Allò que hem perdut
(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 26 d'abril de 2016)
Les paraules i les imatges antigues sempre ens poden evocar allò que a vegades hem perdut de forma temporal o definitiva. Una imatge del passat agrari o els versos del poeta esperonen a retrobar, imaginar i projectar aquells paisatges que ens han auspiciat al llarg de la vida. Quan en Joan Oliver va escriure de camí a l'exili "En ma terra del Vallès / tres turons fan una serra, / quatre pins un bosc espès, / cinc quarteres massa terra. / Com el Vallès no hi ha res", de fet va glossar amb quatre paraules la identitat del Vallès.
El territori vallesà, d'ençà del vers d'en Pere Quart, ha vist transformar molts d'aquests elements que configuren els seus espais naturals. Llogarrets que s'han convertit en ciutats, camps ocupats per centenars d'habitatges i edificis, boscos que han acabat en parcs urbans o han desaparegut trinxats per carreteres i autopistes. Malgrat tot, encara avui al Vallès podem reconèixer i gaudir de centenars d'indrets on la natura hi és més que present.
Els espais agrícoles han estat els que han pagat el preu més elevat en el procés de l'ocupació urbana del Vallès. La seva localització i el pendent suau han estat determinats per ser les víctimes de l'asfalt i el ciment. Més enllà de l'impacte dels creixements dels anys cinquanta i seixanta, és cert que el darrer terç del segle XX ha estat contundent. A partir de les dades i estudis del Ministeri d'Agricultura espanyol, podem constatar que els darrers 35 anys al Vallès s'ha transformat més del 46% de la superfície dels espais agrícoles que existien el 1979. Traduït amb hectàrees se n'han perdut prop de 17.000. Aquesta disminució del sòl agrícola, bàsicament, ha estat a causa de l'expansió de l'espai urbà i les infraestructures. On hi havia bledes, enciams i tomàquets avui hi ha habitatges i naus industrials i, pels camps de blat, ordi i vinya, ara hi circulen milers de cotxes al dia. És cert que aquesta transformació no ha estat igual a tot arreu, però en termes generals es pot afirmar que a l'actual Vallès Occidental la pèrdua de sòl agrícola ha estat del 54’73% mentre que a l'Oriental ha arribat al 41’21%.
En relació amb la superfície forestal, a l'àmbit del Vallès s'ha incrementat en un 6% aproximadament al llarg d'aquests 35 anys. Aquest augment de l'àrea forestal en bona part es deu a la regeneració d'algunes artigues en zones de les serralades o bé a l'abandonament de camps de pendent pronunciat o de difícil accés.
Els artefactes urbans i les infraestructures associades han estat els precursors de la gran esquitxada urbana al Vallès dels darrers anys. En concret s'ha incrementat la superfície urbana i de carreteres en un 32'93%. En aquest cas el Vallès Oriental lidera aquesta tacada urbana amb un 36'93% d'increment i el Vallès Occidental amb un 29,77%. Des de 1979 l'increment ha estat en termes absoluts per al Vallès de més de 10.000 hectàrees. Tot sempre molt acotat a la plana vallesana on els espais agrícoles competeixen per sobreviure amb l'avidesa de les plusvàlues urbanes i de la doctrina del creixement il·limitat.
A la segona meitat dels anys noranta les entitats ambientalistes i excursionistes de la ciutat en les seves accions en defensa dels espais naturals del Vallès es preguntaven: en quedarà res del Vallès? Això en bona part dependrà de la ciutadania, de la reforma de les trames urbanes i de l'acció sociopolítica. Sense les noves ciutats rehabitades el futur de part del Vallès és d'incerta glòria.
Sabadell, 24 d'abril de 2016
 |
| Plana del Vallès, abril 2016 |
El territori vallesà, d'ençà del vers d'en Pere Quart, ha vist transformar molts d'aquests elements que configuren els seus espais naturals. Llogarrets que s'han convertit en ciutats, camps ocupats per centenars d'habitatges i edificis, boscos que han acabat en parcs urbans o han desaparegut trinxats per carreteres i autopistes. Malgrat tot, encara avui al Vallès podem reconèixer i gaudir de centenars d'indrets on la natura hi és més que present.
Els espais agrícoles han estat els que han pagat el preu més elevat en el procés de l'ocupació urbana del Vallès. La seva localització i el pendent suau han estat determinats per ser les víctimes de l'asfalt i el ciment. Més enllà de l'impacte dels creixements dels anys cinquanta i seixanta, és cert que el darrer terç del segle XX ha estat contundent. A partir de les dades i estudis del Ministeri d'Agricultura espanyol, podem constatar que els darrers 35 anys al Vallès s'ha transformat més del 46% de la superfície dels espais agrícoles que existien el 1979. Traduït amb hectàrees se n'han perdut prop de 17.000. Aquesta disminució del sòl agrícola, bàsicament, ha estat a causa de l'expansió de l'espai urbà i les infraestructures. On hi havia bledes, enciams i tomàquets avui hi ha habitatges i naus industrials i, pels camps de blat, ordi i vinya, ara hi circulen milers de cotxes al dia. És cert que aquesta transformació no ha estat igual a tot arreu, però en termes generals es pot afirmar que a l'actual Vallès Occidental la pèrdua de sòl agrícola ha estat del 54’73% mentre que a l'Oriental ha arribat al 41’21%.
En relació amb la superfície forestal, a l'àmbit del Vallès s'ha incrementat en un 6% aproximadament al llarg d'aquests 35 anys. Aquest augment de l'àrea forestal en bona part es deu a la regeneració d'algunes artigues en zones de les serralades o bé a l'abandonament de camps de pendent pronunciat o de difícil accés.
Els artefactes urbans i les infraestructures associades han estat els precursors de la gran esquitxada urbana al Vallès dels darrers anys. En concret s'ha incrementat la superfície urbana i de carreteres en un 32'93%. En aquest cas el Vallès Oriental lidera aquesta tacada urbana amb un 36'93% d'increment i el Vallès Occidental amb un 29,77%. Des de 1979 l'increment ha estat en termes absoluts per al Vallès de més de 10.000 hectàrees. Tot sempre molt acotat a la plana vallesana on els espais agrícoles competeixen per sobreviure amb l'avidesa de les plusvàlues urbanes i de la doctrina del creixement il·limitat.
A la segona meitat dels anys noranta les entitats ambientalistes i excursionistes de la ciutat en les seves accions en defensa dels espais naturals del Vallès es preguntaven: en quedarà res del Vallès? Això en bona part dependrà de la ciutadania, de la reforma de les trames urbanes i de l'acció sociopolítica. Sense les noves ciutats rehabitades el futur de part del Vallès és d'incerta glòria.
Sabadell, 24 d'abril de 2016
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada