Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2016

Sant Julià, parc natural!

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 27 de desembre de 2017) Nord enllà de l’epicentre de la Plaça de Sant Roc, i a les portes d’abandonar el municipi-frontera, és on es visualitza el potencial de l’espai amb més futur de la ciutat. La reivindicació d’un Parc del Nord digne i sense passius ambientals o bé el projecte de la Plataforma Sant Julià ho posen de manifest. Val a dir que l’existència d’una comunitat que reivindica els seus parcs urbans i els seus espais naturals és sinònim de vigor i de visió ambiental per gaudir de més benestar. I és que una ciutat sense natura a prop per gaudir dels seus serveis i respectar-la té un futur magre. Malauradament al llarg de les darreres dècades s’ha fiat tot als beneficis que prometien els deixebles de les ordres del formigó. Fins i tot, s’ha arribat al punt d’instaurar la cultura d’un dèficit innat d’infraestructures. No fa gaires anys, els apòstols de la cultura del no a la natura varen inocular a la societat que qualsevol projecte era

Més bicis pel clima

(Article publicat al Diari de Sabadell , dimarts 20 de desembre de 2016) Aquests dies es confirmava la proposta del nomenament de Scott Pruitt com a cap de l'Agència per a la Protecció del Medi Ambient dels EUA. Aquest fiscal de l'estat d'Oklahoma és un apòstol i activista de les teories negacionistes del canvi climàtic. Especialment ha destacat per pledejar als tribunals totes les mesures emanades de l'administració d'Obama en la lluita contra el canvi climàtic. Més concretament contra la Llei d'aire net (Clean Air Act). En aquest context polític, tampoc té pèrdua la famosa piulada d'en Donald Trump on deia que el concepte d'escalfament global va ser creat pels xinesos amb l'objectiu que els productes de fabricació americana no fossin competitius. Déu n'hi do pel què donen les teories conspiradores! Per sort, una de les virtuts dels EUA és l'existència d'una elevada diversitat de personatges i organitzacions que conviuen en l'esfer

Fum, fum i fum!

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 13 de desembre de 2016) Sabadell-Estació (octubre, 2016) Això és el que esbufegaven els trens de vapor per recórrer centenars i centenars de quilòmetres per portar les persones i les mercaderies d'un lloc a un altre del país fa pocs segles. Bona part del fum era vapor d'aigua i també una pila de partícules i elements químics resultants de la combustió. Per cert, no gaire saludables. Ara bé, també la paraula fum s'utilitza per fermar l'expressió "vendre fum". Una eloqüent dita que significa que res d'allò que s'enuncia és sòlid o existent. Potser això és el que està passant des de fa anys amb el projecte de perllongament del soterrament del tren fins a Can Feu. Fa pocs dies la Plataforma Soterrament FGC Ara! manifestava , a través dels mitjans de comunicació, la manca de claredat i resposta de les autoritats. I més concretament del Conseller d'Economia, Oriol Junqueras i l'actual alcalde de Saba

El municipi-frontera

Imatges
(Article publicat al Diari de Sabadell , dimarts 6 de desembre de 2016) Aquella dita tan nostrada que alerta que "els arbres no et deixin veure el bosc" podria tenir la seva versió local a l'estil que "el terme municipal no et deixi veure la ciutat". Aquest efecte psicològic, i potser sociològic, que la ciutat acaba a la ratlla que delimita les fites del terme municipal ens empobreix com a comunitat. Segurament és una conseqüència lògica de la ciutat fabril dels segles XIX i XX on bona part de les relacions més quotidianes s'inscrivien dins del terme. Això també esperonava la rivalitat entre ciutats i pobles que alhora els cohesionava internament. Malauradament aquesta cultura s'ha transmès al llarg del temps amb versions, a vegades poc afortunades, del que s'ha anomenat el terrassenquisme o el sabadellenquisme. El sentiment i la voluntat de formar part d'una comunitat és un valor intrínsec de qualsevol persona. I, de fet, tenim necessitat de

