Manel Cunill i Llenas

(Publicat a la revista Parlem de Sarrià ) Fa poques setmanes que ben a prop de l’Avinguda de França i a tocar del carrer Josep Maria de Sagarra de Sarrià de Ter s’ha instal·lat l’oficina tècnica que vetllarà per l’execució de la línia d’alta velocitat. Una evidència que les obres d’aquesta infraestructura no tardaran gaire a iniciar-se. El projecte de línia d’alta velocitat ferroviària no és un esdeveniment aliè per a molts sarrianencs ja que la seva planificació i tramitació ha comportat una oposició més que raonable. La primera proposta versemblant de connectar Barcelona amb el sud de França amb una línia d’alta velocitat arrenca de mitjans del anys vuitanta. L’any 1985 des de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya es dibuixà el primer traçat ferroviari per tal de fer passar un tren d’alta velocitat. Aquella proposta de l’enginyer Albert Vilalta i liderada pel Govern de la Generalitat de Catalunya no va reeixir i finalment l’Estat va optar per construir el tren d’alta velocitat

Aquest dies ens hem afartat d'escoltar tot això del consum d'aigua de boca. Però realment l'aigua de l'aixeta ens la bevem? En un article de l'Antonio Cerrillo, periodista de La Vanguardia, informava que el 36,5% de l'aigua que es beu en els 23 municipis de l'àrea de Barcelona és aigua de l'aixeta. En el cas dels municipis del Baix Llobregat només el 13,5% procedeix de la xarxa. Potser això del consum de boca és un altre eufemisme de la nova cultura de la sequera!

Després d’un temps de reflexió, però especialment de dubtes, finalment m’he decidit a escriure periòdicament aquells comentaris i suggeriments que em desperta l’actualitat ambiental del nostre país. Això sí, sense abandonar altres disciplines acadèmiques que tant tenen a veure amb això de la terra i l’entorn.