Manel Cunill i Llenas

(publicat al Diari de Sabadell) A les portes d'acabar l'any, i després de la fartanera de Nadal, sembla ser que entre tots hem estat capaços de fer un forat per commemorar el 29 de desembre com a Dia Mundial de la Biodiversitat. Malgrat tot m'imagino que l'elecció d'aquest dia no deu haver estat fàcil en l'atapeït calendari internacional de celebracions i commemoracions. No cal dir,   que aquest terme de biodiversitat, com també el de sostenibilitat emergeix amb força d'ençà de la famosa Conferència Internacional de Medi Ambient i Desenvolupament, celebrada l'estiu de 1992 a Rio de Janeiro.   La popularització a través dels mitjans de comunicació   d'aquests conceptes ha estat un element important per tal que la classe política incorporés ens els seus programes i idearis conceptes fins ara menystinguts o senzillament ignorats. En aquest sentit, caldria recordar que un dels acords més importants de Rio precisament va ser el "Conveni sobr

(publicat al Diari de Sabadell) El nostre país reviu els temps dels grans aconteixements socials i polítics, i per tant de les inauguracions i celebracions pròpies del dies de glòria i satisfacció col.lectiva. La posada en servei de quasi la totalitat de l'eix transversal entre les ciutats de Lleida i Girona, ha omplert les pàgines dels diaris, hores de ràdio i minuts de televisió de la mateixa manera que la recent cimera de Kioto. Ambdós aconteixements òbviament de transcendència dispar però amb alguns punts en comú. Si em permeteu utilitzar un to excessivament irònic podríem concloure que l'obertura de l'eix transversal ha estat la nostra aportació catalana per augmentar les emissions de CO 2   a l'atmofera del planeta. Però, és clar, com que l'Estat espanyol encara disposa d'un marge prudencial per augmentar les seves emissions de l'ordre del 17%, de ben segur que no ens situarem en una posició incorrecta ambientalment. La construcció de l'ei

(publicat al Diari de Sabadell) Aquests últims dies els mitjans de comunicació van plens de notícies relacionades amb el projecte del quart cinturó de Barcelona. Sembla ser que els darrers mesos el Ministerio de Fomento i la Generalitat de Catalunya han estat negociant amb l'Ajuntament de Terrassa, Viladecavalls i Abrera el traçat del tram Abrera-Terrassa. Certament no és gens estrany que l’Administració negociï amb els Ajuntaments afectats, i fins i tot que els proposin contrapartides per tal que siguin favorables al projecte. Sense ànim d’aprofundir en molts dels aspectes que ja s’han tractat sobre el perquè de l’oposició   a aquesta obra que l’ex-ministre Borrell ens va dibuixar, i que ara els del PP amb el vistiplau del govern català ens volen construir, sí que m’agradaria destacar un parell de punts. Primer de tot el tarannà de l’Administració. Si bé es cert que els nostres governants són escollits per sufragi universal, amb més o menys abstencionisme, potser algunes

(publicat al Diari de Sabadell) Un dels problemes ambientals més importants i transcendents que pateix el nostre planeta, i per extensió la nostra ciutat, és la contribució a l'efecte hivernacle que fem els països desenvolupats. Aquest bàsicament es manifesta amb els gasos resultants de la combustió, principalment de l'ús de les matèries primeres d'origen fòssil. Aquestes combustions són conseqüència, essencialment, de l'obtenció d'energia, bàsica per viure i fer moure el món. Però no tothom consumeix la mateixa energia i per tant no tots els ciutadans del món contribuïm de la mateixa manera a aquesta poblemàtica ambiental. En els anomenats països pobres o del tercer món, com el cas de la Índia, un habitant   emet una mitjana de 0'8 tones de CO 2   a l'atmosfera, mentre que a casa nostra la mitjana és una mica més de 4 tones de   CO 2   per habitant. Tot i així, el més preocupant és que els nostres boscos i oceans són insuficients per absorbir les em

(publicat al Diari de Sabadell) Aquesta tardor que sembla ser que es resisteix a visitar-nos i acomodar-se entre nosaltres, també ens porta alguna que altra commemoració. En aquest cas, els deu anys d'aprovació definitiva del Pla Especial d'Ordenació i de Protecció del Medi Natural del Parc de Collserola. Fer balanç d'aquests deu anys de gestió i conservació de Collserola no és pas l'objectiu d'aquestes línies, però sí apuntar algunes consideracions que ens convidin a reflexionar al voltant d'aquesta serra, sovint massa adulada pels veïns de Barcelona   i massa oblidada pels vallesans. A vegades s'ha volgut comparar Collserola amb altres espais naturals que conviuen amb grans conurbacions com el Central Park de Nova York o el més proper Hide Park de Londres. Com tota comparació no deixa ser desafortunada, i més en un context territorial que res té a veure amb aquestes dues grans capitals del món, ni tan sols en demografia; i encara menys amb la iden