Reforestació i municipalització

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 29 de novembre de 2016) Aquesta és la proclama que més de 3.000 persones han rubricat per aconseguir la recuperació del bosc de Can Deu. La pertorbació natural del desembre del 2014 va afligir una ferida física notable al patrimoni natural de Can Deu. Un patrimoni, d’altra banda també emocional per a moltes persones. Als ciutadans agrupats en la Plataforma del bosc de Can Deu no els manca raó en la seva reivindicació tenaç. Dos anys després de la ventada les coses no rutllen prou bé. Segurament part del problema rau en l'absència d'un lideratge municipal clar i decidit, la poca virtuositat del projecte tècnic i el paper erràtic de la propietat. Si acordem que aquests són els factors clau de l'actual atzucac, potser podrem trobar el desllorigador. Anem a pams. El rol de l'equip de govern de l'Ajuntament no passa per rebutjar la moció del darrer Ple. Més aviat per interpretar quin és el clam popular i evitar que la recupera

Espigolar entre deixalles

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 22 de novembre de 2016) Fa pocs dies, transcendia la presumpte estafa de la companyia FCC (Fomento de Construcciones y Contratas, S.A), responsable de bona part de la recollida de deixalles a la ciutat de Barcelona. Sembla que la corporació empresarial barrejava residus del contenidor groc (envasos i plàstics) amb els de rebuig per tal de cobrar més diners pel servei de recollida. D'acord amb la concessió vigent a Barcelona si es reciclen més envasos, i se supera el límit fixat a la concessió, el cost municipal de recollida s'abarateix. Per aquest motiu l'empresa evitava superar el límit a força de barrejar envasos amb el rebuig. Allò que els ciutadans separaven correctament l'empresa concessionària ho tornava a barrejar per estalviar-se costos i incrementar el marge. Tot un exemple d'irresponsabilitat social corporativa. S'estima que aquesta pràctica implicava un frau de l'ordre de 800.000 euros per l'any 2014

Carrers entre ciutats

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 15 de novembre de 2016) El nostre és un país massa procliu a venerar les infraestructures, especialment les viàries. En termes generals s'espera que el Govern de torn ens ompli de rondes i carreteres on passar hores circulant o bé aturats. Sovint en la nostra condició de ciutadans-contribuents, tot i els elevats pressupostos que es mouen, som poc crítics amb les actuacions que es proposen o que, finalment, s'executen. A més, els projectes de carretera o variants són una pila de pàgines, plànols i documentació envoltada d'un argot tècnic i dades només apte per als entesos en la matèria. A voltes aquesta barrera tècnica dificulta la participació i valoració de moltes de les obres que es fan i desfan en el nostre territori. Connecta amb els Reis macos from Envidiarte on Vimeo . Avui molts dels trams de les carreteres del segle passat formen part de l'espai urbà de la ciutat. En poques paraules, han passat de carreteres a c

Pobres en quilowatts

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 8 de novembre de 2016) Panells fotovoltaics al marge d'una autopista (MA, 2016) A les portes de la primera baixada de temperatures d'aquesta tardor, es va celebrar a la seu de l'antiga "La Electricidad" (ahir ABB i avui recinte firal) el 1r Congrés Català de Pobresa Energètica . Una iniciativa promoguda per un munt d'entitats i institucions, ja sigui en les tasques d'organització o amb la seva participació activa. Més de 400 participants i una colla de ponències es varen aixoplugar sota l'esperit de l'antiga fàbrica de ginys per a la propagació de l'energia elèctrica. En el marc de la trobada es difonia que actualment a Catalunya la pobresa energètica s'ha incrementat de l'ordre d'un 11%, una xifra que s'ha duplicat respecte a les llars afectades al 2008. Aquest creixement equival a que entre 550.000 i 645.000 persones no poden mantenir l'habitatge a una temperatura digna dura

La Plaça zona zero

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 1 de novembre de 2016) La Plaça zona zero (Sabadell, octubre 2016) Aquest consistori, com molts d'altres, tenen el particular i nostrat costum d'organitzar actes el mateix dia i horari. En aquest cas, els interessats en els afers territorials siguin a l'espai ocupat o a l'espai lliure, gaudien de dues ofertes coincidents l'altre dissabte d'octubre. Bàsicament, optar per conèixer de primera mà què en farem del Passeig o bé participar en la reflexió sobre el futur del Parc Agrari. En relació al Passeig, l'eloqüent titular del diari "El Passeig no té solució", el contingut de la notícia i les explicacions de l'Ajuntament són suficients per concloure que hem colgat de ciment el Passeig des de la quota zero fins a desenes de metres del seu subsòl per ubicar-hi una estació i un altre aparcament. Finalment, Sabadell també disposarà de la seva zona zero com la ciutat de Nova York. En el cas vallesà, per

