Més verd a la ciutat
(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 13 de setembre de 2016)
Les darreres dades ja fa temps que ho confirmen. La superfície forestal de la província de Barcelona s'ha incrementat en un 20'9% durant el període entre 1956 i 2009. Bona part d'aquesta nova "ocupació forestal" es deu a l'ocupació de certes artigues o bé espais que en el seu dia eren vinyes o matollars i prats. La conseqüència és que tenim més arbres al medi natural, però malauradament menys natura a la ciutat.
Aquest és uns dels reptes importants a resoldre a moltes ciutats del Vallès. Tanmateix, és cert que també s'han consolidat grans espais urbans naturals (el que s'anomena en argot espais oberts o lliures) com el Parc Catalunya a Sabadell o el Parc de Vallparadís de Terrassa, per citar dos exemples propers i coneguts. Malgrat les grans actuacions de l'administració, encara queda molta feina per fer en l'àmbit dels ajuntaments i dels particulars. Cal reconvertir racons, eixides, solars, balcons, patis, cobertes, teulats amb espais de natura, ja sigui plantant vianda o enjardinant-los. A cada racó hi ha una oportunitat per compartir i fer més verd l'espai on vivim.
Una ciutat més verda també és un espai més saludable. Un recent estudi demostrava que les ciutats que disposen de més espais verds combaten les illes de calor de forma més eficient. En concret s'ha avaluat que redueixen la temperatura que generen les ciutats fins a 3ºC. Alhora, és també una mesura per mitigar els efectes de temperatures elevades i de sequera a les quals ja ens tenen acostumats aquestes tardors massa càlides. Tot plegat, conseqüència de l'herència de la societat industrial devoradora de combustibles fòssils i de l'expansió i abús dels vehicles de motor.
Per portar a terme qualsevol d’aquestes actuacions és important disposar d'aigua, escollir la vegetació adequada i garantir nivells de fertilitat prou adequats que facilitin una major retenció d'aigua al sòl. És cert que a les nostres contrades d'aigua no en sobra. I segurament l'optimisme econòmic i tecnològic ha acotat la disponibilitat abundant d'aigua a una qüestió de preu i d'obres per realitzar transvasaments de conques per fruir d'aquest bé natural. La nova ciutat ambiental requereix dotar-se de mecanismes per gaudir d'aquesta aigua de reg. Un bon sistema, ja utilitzat tradicionalment, són les cisternes que emmagatzemen l'aigua de la pluja que es recull dels teulats i terrasses. Aquesta és una bona opció per poder gaudir i administrar l'aigua de reg per l'hortet o el jardí. Segurament caldrà avançar amb el reaprofitament de les aigües de les llars per tornar-les a utilitzar al mateix habitatge o bé per a regar. Hi ha opcions i propostes per triar i remenar, però només es tracta de decidir-se i emprendre.
En aquest compendi caldria afegir una altra mesura que seria l'eliminació de l'ús de plàstic per engalanar espais urbans. Les famoses gespes artificials que colonitzen algunes rotondes de la comarca o bé els talussos de la Gran Via a Sabadell són exemples que caldria abolir. Recuperar la vegetació natural és un deure cívic i una oportunitat pedagògica. Hi ha diverses tècniques per garantir cobertes vegetals i prats de plantes herbàcies que donin color a la primavera i expliquin amb el seu cicle en quin entorn ens trobem.
Al maig del 68 les proclames revolucionàries dels estudiants anunciaven que sota les llambordes, la platja! Avui, sota el formigó i l'asfalt, la terra per viure.
Sabadell, 11 de setembre de 2016
 |
| Gespa artificial a la Gran Via de Sabadell, setembre 2016 |
Aquest és uns dels reptes importants a resoldre a moltes ciutats del Vallès. Tanmateix, és cert que també s'han consolidat grans espais urbans naturals (el que s'anomena en argot espais oberts o lliures) com el Parc Catalunya a Sabadell o el Parc de Vallparadís de Terrassa, per citar dos exemples propers i coneguts. Malgrat les grans actuacions de l'administració, encara queda molta feina per fer en l'àmbit dels ajuntaments i dels particulars. Cal reconvertir racons, eixides, solars, balcons, patis, cobertes, teulats amb espais de natura, ja sigui plantant vianda o enjardinant-los. A cada racó hi ha una oportunitat per compartir i fer més verd l'espai on vivim.
Una ciutat més verda també és un espai més saludable. Un recent estudi demostrava que les ciutats que disposen de més espais verds combaten les illes de calor de forma més eficient. En concret s'ha avaluat que redueixen la temperatura que generen les ciutats fins a 3ºC. Alhora, és també una mesura per mitigar els efectes de temperatures elevades i de sequera a les quals ja ens tenen acostumats aquestes tardors massa càlides. Tot plegat, conseqüència de l'herència de la societat industrial devoradora de combustibles fòssils i de l'expansió i abús dels vehicles de motor.
Per portar a terme qualsevol d’aquestes actuacions és important disposar d'aigua, escollir la vegetació adequada i garantir nivells de fertilitat prou adequats que facilitin una major retenció d'aigua al sòl. És cert que a les nostres contrades d'aigua no en sobra. I segurament l'optimisme econòmic i tecnològic ha acotat la disponibilitat abundant d'aigua a una qüestió de preu i d'obres per realitzar transvasaments de conques per fruir d'aquest bé natural. La nova ciutat ambiental requereix dotar-se de mecanismes per gaudir d'aquesta aigua de reg. Un bon sistema, ja utilitzat tradicionalment, són les cisternes que emmagatzemen l'aigua de la pluja que es recull dels teulats i terrasses. Aquesta és una bona opció per poder gaudir i administrar l'aigua de reg per l'hortet o el jardí. Segurament caldrà avançar amb el reaprofitament de les aigües de les llars per tornar-les a utilitzar al mateix habitatge o bé per a regar. Hi ha opcions i propostes per triar i remenar, però només es tracta de decidir-se i emprendre.
En aquest compendi caldria afegir una altra mesura que seria l'eliminació de l'ús de plàstic per engalanar espais urbans. Les famoses gespes artificials que colonitzen algunes rotondes de la comarca o bé els talussos de la Gran Via a Sabadell són exemples que caldria abolir. Recuperar la vegetació natural és un deure cívic i una oportunitat pedagògica. Hi ha diverses tècniques per garantir cobertes vegetals i prats de plantes herbàcies que donin color a la primavera i expliquin amb el seu cicle en quin entorn ens trobem.
Al maig del 68 les proclames revolucionàries dels estudiants anunciaven que sota les llambordes, la platja! Avui, sota el formigó i l'asfalt, la terra per viure.
Sabadell, 11 de setembre de 2016
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada