Manel Cunill i Llenas

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 26 d'abril de 2016) Plana del Vallès, abril 2016 Les paraules i les imatges antigues sempre ens poden evocar allò que a vegades hem perdut de forma temporal o definitiva. Una imatge del passat agrari o els versos del poeta esperonen a retrobar, imaginar i projectar aquells paisatges que ens han auspiciat al llarg de la vida. Quan en Joan Oliver va escriure de camí a l'exili "En ma terra del Vallès / tres turons fan una serra, / quatre pins un bosc espès, / cinc quarteres massa terra. / Com el Vallès no hi ha res", de fet va glossar amb quatre paraules la identitat del Vallès. El territori vallesà, d'ençà del vers d'en Pere Quart, ha vist transformar molts d'aquests elements que configuren els seus espais naturals. Llogarrets que s'han convertit en ciutats, camps ocupats per centenars d'habitatges i edificis, boscos que han acabat en parcs urbans o han desaparegut trinxats per carreteres i autopistes. M

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 19 d'abril del 2016) Compareixença de la Plataforma al Parlament La setmana passada els membres de la Plataforma Soterrament FGC ARA varen comparèixer a la Comissió de Territori del Parlament per tal de fer evidents els arguments que avalen la prolongació del soterrament fins al Castell de Can Feu. Són d'aquelles coses que paga la pena viure en directe per tal d'interpretar acuradament el que diuen i no diuen els il·lustres representants de la sobirania popular dins i fora de la sala de reunions. Primer de tot va ser el torn del representant de la Plataforma, Isidre Soler, que va argumentar amb tota mena de detalls el procés tècnic i social que els ha portat al punt on avui es troba el projecte de perllongament del soterrament fins a Can Feu: pendents dels papers del Departament de Territori i Sostenibilitat. Després es varen succeir les intervencions dels representants dels grups parlamentaris de Ciudadanos, PSC, Catalunya

(Publicat al Diari de Sabadell , dimarts 12 d'abril de 2016) Habitualment quan parlem de deserts ens imaginem uns espais inhòspits, poc poblats, abandonats i on fa molta calor o fred, malgrat que hi ha una elevada biodiversitat i són claus en el clima i el règim de precipitacions. Ara bé, en aquests ambients les persones pràcticament no poden viure-hi perquè els manca el més bàsic: aigua i aliments. De fet, la història i localització dels assentaments humans tenen molt a veure amb l'obtenció i ús d'aquests béns i serveis dels ecosistemes. Els deserts ocupen una cinquena part de la superfície terrestre de la Terra essent l'Antàrtic el més extens amb més de 13 milions de quilòmetres quadrats. Els deserts d'aliments és un concepte que emergeix al final dels anys noranta a les comunitats anglosaxones. En concret, el 1999 el Departament de Salut del Regne Unit els defineix com "zones d'exclusió relativa on les persones experimenten barreres físiques i econòm

(Article publicat al Diari de Sabadell, dimarts 5 d'abril de 2016) Fa uns dies, tot passejant per un municipi de les contrades del nord del país vaig aturar-me davant d’un anunci institucional. L’Ajuntament informava: “Per motius climatològics es suspèn el parc d’inflables fins demà a les 12h”. Era clar que el motiu de l’ajornament de l’atracció per a la canalla no era provocat per motius climatològics sinó meteorològics. Tot plegat una evidència que els afers climàtics han percolat en el subconscient de tots plegats. Ara bé, en aquesta vila de la costa potser sí que un dia ja no puguin desplegar aquests inflables per l’augment del nivell del mar provocat pel canvi climàtic. Esperem que la sensatesa col·lectiva ens aporti més accions decidides per reduir les emissions dels gasos amb efecte d'hivernacle causants del canvi climàtic. Precisament aquesta setmana finalitza el termini per a què els grups parlamentaris que ho desitgin puguin presentar esmenes a la totalitat al Pr