Paisatges particulars

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 25 d'octubre de 2016) Bosc de Can Deu (Sabadell) A la primera dècada d'aquest segle, el Govern català va encarregar un catàleg dels paisatges de Catalunya. L'objectiu era identificar els diferents paisatges que es podien trobar al país i establir un marc jurídic i tècnic per tenir en consideració a l'hora d'endegar noves obres públiques o processos d'urbanització. En concret es van determinar 135 unitats , des del Delta de l'Ebre fins a Cap de Creus o des de Montgarri al Delta del Llobregat. Una obra notable finançada, en molt bona part, pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques encapçalat en aquell moment per l'incombustible i temperamental Joaquim Nadal, bregat a la batllia de Girona. L'apologia del paisatge per part d'aquell Govern no perseguia cap altra fita que relegar les polítiques de conservació i valoració del patrimoni natural i la biodiversitat a un segon nivell o, senzil

Agroecologia

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 18 d'octubre de 2016) Camp de cigrons (Caldes de Montbui, juny 2016) Aquest diumenge al Passeig s'ha celebrat la IV fira agroecològica del Vallès organitzada per la PiC de Vallès , una xarxa que relaciona productors i consumidors de productes agraris ecològics del Vallès. Aquesta, com altres iniciatives, brollen i es consoliden arreu del país amb l'objectiu clar de fomentar un canvi de la cultura d’allò què mengem, de conèixer d'on venen els productes del camp i com s'han obtingut. Avui part de la ciutadania també vol exercir la seva sobirania per decidir què es posa al plat i quina responsabilitat ambiental i social hi ha darrere de l'amanida que es cruspeix amb delit. L'opció de triar entre un producte ecològic o bé un altre procedent de l'agricultura convencional és una opció binària, però la realitat és més complexa. I és aquí on l'agroecologia ens ajuda a decidir amb coherència entre comprar una p

SNU, oberts i lliures

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 11 d'octubre de 2016) Sessió del Simposi SNU (Figueres, octubre 2016) Aquests dies se celebra a tres capitals gironines (Figueres, Olot i Girona) el simposi sobre el sòl no urbanitzable organitzat per la demarcació del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya en aquestes contrades. Aquest acte s'emmarca en el Congrés d'arquitectura que organitza aquesta institució al llarg d'aquests mesos. Val a dir que aquesta mena d'actes sempre són un encert, i més quan el què es pretén és debatre i reflexionar sobre la professió. Un dels temes d'aquest debat iniciat pels arquitectes és el que defineix l'acrònim i els mots que encapçalen aquestes notes d'avui. Segurament pels no experts de l'ordenació del territori és fàcil preguntar-se què significa SNU. Vol dir, sòl no urbanitzable. Els adjectius oberts i lliures, precedits pel mot "espais", venen a definir tot allò que no és urbà. Ras i curt, el

Pujar i baixar a l'estació

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 4 d'octubre de 2016) Ja fa dies de la flamant inauguració de les dues noves estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) a Sabadell. Per ara s'han posat en servei les de Gràcia-Can Feu i la del Passeig de la plaça Major, i s'ha deixat per a més endavant les de Creu Alta, plaça Espanya i Ca N'Oriac. Coses dels calendaris d'obres. L'acte oficial va comptar amb els honors del President de la Generalitat i d'una bona colla d'autoritats nacionals i locals. Tal com toca en aquesta mena d'esdeveniments: bons propòsits, salutacions fraternals, paraules insípides i poca cosa més. Accés a l'estació dels FGC del Passeig (Sabadell, setembre 2016) Després d'indagar en àmbits polítics i socials de la capital es confirma que el bateig de l'estació del Passeig com a "Plaça Major" és una responsabilitat estrictament municipal. Segurament és l'únic que han pogut decidir i, q