(publicat al Diari de Sabadell) A la ciutat cada vegada hi ha més cotxes en circulació, potser últimament no haurà augmentat molt el nombre de cotxes per habitant, però el nombre de viatges i desplaçaments que fem amb automòbil cada vegada és més elevat. Els entesos també relacionen aquest augment de la mobilitat amb la millora de l'activitat econòmica -del tot lògic-, i també per la millora o construcció d'infraestructures. Per exemple, quan els veïns de Barcelona van inaugurar les flamants i preolímpiques rondes de Barcelona, els laterals de la B-30 van veure disminuït en un 30% el trànsit que habitualment hi circulava. Ara bé, aquest alleugeriment temporal fa poc que va ser "remeiat" pels veïns quan decidiren que els vehicles de cert tonatge se'ls prohibia de circular-hi. Vaja, allò que no és bo per un, sinistralitat i contaminació, és bo pels altres. D'aquesta manera els vallesans recuperàvem part del trànsit pesat que no pot utilitzar les rondes

(publicat al Diari de Sabadell) A les portes de les regnes celebracions de l'altra banda de Collserola, bé per l'enllaç de la princesa, l'adéu d'en Maragall (o el fins a reveure d'en Pasqual, mai se sap...) o la commemoració del vintè aniversari de les festes de la Mercè, la ciutat de Barcelona també es prepara per retre homenatge a qui malgrat que pocs el recorden, tothom sap el què hi ha d'allà on venia. El proper divendres 26 de setembre a dos quarts de vuit del vespre en el Centre Cívic del Pati Llimona (carrer de Regomir, 3 de Barcelona) es celebrarà un acte d'homenatge a qui va ser el primer alcalde democràtic del municipi d'Ascó, en Joan Carranza. Sens dubte un dels pares de l'incipient moviment ecologista de casa nostra que, amb la companyia i estima de pocs, va fer front a uns dels mons més complexos i perversos com són l'energia nuclear i per extensió, el que representa el control de la generació, distribució i consum d'ener

(publicat al Diari de Sabadell) Després de la festa major qui més qui menys ja ha aterrat a la ciutat després del merescut i sempre desitjat periple estival. Aquest dies de relax sempre acompanyats de xafogor i serenitat, tan sols pertorbats per alguna tamborinada, són propicis per canviar d'aires i proposar-se de fer tot allò que al llarg de l'any hem deixat per vacances. La tornada de les vacances ens ha acompanyat d'una suposada bona notícia relacionada amb el sempre polèmic tema dels peatges de les autopistes. El Govern de l'Estat, a iniciativa del grup parlamentari de Convergència i Unió, va aprovar la rebaixa de 9 punts de l'IVA que s'aplica a les tarifes de les autopistes, passant del 16% al 7%. Al mateix temps que també autoritzava un augment de la tarifa, deixant l'efecte de la reducció tan sols al voltant del 5%. Uns mínims coneixements comptables ens il·lustren que el que passarà   a partir d'ara és que l'Estat deixarà de rebre de

(publicat al Diari de Sabadell) Aquest mes de juliol que ja s'acaba sembla ser que s'ha comportat, especialment pel que fa al tema dels incendis forestals. És clar que, des de la visió de l'empresa turística o productora de gelats, potser les temperatures anormals per aquesta època de l'any no han estat les més òptimes. Com tampoc ho van ser les altes temperatures i la sequera del juliol de 1994 que varen incidir en la proliferació d'incendis i hectàrees arrasades pel foc. En un país mediterrani com el nostre no cal dir que els incendis forestals són una important pertorbació pel nostre patrimoni natural, i encara més quan aquests es succeeixen al llarg dels anys. Independentment de la pèrdua de la massa forestal i el desplaçament o mortalitat de la fauna que implica el foc, també caldria afegir l'impacte de l'erosió d'uns terrenys desprotegits i castigats per les pluges torrencials de la tardor, típiques del clima mediterrani. Ara bé, aquest fe

