Entrades

Ecosistema sabadellenc

 (Publicat, dimarts 5 de gener de 2021 al Diari de Sabadell ) La ciutat fabril va ser el resultat d’un ecosistema excepcional configurat per diferents elements biòtics (les persones) i abiòtics (les màquines). Malgrat la simplicitat acadèmica d’aquesta definició, és evident que les coses passen en un indret i no pas en uns altres, aparentment molt similars. En els processos de transformació social, o bé d’innovació i establiment de determinades activitats socioeconòmiques, s’evidencia aquesta existència d’ecosistemes singulars que permeten emergir i consolidar nous paradigmes. Lògicament, això no es deu a l’atzar, sinó a la cultura política i la idiosincràsia de la comunitat. També és cert que els ecosistemes estan sotmesos a tota mena de pertorbacions que incideixen sobre aquells que en depenen. En aquest context, una comunitat diversificada estarà més preparada per reeixir davant de les adversitats. I, per altra banda, la manca de desig de pertànyer o bé l’exclusió de la comunitat es

Regionalitzar la metròpoli

 (Publicat, dimarts 8 de desembre de 2020 al Diari de Sabadell ) Els debats sobre la governança i lideratge del territori sempre han estat èpics i farcits de disputes polítiques. Sense anar gaire lluny, a la cronologia històrica recent de tots és coneguda la picabaralla de l’antiga Corporació Metropolitana de Barcelona amb la Generalitat de Catalunya. Tot un serial que va acabar amb la dissolució de l’organisme municipal, expeditivament, per part del govern d’en Pujol l’any 1987. Episodis que il·lustren un mal endèmic com a comunitat: massa anhel per ostentar poder, poca capacitat per mancomunar accions polítiques efectives i debats a destemps per decidir canvis transformadors. Aquesta cuina de la política regional és de ben segur uns dels reptes més importants que tenim sobre la taula. El que potser no està tan clar és si aquesta prioritat és compartida pel conjunt dels interpel·lats. La ciutat-municipi fa temps que ja no existeix i l’agenda ambiental retrona per tots els llogarrets,

Passeig amb bus o sense?

 (Publicat, dimarts 10 de novembre de 2020 al Diari de Sabadell ) Fa quatre dies que la realitat virtual ens va permetre caminar per un bany d’hologrames que figuraven ser el nou Passeig de la Plaça Major. De fet, l’any 2012 també vàrem poder gaudir d’una altra versió virtual del Passeig. Sembla que això del Passeig virtual ens agradi. Les tecnologies permeten això i molt més, però avui la percepció d’un espai amb els seus cinc sentits encara no és del tot possible. I mentre no sigui així millor gaudir dels espais urbans i naturals amb les seves particularitats úniques. Un doll de sentits que configuren els nostres records i imaginaris. Després de passejar virtualment pel nou Passeig m’ha sorprès l’absència dels sempre vindicats d’autobusos locals. La visió virtual m’ha generat una alegria que després he comprovat que no era tal. El nou projecte del Passeig implicarà la presència numantina dels històrics autobusos. Primer de tot, cal dir que no percebo cap conspiració governamental, mé

El perquè de l'animadversió a l'Agència de la natura

Imatges
Amb motiu del trenta-cinquè aniversari de l'aprovació de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals A finals de febrer d’enguany, la Comissió de medi ambient del Parlament va aprovar el dictamen per crear l’Agència de la natura . Ara, per tal que esdevingui una realitat, només queda pendent superar la discussió i votació en el Ple del Parlament de Catalunya el pròxim 17 de juny. Trenta-cinc anys després d’aprovar-se la Llei d’Espais Naturals, encara vigent, potser paga la pena reflexionar perquè dels embats contra les polítiques de conservació de la biodiversitat. Riu Ter (Girona, 2020) La primera esperança ambiental es va produir el 1991 quan el govern Pujol acordà la creació del Departament de Medi Ambient. Una mesura pionera en el nostre entorn sociopolític però amb un clar objectiu: ordenar el desgavell dels residus i reorganitzar la gestió del cicle de l’aigua. L’encàrrec de posar fil a l’agulla va ser atorgat al Conseller Albert Vilalta (1991-1996). En aquell conte