Constituir el Vallès

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 27 de setembre de 2016) En aquest procés de construcció d'una nova comunitat sociopolítica des del Llobregat fins a la Tordera serà rellevant el rol que assumeixin les diverses opcions polítiques i socials vallesanes. I, lògicament, també les forces parlamentàries que s'apleguen al Parc de la Ciutadella. Bàsicament per evitar que la resistència al canvi sigui l'actitud que mantingui l'establishment polític en aquest camí per recuperar la identitat plena i la cooperació entre ciutats i viles del Vallès. L'incipient i larvat lideratge en pro d'una nova visió del Vallès i la col·laboració entre territoris evidencia que no serà una opció messiànica ni tampoc de les capitalitats administratives. Les capitalitats del segle passat ja han esdevingut part de la història contemporània i en l'actual context és més rellevant el que fas i no pas quants ciutadans tens censats en el teu municipi. Les curses entre ciutats per a veur

L'aigua del nord

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 20 de setembre de 2016) Des de la dècada dels seixanta el riu Ter contribueix generosament a subministrar aigua a una bona part de les comarques barcelonines. I el Vallès no és una excepció. Una aportació no sempre prou agraïda per la metròpoli que l'ha considerat una tributació obligatòria dels ecosistemes gironins. Segurament aquesta donació hídrica no esdevindria polèmica si al riu Ter hi baixés prou aigua al llarg de tot l'any. El riu Ter al seu pas per Girona (setembre, 2016) Des de fa anys es denuncia, amb bon criteri, que al Ter no hi baixa la suficient aigua per garantir el cabal ecològic. És a dir, aquella quantitat d'aigua mínima necessària per permetre la funcionalitat dels ecosistemes fluvials, també anomenats " cabals de manteniment ", especialment en el seu tram des de l'embassament de Susqueda fins a la gola del Ter a Torroella de Montgrí. Vulnerar reiteradament el compliment d'aquest cabal eco

Més verd a la ciutat

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 13 de setembre de 2016) Gespa artificial a la Gran Via de Sabadell, setembre 2016 Les darreres dades ja fa temps que ho confirmen. La superfície forestal de la província de Barcelona s'ha incrementat en un 20'9% durant el període entre 1956 i 2009 . Bona part d'aquesta nova "ocupació forestal" es deu a l'ocupació de certes artigues o bé espais que en el seu dia eren vinyes o matollars i prats. La conseqüència és que tenim més arbres al medi natural, però malauradament menys natura a la ciutat. Aquest és uns dels reptes importants a resoldre a moltes ciutats del Vallès. Tanmateix, és cert que també s'han consolidat grans espais urbans naturals (el que s'anomena en argot espais oberts o lliures) com el Parc Catalunya a Sabadell o el Parc de Vallparadís de Terrassa , per citar dos exemples propers i coneguts. Malgrat les grans actuacions de l'administració, encara queda molta feina per fer en l'àmbi

Mancomunar l'aigua

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 6 de setembre de 2016) Pou d'aigua En l'esfera de les polítiques públiques, i de la gestió dels recursos dels ciutadans, els verbs d'aquesta nova dècada seran els de municipalitzar i mancomunar en els àmbits que són transcendentals per al benestar de les persones. Per assolir aquest repte es requereix superar l'imaginari del municipi-frontera. Avui el que passa més enllà de la fita del terme municipal incideix en la nostra comunitat local de la mateixa manera que el què fem a casa nostra també transcendeix a altres localitats. Per aquest motiu, mantenir o alimentar el que s'anomena, en termes més col·loquials, disputes de campanar o expulsar-se les culpes és un disbarat. Per tant, al Vallès s'hauria de mancomunar les polítiques i accions públiques de forma decidida, i superar les actuals barreres administratives i ideològiques. És evident que es pot començar per un munt de temes, però un d'ells podria ser, per l&

El Ripoll és vida

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 30 d'agost de 2016) A les acaballes del mes de juliol, i a les portes de la sequera informativa, va arribar un aiguat en forma de notícies científiques. En concret, es tracta de la publicació a la revista Ecotoxicology and Environmental Safety d'un article de l'equip de l'ecòleg de la Universitat de Barcelona (UB), Narcís Prat, sobre l'impacte ecològic i la recuperació del Ripoll després de rebre l'efluent d'una indústria tèxtil de tints. El contingut de la publicació posa en evidència l'impacte de l'activitat industrial al riu Ripoll al seu pas per Castellar del Vallès. La sobreexplotació dels recursos hídrics i l'abocament d'aigües tractades per la indústria no permeten recuperar els cabals mínims necessaris i millorar la qualitat de l'aigua. Aquestes són, segurament, les dues conclusions més destacades i, alhora, l'assignatura que fa anys que el Ripoll no supera amb èxit. És evident que