(publicat al Diari de Sabadell) Tal expressió, en aquest moments, ja no deu ser pròpia ni difosa entre els responsables de manar els actuals combois de trens que travessen la plana del Vallès, des de la metròpoli o bé entre ciutats. De fet, és més pròpia del regnat de la màquina de vapor, artilugi que feia moure el país des de les fàbriques tèxtils dels senyors de Terrassa, o les dels homes de Sabadell, fins al ferrocarril que s'enfilava per la conca del Llobregat fins pràcticament topar-se amb els saltants on s'origina aquest riu, testimoni de la transformació industrial més important del nostre país. Però sovint les expressions d'antany són els referents de la vigorositat d'una cultura que ens ha forjat com a comunitat i que ens ajuda a   afrontar el futur. Els ecologistes sempre hem defensat l'ús del ferrocarril com a mitjà de transport atesa la virtut de transportar un gran nombre de gent simultàniament, tot   evitant l'abús de combustible fòssil si

(publicat al Diari de Sabadell) Aquestes darreres setmanes els mitjans de comunicació s'han fet ressò de determinades declaracions sobre la necessitat de perforar de bellnou la serra de Collserola. Els autors de les esmentades propostes eren l'incansable i insaciable Albert Serratosa, i l'exdirector general de carreteres, en Jaume Amat. Se mbla ser que la vella guàrdia de la política territorial del nostre país argumenta que els túnels de Vallvidrera s'acosten perillosament a una situació de saturació, i per tant és recomanable obrir una nova via des del Vallès cap a a la metròpoli o viceversa. L'eixerit i llampant Conseller de Política Territorial i Obres Públiques n'Artur Mas, més preocupat per ser alcaldable de la metròpoli que no pas d'exercir de Conseller del ram de l'obra pública, ja s'ha afanyat a dir que en aquests moments no és pas una prioritat, però que d'aquí a 5 anys potser sí que caldrà plantejar-s'ho. Desconec si tals c

(publicat al Diari de Sabadell) Sempre que s'acosten les dates de principis de juny en totes les agendes d'aquells que es mouen en les qüestions ambientals apareix indiscutiblement com a dia assenyalat la data del cinc de juny. I sembla ser que aquell dia toca.... i toca dir alguna cosa o celebrar com sigui l'onomàstica d'aquell que sempre se l'oblida però que és assenyat, i fins i tot educat, felicitar-lo. L'acord de celebrar el dia mundial del medi ambient té els seus orígens a la conferència d'Estocolm de principis dels setanta, on el Ministre espanyol del gremi, -o bé d'alguna cosa que s'hi assembles, ja que en aquella època era impensable l'existència d'un Ministerio de Medio Ambiente, com moltes altres coses...- es passejava per la ciutat nòrdica dalt d'una bicicleta. Vaja, guarnit per l'ocasió, malgrat ratllar l'esperpent. A casa nostra la celebració d'aquesta data ja comença a ser un clàssic de la institució g

(publicat al Diari de Sabadell)   Fa temps que en els despatxos professionals del món del dret comencen a florir i germinar un munt d'advocats amb una vocació professional centrada en tot això del medi ambient. Fins i tot, hi ha qui presumeix de ser dels primers advocats ambientalistes que ha exercit en el nostre país. Tanmateix, a voltes, saber qui és el primer, quan amb prou feines sabem si arribarem a bon port, no deixa de ser una anècdota. Però voldria centrar aquestes línies sobre la defensa dels drets del medi ambient, i més quan les darreres sentències han aixecat força polseguera, especialment a les terres de la plana de Vic, on des de bisbes fins a sindicalistes s'han agrupat per demanar l'indult d'en Puigneró. Reivindicació, per altra banda, més que comprensible per aquell qui ha estat condemnat sigui pel delicte que sigui. Malgrat tot plegat, a la nostra comarca ja fa temps que es parla dels delictes contra el medi ambient i de les sentències polèmiqu

(publicat al Diari de Sabadell) El proper diumenge 27 d'abril la Campanya Contra el Quart Cinturó ha tornat a convocar als vallesans a participar a un nou acte de protesta en contra d'aquesta autopista o autovia, que a hores d'ara encara ningú ha estat capaç de justificar solventment. De fet, ja fa quasi tres anys d'aquella primera marxa contra el quart cinturó que es va celebrar al bosc de Can Deu on prop de 4.000 persones van dir NO al quart cinturó. Després de tant de temps encara no s'ha tret l'aigua clara de tot plegat; hem vist passar tres consellers de Política Territorial i dos ministres del ram de l'obra pública i cap d'ells ha estat clar i convincent en explicar perquè el quart cinturó s'ha de fer. Inclús, en alguns moments han al.legat desconeixements d'actes administratius o bé de voluntats   polítiques que costen de creure. Però vaja, aquestes línies, en cap cas, pretenen valorar actituds que tanmateix, els ciutadans ja aval