Subvencionar les autopistes

(publicat al Diari de Sabadell)

Després de la festa major qui més qui menys ja ha aterrat a la ciutat després del merescut i sempre desitjat periple estival. Aquest dies de relax sempre acompanyats de xafogor i serenitat, tan sols pertorbats per alguna tamborinada, són propicis per canviar d'aires i proposar-se de fer tot allò que al llarg de l'any hem deixat per vacances.

La tornada de les vacances ens ha acompanyat d'una suposada bona notícia relacionada amb el sempre polèmic tema dels peatges de les autopistes. El Govern de l'Estat, a iniciativa del grup parlamentari de Convergència i Unió, va aprovar la rebaixa de 9 punts de l'IVA que s'aplica a les tarifes de les autopistes, passant del 16% al 7%. Al mateix temps que també autoritzava un augment de la tarifa, deixant l'efecte de la reducció tan sols al voltant del 5%.

Uns mínims coneixements comptables ens il·lustren que el que passarà  a partir d'ara és que l'Estat deixarà de rebre de les concessionàries menys diners en concepte d'IVA. És a dir, la rebaixa no afecta a la tarifa sinó a l'impost que s'aplica a la tarifa, per tant, aquesta rebaixa podem interpretar-la com una subvenció de l'Estat als ciutadans que utilitzem les autopistes. Però alhora també s'ha permès un increment de la tarifa a la concessionària. En resum, els diners que l'Estat deixarà de rebre beneficiaran en un percentatge als usuaris de les autopistes i en un altre a la concessionària.

Aquesta mesura s'ha pretès transmetre com un èxit dels nostres governants, però sincerament crec que l'esmentada decisió potser no ha estat un encert des d'una òptica social i econòmica. Reduir el debat dels peatges a l'èxit de deixar de pagar un impost com plantejava el novell Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Pere Macias és un desencert i al mateix temps una imprudència. Imagineu-vos que l'IVA el gestionéssim, com hauria de ser, des del Govern de Catalunya, segur que ja no hauria estat una excel·lent i "popular" mesura.

Cal pensar que la principal concessionària que gestiona diverses autopistes de casa nostra obté uns beneficis de l'ordre del 50% del que ingressen. És a dir, cada vegada que paguem més de la meitat de l'import que dipositem són beneficis nets per la concessionària, el que implica que al cap de l'any els beneficis nets d'aquestes concessionàries són de milers de milions. Ara bé, aquestes xifres milionàries s'obtenen de gestionar un patrimoni públic, com són totes les xarxes d'autopistes i carreteres.

Potser el més sensat seria començar a pensar de quin règim fiscal ens hem de dotar per tal que els beneficis desmesurats que obtenen les concessionàries s'inverteixin en altres actuacions que beneficiïn el sistema viari del nostre país evitant la duplicació d'infraestructures ja existents, com seria el cas del quart cinturó.L'èxit del govern rauria en la capacitat de regular la situació de desigualtat que genera aquest tipus de règim d'explotació dels béns públics.

Una alternativa seria  instaurar un impost a les concessionàries per tal d'obtenir recursos per millorar altres infraestructures o bé, per potenciar models de transport i desplaçament més ecològics, com seria la millora de línies o material ferroviari.

El manteniment d'una xarxa de carreteres, autopistes, ferrocarril o bé metro representa un cost important pels nostres governs, i per tant no és lògic que l'Estat renunciï a deixar d'ingressar diners que tard o d'hora necessitarà per assumir despeses en transport o bé d'altres socialment més necessàries. Com s'ha vist recentment a París, on el govern aplica rebaixes del 50% en el transport col.lectiu, en determinats dies, per disminuir els índexs de contaminació.

En aquest debat de la rebaixa de les autopistes hi ha qui argumenta que aquesta mesura té un efecte positiu,  bé per la contenció de l'IPC o bé per rebaixar costos a les empreses. Caldria afegir que en aquestes mesures l'IVA pels transports de passatgers amb autobús i la de mercaderies no s'han vist beneficiats de la generositat de l'Estat; tot al contrari, han vist augmentada la seva tarifa atès que l'Estat va aprovar un augment encobert de les tarifes en aquesta rebaixada de l'IVA.

Tot plegat podria ser una tempesta d'estiu si des d'Europa no s'accepta aquesta mesura, ja que els estats no poden aplicar aquestes rebaixes de l'IVA. El consol ibèric d'aquesta malifeta  rau en que no són els únics, i si no ja pagarem el que toqui. Potser a la fi els que es beneficiaran de tot plegat seran les concessionàries que hauran aconseguit augmentar les tarifes en un moment que a tothom se li demana contenció.