Revifar la B-40

Imatges
 (Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 9 d'agost de 2016) El primer dia d'agost el Govern es desperta amb la licitació d'un contracte d'assistència tècnica per a la redacció d'un Pla específic de mobilitat del Vallès. Vaja, que el Departament de Territori i Sostenibilitat vol estudiar què passa amb això de la mobilitat del Vallès. Per fer-ho es destinarà un import total de 356.950 euros i les consultores interessades a elaborar l'estudi disposen fins al 21 de setembre per presentar les seves propostes. Un cop atorgat l'estudi, en un termini de 9 mesos haurà d'estar enllestit. L'objectiu del Govern és estudiar la funcionalitat de les diferents infraestructures viàries i ferroviàries que ja es disposen i les que estan previstes per potenciar la mobilitat sostenible. El Govern també preveu un espai web per consultar i participar en aquest procés d'anàlisi de la mobilitat. A priori, una bona notícia pels vallesans. Ara bé, la Campanya Contra e

Edificar al Passeig

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 2 d'agost de 2016) De plaça a Passeig (Imatges: ICGC ) Així de clar va ser l'actual d'equip de govern municipal el passat divendres quan va comparèixer davant de la premsa per explicar que això del Passeig encara va per llarg. Ara bé, la part més substancial de la conversa amb els mitjans de comunicació va ser que s'encarregarien dos concursos públics per concretar actuacions en aquest espai central de la ciutat. Un d'ells per projectar una nova edificació al Passeig i l'altre per definir uns jardins a l'espai del Vapor Turull. Diferents mitjans de comunicació de la ciutat es feien ressò d'aquesta decisió preliminar de l'Ajuntament. No és així la nota oficial del consistori. Perquè es vol edificar al Passeig? Potser per fer-hi més oficines municipals, un centre comercial, un bloc d'habitatges, un museu, un edifici emblemàtic? o vés a saber què! Aquesta és i serà la incògnita dels mesos o anys que

Rehabitar el Vallès

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 26 de juliol de 2016) Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac (gener 2016) Tornar a fer-lo habitable. Aquesta és la fita dels anys que vénen pel territori cultural i ambiental de la bioregió del Vallès. Una entitat territorial situada a la depressió prelitoral entre la Tordera i el Llobregat i envoltada pels cims nostrats de les serralades litoral i prelitoral. I per fer-ho possible caldrà dotar-se d'una nova governança on la idea del municipi-frontera desaparegui i emergeixi la comunitat com a nou paradigma d’espai vital. Viure i treballar en diferents viles o ciutats és una pràctica habitual de moltes persones del Vallès, i això no els fa apàtrides d'un indret o de l'altre. El municipi-frontera, gelós de la seva delimitació sociopolítica (ets d'aquí o d'allà?), fa anys que es desdibuixa a favor d'un nou espai cultural i ambiental. Per què cal rehabitar el Vallès? Bàsicament per garantir el benestar de

La refuncionalitat

Imatges
(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 19 de juliol de 2016) Aquesta setmana el Govern anunciava la licitació del projecte tècnic del perllongament de la línia Llobregat-Anoia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) entre Plaça Espanya i l'estació de Gràcia a Barcelona. Aquesta actuació permetria la connexió amb la línia Barcelona-Vallès garantint la divergència radial de les actuals línies de FGC i incrementant la intermodalitat amb la L5 del metro de Barcelona. Un projecte inclòs en el Pla Director d'Infraestructures 2011-2020 i amb un pressupost de prop de 320 milions d'euros. L’actuació també implicaria l'obertura de dues noves estacions, una a l'Hospital Clínic i l'altre a la Plaça Francesc Macià. A priori és una actuació interessant que garantiria noves funcionalitats i sinergies, tant a la línia Barcelona-Vallès com a la Llobregat-Anoia. Mollet del Vallès (juny 2016) Aquesta futura actuació de ben segur que comportarà cert enrenou