona i es beneficia, amb escreix, del patrimoni de tots, i com la iniciativa pública, impotent, no pot fer front satisfactòriament al que seria desitjable per tots plegats. I, és clar, com que els de les concessionàries no es presenten a la reelecció cada quatre anys... jo no se a qui votar!